Tot seguit reproduïm el programa acordat per les diferents formacions que conformaren el Front Popular a escala estatal i que fou publicat a Madrid el 15 de gener de 1936.
Els partits republicans d’Izquierda Republicana, Unión Republicana i el Partit Socialista, en representació del mateix i de la Unió General de Treballadors, Federació Nacional de Joventuts Socialistes, Partit Comunista, Partit Sindicalista i Partit Obrer d’Unificació Marxista, sense perjudici de resguardar els postulats de les seves doctrines, han arribat a comprometre un pla polític comú que serveixi de fonament i bandera a la coalició de les seves respectives forces en la immediata contesa electoral i de norma de govern, que hauran de desenvolupar els partits republicans d’esquerra, amb el suport de les forces obreres, en cas de victòria. Declaren davant l’opinió pública les bases i els límits de la seva coincidència política i, a més, les ofereixen a la consideració de les restants organitzacions republicanes o obreres, per si estimen convenient als interessos nacionals de la República integrar-se, en aquestes condicions, al bloc d’esquerres que ha de lluitar contra la reacció en les eleccions generals de diputats a Corts.
Com a supòsit indispensable de pau pública, els partits coaligats es comprometen:
I
A concedir mitjançant una llei una àmplia amnistia dels delictes polítics i socials comesos posteriorment al novembre de 1933, encara que no haguessin estat considerats com a tals pels tribunals. S’estendrà també a aquells d’igual caràcter no compresos en la llei de 24 d’abril de 1934. Es revisaran, d’acord amb la llei, les sentències pronunciades en aplicació indeguda de la Ley de Vagos per motius de caràcter polític; mentre no s’habilitin les institucions que en aquesta llei es prescriuen, se’n restringirà l’aplicació i s’impedirà que en el futur s’utilitzi per perseguir ideals o actuacions polítiques.
II
Els funcionaris i empleats públics que hagin estat objecte de suspensió, trasllat o separació, acordada sense garantia d’expedient o mitjançant persecució política, seran reposats en els seus destins.
El Govern prendrà les mesures necessàries perquè siguin readmesos als seus respectius llocs els obrers que haguessin estat acomiadats per les seves idees o amb motiu de vagues polítiques en totes les corporacions públiques, en les empreses gestores de serveis públics i en totes aquelles en què l’Estat tingui un vincle directe.
Pel que fa a les empreses de caràcter privat, el Ministeri de Treball adoptarà les disposicions conduents a la discriminació de tots els casos d’acomiadament que haguessin estat fonamentats en un moment polític i social i que seran sotmesos als Jurats Mixtos perquè aquests emparin en el seu dret, d’acord amb la legislació anterior al novembre de 1933, aquells que haguessin estat indegudament eliminats.
III
Es promulgarà una llei concedint a les famílies de les víctimes produïdes per les forces revolucionàries o per actes il·legals de l’autoritat i de la força pública en la repressió la reparació adequada del dany inferit a les persones.
En defensa de la llibertat i de la justícia, com a missió essencial de l’Estat republicà i del seu règim constitucional, els partits coalitzats:
Restabliran l’imperi de la Constitució. Seran exigides les transgressions comeses contra la llei fonamental. La Llei orgànica del Tribunal de Garanties haurà de ser objecte de reformes, a fi d’impedir que la defensa de la Constitució resti encomanada a consciències formades en una convicció o en un interès contraris a la salut del règim.
Es procedirà a dictar les lleis orgàniques promeses per la Constitució, necessàries per al seu funcionament normal, i especialment les lleis Provincial i Municipal, que hauran d’inspirar-se en el respecte més rigorós als principis declarats en aquella. Es procedirà per Les Corts a la reforma del seu reglament, modificant l’estructura i les funcions de les comissions parlamentàries, a les quals correspondrà, amb l’auxili dels organismes tècnics que s’hi incorporin, el tràmit formatiu de les lleis.
Es declara en tot el seu vigor el principi d’autoritat; però es compromet el seu exercici sense minva de les raons de llibertat i justícia. Es revisarà la Llei d’Ordre Públic perquè, sense perdre res de la seva eficàcia defensiva, garanteixi millor el ciutadà contra l’arbitrarietat del poder, adoptant-se també les mesures necessàries per evitar les pròrrogues abusives dels estats d’excepció.
S’organitzarà una Justícia lliure dels vells motius de jerarquia social, privilegi econòmic i posició política. La Justícia, un cop reorganitzada, serà dotada de les condicions d’independència que promet la Constitució. Se simplificaran els procediments en l’àmbit civil; s’imprimirà major rapidesa al recurs davant els tribunals contenciosos administratius, ampliant-ne la competència, i s’envoltarà de més garanties l’inculpat en l’àmbit penal. Es limitaran els furs especials, singularment el castrense, als delictes netament militars. I s’humanitzarà el règim de presons, abolint els mals tractes o les incomunicacions no decretades judicialment.
Els casos de violència dels agents de la força pública esdevinguts sota el comandament dels governs reaccionaris aconsellen dur a terme la investigació de responsabilitats concretes fins a l’esclariment de la culpa individual i el seu càstig. Es procedirà a enquadrar les funcions de cada Institut dins dels fins del seu respectiu reglament; se’n seleccionaran els comandaments i es sancionarà amb la separació del servei tot agent que hagi incorregut en mals tractes o parcialitat política. El Cos de Vigilància s’organitzarà amb funcionaris aptes i de lleialtat plena al règim.
