Els greus aldarulls viscuts aquest cap de setmana al centre de Barcelona, protagonitzats en bona part per adolescents i joves convocats a través de les xarxes socials, obliguen a una reflexió que vagi més enllà de la condemna dels saquejos i la destrucció de mobiliari urbà. La precarietat, les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca de perspectives de futur i la frustració vital constitueixen un terreny propici per a l’expressió d’un malestar juvenil que no sempre troba canals d’organització i reivindicació col·lectiva. La qüestió fonamental és com convertir aquest desencís en consciència, organització i lluita per un futur millor.
Igualment preocupant és la instrumentalització política dels incidents per part de l’extrema dreta, que intenta vincular la inseguretat amb la immigració i la pobresa, alimentar discursos xenòfobs i justificar una resposta exclusivament repressiva. Cal investigar qui hi havia darrere de les convocatòries anònimes difoses (en castellà) a les xarxes socials, sense descartar cap hipòtesi. En un moment de revitalització de les mobilitzacions juvenils pel dret a l’habitatge i de preparació d’una vaga general, seria especialment greu que aquests episodis servissin per criminalitzar la protesta social i normalitzar la repressió policial. Ni el vandalisme ni les receptes autoritàries ofereixen cap resposta als problemes de fons.
Al Brasil, la victòria de Lula da Silva a la segona volta de les eleccions presidencials representa un nou revés per a l’extrema dreta. Després d’haver quedat per darrere de Flávio Bolsonaro a la primera volta, Lula ha aconseguit capgirar el resultat i imposar-se malgrat el suport de Donald Trump al seu adversari i la intensa manipulació política i mediàtica que ha marcat la campanya, amb el suport de les grans tecnològiques a les posicions ultradretanes. La reacció negativa dels mercats financers davant la seva reelecció resulta especialment reveladora dels interessos econòmics en joc. Aquests episodis posen de manifest fins a quin punt determinats sectors econòmics veuen amb millors ulls projectes reaccionaris que no pas governs disposats a impulsar polítiques redistributives i ampliar els drets socials.
La derrota de l’extrema dreta ha tingut un epíleg especialment significatiu: Flávio Bolsonaro ha fugit als Estats Units després de desobeir l’ordre judicial de lliurar els seus passaports, en el marc d’una investigació per presumpte blanqueig de capitals. El fill de Jair Bolsonaro, condemnat per l’intent de cop d’estat de 2022, ha estat acollit per l’administració Trump. La fugida posa de manifest els vincles polítics entre el bolsonarisme i l’extrema dreta nord-americana, així com la voluntat de Flávio d’eludir l’acció de la justícia brasilera.
També a Sèrbia s’ha produït una victòria significativa de la mobilització popular. La Llista d’Estudiants ha derrotat electoralment el bloc polític d’Aleksandar Vučić, que havia dominat la política sèrbia durant més d’una dècada, després de gairebé dos anys de protestes contra la corrupció i l’autoritarisme. El moviment va néixer arran de la mort de setze persones en l’esfondrament d’una marquesina a l’estació ferroviària de Novi Sad, una tragèdia que va esdevenir símbol de la corrupció i la manca de responsabilitats polítiques. La victòria electoral, amb majoria absoluta, demostra la capacitat d’un moviment juvenil sostingut en el temps per transformar la indignació en una alternativa política. Cal destacar que el moviment dels estudiants és molt heterogeni, aglutinant persones de dretes i d’esquerres, així com pro-UE i pro-Rússia, caldrà veure quin projecte podran construir partint d’aquesta heterogeneïtat.
Les eleccions legislatives celebrades aquesta setmana a Israel han deixat un escenari polític obert. Tot i que el Likud de Benjamin Netanyahu ha estat la força més votada, el bloc de la dreta i l’extrema dreta no ha aconseguit, segons els resultats provisionals, la majoria necessària per continuar governant. En aquest context, destaca el paper de la Llista Conjunta, integrada per Hadash, Ta’al i Balad, que ha obtingut una representació significativa al Parlament. El Partit Comunista d’Israel, integrat a Hadash, ha defensat durant la campanya la necessitat d’unir les forces democràtiques jueves i palestines contra l’ocupació, la guerra, el racisme i les polítiques antisocials. La seva posició recorda que la superació del conflicte no passa únicament per substituir Netanyahu, sinó per posar fi a l’ocupació dels territoris palestins, reconèixer els drets nacionals del poble palestí i construir una pau basada en la igualtat de drets i la justícia social.
