Els passats 28 i 29 d’octubre van ser dies claus per al Sàhara Occidental i allò que havia d’acabar en la renovació de la missió de les Nacions Unides per al Sàhara (MINURSO) va començar amb una proposta completament esbiaixada dels Estats Units de Trump al Consell de Seguretat, que presentava Resolució (S/2026/868) que s’alineava amb la postura del Marroc: eliminava el referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí i deixava com a única via de solució del conflicte la via de l’autonomia del territori dins del Marroc.
En aquest cas, Rússia va exercir el seu dret a vetar aquest text i el dia següent proposava mantenir la MINURSO i el dret d’autodeterminació del poble sahrauí, presentant una nova Resolució (S/2026/870) que va ser vetada pels Estats Units.
El doble vet, va portar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides a posar en suspens la MINURSO i després, pel desacord de les parts, a no renovar-la definitivament.
Que significa la no renovació del mandat de la MINURSO?
El dia 1 de novembre, el Secretari General de las Nacions Unides, emetia un comunicat en el que deia que el final de la Missió de les Nacions Unides pel Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) no significava l’anul·lació del dret inalienable dels i les sahrauís al seu dret d’autodeterminació i a la independència. També afirmava que les Nacions Unides no renunciaven a treballar per una solució pacífica al conflicte, tasca que assignava a l’enviat personal del Secretari General, Staffan Mistura.
Tot i que la MINURSO, des de la seva creació l’any 1991, ha treballat pel referèndum, no sempre ha actuat amb la neutralitat que se li suposava: sovint s’arrenglerava amb el Marroc en els seus informes, ignorant la repressió que exercia sobre la població sahrauí i, anant més enllà, sovint participava d’ella denunciant o lliurant activistes a les autoritats colonials marroquines, entre moltes d’altres qüestions que es podrien argumentar. També cal dir, que el seu paper moderador limitava el volum dels conflictes entre les parts.
El Frente POLISARIO ha vist amb preocupació l’evolució d’aquest tema i per una banda s’ha mantingut en la defensa dels drets dels i les sahrauís a decidir el seu futur lliurement a través d’un referèndum d’autodeterminació que portaria cap a la la independència definitiva del Sàhara Occidental.
També ha denunciat les intencions del Marroc de distorsionar la realitat i els seus intents de manipular els resultats de les deliberacions del consell de Seguretat i de pressionar a estats com a Espanya per tal que assumeixin les seves tesis.
Els i les sahrauís, saben que el nou escenari no els és favorable i que hauran d’assumir un paper més bel·ligerant per tal de fer valer els seus drets.
En aquests moments, el Marroc ha iniciat moviments militars per tal de mobilitzar tropes cap a el Sàhara Occidental i reforçar així l’ocupació del territori i, algú diu, per ocupar la resta del Sàhara Occidental, avui en mans de la República Sahrauí.
Avui mateix, el President sahrauí Brahim Ghali, ha ordenat una mobilització general dels joves sahrauís per tal de fer front a una nova escalada en el conflicte i fer front a l’expansionisme marroquí, tot defensant el dret del poble a viure en llibertat i independent.
Mentrestant, el govern espanyol calla, després de donar suport al projecte autonomista. Ara, amb la nova situació creada per la no renovació de la MINURSO i el manteniment del dret d’autodeterminació del i les sahrauís, el projecte autonomista te problemes d’implementació i de situar-se, definitivament, al marge de la legalitat internacional.
No podem oblidar que el 15 d’octubre l’Assemblea General de les Nacions Unides votava a favor de mantenir el Sàhara Occidental dins el llistat de territoris no autònoms pendents de descolonitzar amb sols dos vots en contra: Estats Units i Israel, a més de 7 abstencions.
Es per tot això que us convidem a participar de la concentració del dia 17 de novembre, davant de la Delegació del Govern a Catalunya, que sota el lema UN POBLE TOTS ELS DRETS, vol recolzar:
- El dret dels i les sahrauís a decidir el seu futur i a accedir a la independència.
- A fer respectar els seus drets humans i alliberar els activistes empresonats pel Marroc.
- A preservar els seus recursos naturals i a denunciar la programació d’activitats de tot tipus (turisme, esport, … ) en llocs com la ciutat de Dajla, com si fos al Marroc.
