Donald Trump va estimar dimarts 14 d’abril que la guerra amb l’Iran estava «gairebé acabada», després d’evocar una possible represa de les converses amb l’Iran aquesta mateixa setmana al Pakistan. Les primeres negociacions, celebrades el 12 d’abril, no havien tingut èxit, i el president nord-americà fins i tot va anunciar un bloqueig naval contra l’Iran.
«Crec que això està gairebé acabat», va afirmar el president Donald Trump la nit de dimarts 14 d’abril a la cadena Fox News, assegurant que les autoritats iranianes «volen realment arribar a un acord». El president nord-americà també va evocar una possible represa de les converses amb l’Iran ja aquesta setmana al Pakistan. «Alguna cosa podria passar en els pròxims dos dies», va afirmar a un periodista del New York Post.
El cap de setmana passat, una primera ronda de negociacions amb el vicepresident nord-americà JD Vance no va donar resultats, sense provocar una ruptura de l’alto el foc que havia entrat en vigor el 8 d’abril, però sí que va desencadenar el bloqueig naval de l’estret d’Ormuz i, més concretament, dels ports iranians per part de la marina nord-americana. «Les forces nord-americanes han paralitzat completament el comerç marítim» de l’Iran, es va felicitar encara dimecres 15 d’abril el cap de les forces nord-americanes a la regió, Brad Cooper, subratllant que aproximadament «el 90% de l’economia iraniana» en depèn.
En aquestes condicions, poden reprendre’s les converses? Mentre el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, va demanar dimarts la represa de «negociacions serioses» —«No hi ha cap solució militar a aquesta crisi», va insistir—, dues fonts pakistaneses d’alt nivell van confirmar a l’Agence France-Presse que Islamabad intentava reactivar-les.
Líban: condicions inassumibles?
El mateix dia, emissaris israelians i libanesos es van reunir a Washington, mentre Israel intensifica la seva guerra contra el país del Cedre i exclou el Líban de l’acord d’alto el foc. «Hem descobert avui que nosaltres (Israel i el Líban) estem al mateix costat», va declarar l’ambaixador israelià Yechiel Leiter. «Tots dos estem units en la voluntat d’alliberar el Líban» del moviment xiïta proiranià Hezbollah, va afegir.
L’ambaixador també va afirmar que Israel no vol la implicació de París en aquestes converses sobre el Líban. La seva homòloga libanesa, Nada Hamadeh Moawad, va qualificar la «reunió preparatòria» de dimarts de «constructiva» i va «fer una crida a un alto el foc» entre Israel i Hezbollah.
Israel pretén jugar amb les tensions polítiques existents al país del Cedre intentant dissociar la qüestió de Hezbollah de la resta del país. En realitat, tal com assenyala el diari libanès L’Orient-Le Jour, «les condicions israelianes serien particularment estrictes, basades en un pla atribuït al ministre d’Afers Estratègics, Ron Dermer». Aquest preveu una divisió del Líban en tres zones: una franja de 8 km de profunditat a partir de la «frontera israeliana» al sud, destinada a convertir-se en una zona de seguretat.
Després, una zona tampó que s’estendria fins al riu Litani, on els israelians pretenen enfrontar-se als combatents de l’organització xiïta, que els oposen una resistència aferrissada. Finalment, el conjunt del territori al nord del Litani, on l’exèrcit libanès seria l’encarregat de desarmar completament Hezbollah, presentat com a condició prèvia a qualsevol retirada israeliana progressiva.
Article publicat originalment a l’Humanité:
