Al seu llibre «Aigua, Burgesia i Catalanisme» (Edicions Pagès) Jordi Soldevila Roig exposa la relació estreta entre el desenvolupament d’una ciutat, Mollerussa, i els sectors socials implicats en l’activitat econòmica del canal d’Urgell, un vell projecte que per fi es materialitzà el 1862 i que va transformar la ciutat i la comarca. També s’hi descriuen els debats de la burgesia a un moment clau per a Mollerussa, quan malgrat la recent construcció del Canal Auxiliar d’Urgell el 1932, es creà el repartiment administratiu territorial i perdé l’oportunitat d’esdevenir capital de comarca. A aquesta entrevista Soldevila analitza altres temes com els fets d’octubre del 1934 o la importància de l’anarquisme lleidatà…
Quins sectors socials dominaven el poder local en aquell context i com es va desenvolupar la burgesia catalanista mollerussenca?
J. Soldevila: En el context de canvi d’abans i després del canal d’Urgell els sectors agraris tenien l’hegemonia local. La propietat de la terra era un element de distinció social. L’arribada de l’aigua (1862) i el ferrocarril (1861) va suposar un canvi per Mollerussa, que va esdevenir un centre administratiu i econòmic. Els serveis i indústria hi van guanyar pes fins al punt que les classes socials hegemòniques tindran relació amb aquests sectors.
Quin tipus d’intercanvis predominaven entre la ciutat i les poblacions del voltant?
La ciutat era un centre administratiu del canal d’Urgell i de serveis agrícoles, així com un punt de comercialització de la gran producció agrària per part dels pobles de l’àrea regada que havien d’acudir a Mollerussa.
El Canal va transformar molt la situació al camp i les poblacions del voltant. Quins canvis va significar pels diferents sectors de la pagesia?
El canvi principal va ser una arribada de nous pobladors, al mateix moment que hi va haver una fuga demogràfica cap a altres territoris (urbans o cap a les Amèriques). Per altra banda, la pagesia es va trobar amb dificultat d’accés a l’aigua primer, i després, complicacions per accedir al mercat de la terra i en la comercialització.
Davant la introducció d’un capitalisme agrari, quina importància agafà el moviment obrer mollerussenc?
A Mollerussa, el moviment obrer hi va tenir presència des de finals del XIX i principis del segle XX, però hi va tenir un pes relatiu, a diferència dels centres industrials, el sindicalisme obrer tenia poca presència i va estar força associat amb el republicanisme local.
Com es creà el Sindicat de Regants i què interessos representava?
El Sindicat de Regants va esdevenir un gran poder de control de l’aigua. Els grans propietaris en tenien el control i l’utilitzaven per afavorir els seus interessos, tant econòmics com polítics. Aquests darrers vinculats a les grans forces polítiques de la Restauració.
Va haver-hi organitzacions en defensa dels interessos de la petita pagesia als pobles?
Sí. A poc a poc, els petits pagesos, primer units als propietaris mitjans i rendistes, van anar aixecant una força per tal de democratitzar l’accés a l’aigua. A partir de la Segona República, els petits pagesos es van unir al sindicalisme proper al Bloc Obrer i Camperol i reclamaran aigua i accés a la propietat de la terra.
Mollerussa va ser un dels municipis de la comarca a on es van viure amb certa intensitat els fets d’octubre del 1934…
Durant els Fets d’Octubre de 1934, el republicanisme, més que el moviment obrer, es va fer sentir. El cas més paradigmàtic va ser a Torregrossa.
Vostè ha estudiat la història del moviment llibertari a les comarques de Lleida. Encara que la CNT tingués més força a Barcelona i rodalia, quina influència va tenir entre juliol del 1936 i 1937 a les poblacions de l’actual Pla d’Urgell?
En alguns pobles, com Linyola, Barbens o el Palau d’Anglesola, la CNT i les Joventuts Llibertàries hi van tenir presència. Al Palau s’hi va crear una col·lectivitat agrària important i a Barbens es van col·lectivitzar les terres dels grans latifundistes. A Linyola, en canvi, el pes era més reduït, eren joves llibertaris que van acabar al front i el grup vinculat a la CNT va tenir representació municipal i de dinamització sociocultural des de l’Ateneu.
Un altre poble destacat va ser Torregrossa amb anarquistes força rellevants com Pepita Not, membre de l’actiu grup “Los Solidarios” a Barcelona. A Mollerussa, un petit nucli anarquista s’hi va crear amb el destacat anarquista Josep Torres Tribó, però tant Not, com Torres, van militar fora de la comarca.