Es revisaran les normes de disciplina dels funcionaris, establint sancions greus per a tota negligència o abús en favor d’interessos polítics o en perjudici del Tresor públic.
IV
Els republicans no accepten el principi de la nacionalització de la terra i el seu lliurament als camperols, sol·licitat pels delegats del partit socialista. En canvi, consideren convenient una sèrie de mesures que es proposen la redempció del camperol i del conreador mitjà i petit, no sols per ser una obra de justícia, sinó perquè constitueix la base més ferma de la reconstrucció econòmica nacional.
Per a la reforma de la propietat de la terra, dictaran una nova Llei d’Arrendaments. Estimularan les formes de cooperació i fomentaran les explotacions col·lectives. Duran a terme una política d’assentaments de famílies camperoles, dotant-les dels ajuts tècnics i financers necessaris. Dictaran normes per al rescat dels béns comunals. Derogaran la llei que va acordar la devolució i el pagament de les finques de la noblesa.
La nostra indústria no podrà aixecar-se de la depressió en què es troba si no es procedeix a ordenar tot el complex sistema de proteccions que l’Estat dispensa, segons un criteri estricte de subordinació coordinada a l’interès general de l’economia.
En conseqüència, s’establirà un sistema de lleis que fixi les bases de la protecció a la indústria, comprenent-hi les aranzelàries, les exempcions fiscals, els mètodes de coordinació, la regulació de mercats i altres mitjans d’auxili que l’Estat dispensi en interès de la producció nacional, promovent el sanejament financer de les indústries, a fi d’alleugerir les càrregues d’especulació que, gravant-ne la rendibilitat, n’entrebanquen el desenvolupament.
V
Els republicans consideren l’obra pública no només com una manera de realitzar els serveis habituals de l’Estat o com un mer mètode circumstancial i imperfecte d’atendre l’atur, sinó com un mitjà potent per encarrilar l’estalvi cap a les fonts més poderoses de riquesa i progrés, desateses per la iniciativa dels empresaris.
Es duran a terme grans plans de construcció d’habitatges urbans i rurals, serveis cooperatius i comunals, ports, vies de comunicació, obres de reg o implantació de regadiu i transformació del terreny.
Per dur-les a terme, es procedirà a una ordenació legislativa i administrativa que garanteixi la utilitat de l’obra, la seva bona administració i la contribució dels interessos privats directament afavorits. Els republicans no accepten el subsidi d’atur sol·licitat per la representació obrera. Entenen que les mesures de política agrària, les que s’han de dur a terme en el ram de la indústria, les obres públiques i, en suma, tot el pla de reconstrucció nacional, han de complir no sols la seva finalitat pròpia, sinó també la comesa essencial d’absorbir l’atur.
VI
La Hisenda i la Banca han d’estar al servei de l’empresa de reconstrucció nacional, reconeixent que forces tan subtils com les del crèdit no es poden forçar mitjançant mètodes de coacció, ni estimular des de fora el camp segur d’aplicacions profitoses i d’ocupació remuneradora.
No accepten els partits republicans les mesures de nacionalització de la banca proposades pels partits obrers; reconeixen, tanmateix, que el nostre sistema bancari requereix certs perfeccionaments si ha de complir la missió que li és encomanada en la reconstrucció econòmica d’Espanya. A tall de mera enumeració exemplar, assenyalem les mesures següents:
Dirigir el Banc d’Espanya de manera que compleixi la seva funció de regular el crèdit segons exigeixi l’interès de la nostra economia, perdent el seu caràcter de concurrent dels bancs i liquidant les seves immobilitzacions.
Sotmetre la banca privada a regles d’ordenació que n’afavoreixin la liquiditat. Millorar el funcionament de les Caixes d’Estalvi perquè compleixin el seu paper en la creació de capitals. Pel que fa a la Hisenda, es comprometen a dur a terme una reforma fiscal adreçada a una flexibilitat més gran dels tributs i a una distribució més equitativa de les càrregues públiques, evitant l’ús abusiu del crèdit públic amb finalitats de consum.
VII
La República que conceben els partits republicans no és una República dirigida per motius socials o econòmics de classe, sinó un règim de llibertat democràtica impulsat per motius d’interès públic i de progrés social. Però precisament per aquesta raó decidida, la política republicana té el deure d’elevar les condicions morals i materials dels treballadors fins al límit màxim que permeti l’interès general de la producció, sense reparar, fora d’aquest límit, en els sacrificis que s’hagin d’imposar a tots els privilegis socials i econòmics. Els partits republicans no accepten el control obrer sol·licitat per la representació del partit socialista. Acorden:
Restablir la legislació social en la puresa dels seus principis.
Reorganitzar la jurisdicció laboral en condicions d’independència.
Rectificar el procés d’ensorrament dels salaris del camp, veritables salaris de fam, fixant salaris mínims.
Font: Pierre Broué, La revolución española (1931-1939), Barcelona: Península, 1977, pp. 184-193.
