La victòria de Jeremy Corbyn a les primàries del Partit laborista és un senyal, la imatge que alguna cosa important està passant a l’esquerra europea.
Fundat el 1900, el Partit Laborista britànic fou concebut com un partit de la classe treballadora, estretament vinculat al sindicalisme de classe. Amb una important influència en la Internacional Socialista, ha estat tradicionalment representant del corrent més conservador del socialisme europeu. Sota la direcció de Tony Blair, el Partit Laborista ha liderat la deriva de la socialdemocràcia europea al neoliberalisme. El partit va arribar a les primàries en un dels seus moments més baixos, després d’una important crisi de lideratge i amb divisions importants.
En iniciar-se les primàries, ningú no apostava un duro per Jeremy Corbyn. El seu discurs, no només era extremadament esquerranós per a les audiències mitjanes dels informatius, sinó que, a més a més, era notablement antiquat per al públic britànic. Corbyn parlava de coses que sonaven a antigues com la classe treballadora, els drets laborals, l’increment de salaris. Deia aquestes coses en ple cor del capitalisme financer internacional, només a unes cantonades de la City. S’atrevia a pronunciar-se en favor d’una República Popular, al costat de la seu de la monarquia més antiga i poderosa del món.
Contra pronòstic i contra totes les forces mediàtiques del capitalisme financer, posades a treballar plegades per a desprestigiar-lo com a possible líder, Corbyn ha guanyat les primàries amb gairebé el 60% dels vots. La victòria de Corbyn, a més a més, ha revitalitzat com mai el Partit Laborista, que ha multiplicat la seva afiliació.
Durant els darrers anys, el principal debat en el laborisme britànic ha estat si calia fer un gir encara més a la dreta o mantenir-se en la línia absolutament neoliberal de Tony Blair. S’havia tornat tan reaccionari que el discurs de Corbyn no encaixava ni tan sols en les files de l’anomenada “esquerra tova” del partit. La victòria de Corbyn ha posat de manifest l’absoluta desconnexió de l’aparell del partit amb les seves bases, disposades a defensar un discurs molt més contundent de confrontació amb el poder del capital. Ha demostrat que el laborisme britànic havia caigut en el pantà d’un debat artificial i era el titella dels poders financers. Ha evidenciat la responsabilitat dels líders del laborisme en la crisi de la socialdemocràcia, per haver estat avantguarda d’un procés de renúncia als seus principis i objectius fundacionals. Indica, amb molta contundència, l’imparable creixement d’un moviment contrari al capital, que exigeix i construeix una organització per a representar els interessos de la majoria treballadora.
Als seus 66 anys, Corbyn és representant del vell sindicalisme, de la lluita obrera tradicional, de l’internacionalisme proletari a l’antiga. La seva defensa de la classe treballadora, el seu antiimperialisme declarat, el seu suport als processos revolucionaris bolivarians, la seva posició sobre Israel, la seva consideració de Hamàs com a “companys que treballen per la pau”, tot el seu discurs representa les posicions més clàssiques i tradicionals del socialisme europeu. Unes posicions polítiques gairebé completament abandonades pels partits socialistes o socialdemòcrates i únicament defensades a Europa pels partits comunistes i alguns Fronts d’Esquerres.
La victòria de Corbyn qüestiona molts axiomes de l’esquerra europea des de la caiguda del mur, especialment, els que fan referència a la descomposició de la classe treballadora i la inutilitat d’un partit que representi els seus interessos. El seu lideratge col·loca el laborisme britànic a l’esquerra de la socialdemocràcia europea, davant de partits socialistes com els de França, Alemanya i Espanya, que es mantenen encallats en la doctrina de l’Europa neoliberal. Però també col·loca al laborisme britànic, com a mínim en l’àmbit teòric, a l’esquerra de molts moviments anticapitalistes, en la defensa de la consciència de classe, de l’antiimperialisme i del socialisme, com a model republicà i democràtic alternatiu a la dictadura del capitalisme.
PA
