Els canvis en la societat són un procés lent, ho vivim cada dia amb molts altres aspectes, com el feminisme, on, tot i haver fet avenços, a vegades sembla que res hagi canviat. Fins i tot hi ha una part de la societat masculina que se sent atacada per haver de tractar com a iguals al gènere contrari, perquè es veu que no en tenen prou. Per tant, si ja costa que alguns homes acceptin a tractar les dones com a iguals, podem imaginar com reaccionen quan els diem que són ells qui han de canviar la seva manera de ser.

No se n’adonen, però, que és un canvi inevitable. Seguim avançant cap a una societat més feminista, tot i els atacs del feixisme, i aquest avenç comporta canviar la mentalitat dels homes. La joventut i la mateixa societat caminen cap a un món més ecologista, igualitari i feminista, perquè és l’única manera d’assegurar un futur per a tota la humanitat.

Què significa tenir una masculinitat dissident?

Les noves masculinitats no són una negació d’allò que fa homes als homes, no és buscar una identitat de gènere que no sigui masculina, sinó ressignificar-la i transformar-la. Ser un home no ha de ser opressor, pot ser acompanyador i comprensiu. No ha de ser impassible i estoic, pot ser sensible i obert. No ha de ser competitiu i guanyador, pot ser col·laborador i comunitari. Capgirar tots aquests valors que tradicionalment s’han assignat a la masculinitat, genera un rebuig per aquelles persones que tenen por de mostrar-se dèbils i fluixos, quan la vertadera fortalesa és ser capaç de fer aquest canvi. La identitat masculina, pel seu paper hegemònic patriarcal, és tancada i inamovible: per ser un bon mascle has d’estar acceptat pel grup i has de conformar-te a les seves regles. Maricons, com si això fos una cosa dolenta, és com ens diuen a tots els nois que no fem allò que s’espera dels nois: no ens agrada el futbol, ni sexualitzar les dones, ni amagar els nostres sentiments, ni fer-nos els forts. Ser capaços de trencar aquesta barrera, acceptar de no pertànyer al grup o, fins i tot, no voler pertànyer al grup; només es pot fer si es té una bona xarxa que els acompanyi.

Què aporten les masculinitats dissidents?

Trencar els esquemes i ser capaços de canviar la manera com ens comportem els homes ha de servir per facilitar la creació de xarxes de protecció. Des de la dreta conservadora sovint es defensa l’ideari del «llop solitari»: els homes han de sobreviure tots sols i han d’intentar ser al cim de la cadena per dominar a tota la resta. Això afavoreix que les persones siguin individualistes i tancades, no poden mostrar cap moment de debilitat ni de tristesa. La realitat, però, no és aquesta. Tothom passa per mals moments i necessita ajuda, parlar amb algú o plorar acompanyat. Aquesta pressió patriarcal fa que els homes acumulin tots els seus malestars, a vegades, fins al punt extrem del suïcidi, estadística que els homes lideren.

Les masculinitats dissidents han de permetre crear espais on els homes puguin obrir-se i ser sincers sobre com se senten, primer amb ells mateixos i després amb altres persones. El sistema patriarcal ha posat tota la pressió de les cures sobres les dones i sovint només és amb elles amb qui els homes se senten còmodes per obrir-se. Tanmateix, actualment, el masclisme més extrem que promou l’extrema dreta no entén que els homes puguin tenir relacions amb dones més enllà del sexe i la procreació, per tant, els homes amb pensaments més extrems es priven dels pocs espais on podien obrir-se emocionalment. Això no fa més que accentuar el seu malestar amb si mateixos i els porta a radicalitzar-se encara més. Ho veiem actualment amb l’aparició dels incels. Homes que no són capaços de relacionar-se amb les dones i a qui culpen de prendre’ls tots els drets i ser culpables de tot el seu malestar.

Els homes han de ser feministes per arribar a una millor masculinitat

Tots aquests canvis són essencials de la lluita feminista per fer que la societat sigui més igualitària. És una feina que s’ha de fer des de dins del feminisme, especialment dels homes feministes perquè els canvis positius en aquest àmbit afectaran directament la lluita contra el patriarcat, que també és la nostra lluita. Com a homes, sovint ens centrem a donar suport a les reivindicacions de les dones i moltes vegades no tenim gaire clar la nostra tasca, com ens hem de posicionar dins del feminisme o si ens podem dir feministes o no. Però sí, clar que sí. El feminisme ens ajuda a avançar i nosaltres hem d’ajudar a avançar al feminisme.  És per això que nosaltres tenim una lluita a fer des de la masculinitat. Canviar la manera com ens comportem els homes, com entenem què és ser un home, acompanyar als nostres iguals a veure quin és el camí i parar els peus a qui fan resistència, farà que sigui incompatible amb acceptar les desigualtats de gènere i perpetuar-les.