Per primera vegada des de la caiguda de la dictadura feixista de Mussolini el 1943, s’ha instat estudiants a Itàlia a denunciar els seus «professors d’esquerres».
El mes passat, Acció Estudiantil (Azione Studentesca), una associació juvenil italiana vinculada al partit Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, va encoratjar estudiants de secundària d’entre 14 i 19 anys a perfilar i denunciar els seus docents que presumptament defensessin idees d’esquerra.
Preguntes com ara: «Tens almenys un professor d’esquerres que faci propaganda política durant les classes?» i «Descriu un dels casos més emblemàtics [de propaganda d’esquerres]» formaven part d’una enquesta de sis preguntes que Acció Estudiantil va fer arribar a adolescents a les escoles.
Tot i que el govern i el Ministeri d’Educació van qualificar la iniciativa del grup estudiantil de dreta com a inofensiva, centenars de persones s’hi han manifestat en contra. En total, 305 adolescents, docents i personal escolar van signar una declaració pública d’oposició.
Això s’ha produït en paral·lel a una sèrie de «vídeos d’autodenúncia» publicats en línia per centenars de «professors d’esquerres», després que un docent venecià de 35 anys, Giorgio Peloso Zantaforni, iniciés la tendència.
«Em sorprèn que dir que algú és d’esquerres el 2026 tingui tanta repercussió mediàtica. És clarament un senyal dels temps que vivim», va dir Zantaforni. «És un senyal que els partits, que són mediadors crucials en les democràcies, haurien de mirar la societat amb més amplitud i transparència».
«L’èxit que ha tingut el meu vídeo arreu d’Itàlia és un símptoma d’una societat que s’ha reconegut a si mateixa i que ha de recuperar el seu espai i el seu dret d’expressió», va afegir.
Tal com va declarar Zantaforni en el seu vídeo, publicat inicialment al seu compte d’Instagram: «Aquesta no és una investigació imparcial sobre la politització del professorat. Potser el pensament antifeixista fa més por que un feixisme que mai no s’ha desaprès».
El qüestionari era accessible mitjançant un codi QR en alguns fulletons enganxats a les parets exteriors dels instituts, així com a través dels canals de xarxes socials d’Acció Estudiantil.
«L’escola és nostra!», deia el fulletó, i «Estem preparats per elaborar un informe nacional sobre la situació de les escoles italianes! Segueix l’enllaç, omple el formulari i envia’ns les teves respostes. Per una nova escola, és hora d’actuar!».
Segons el Ministeri d’Educació i Mèrit, el 2025 aproximadament 7,1 milions d’alumnes cursaven estudis de secundària a Itàlia. No obstant això, no queda clar quants estudiants van completar realment l’enquesta, que ja no està disponible i ha desaparegut d’internet.
El formulari havia de recollir informació sobre què pensen els estudiants de secundària sobre les seves escoles i com es podrien millorar els estàndards educatius.
Altres preguntes eren: «Quin és l’estat físic de l’edifici de la teva escola?»; «Quins són els principals problemes del teu centre?»; «La teva escola farà una excursió escolar aquest any?»; «Si no, quin n’és el motiu?».
La iniciativa ha generat preocupació pel risc que corre la llibertat de pensament i d’expressió a Itàlia, i centenars de professors han estat objecte de perfilació.
Historiadors, intel·lectuals, veterans antifeixistes italians de la Segona Guerra Mundial, així com personal dels instituts, van condemnar l’episodi com una acció discriminatòria, una amenaça a la llibertat de pensament i a les llibertats bàsiques en general.
El president de l’associació de veterans italians Associació Nacional dels Partisans Italians (ANPI), Gianfranco Pagliaruolo, va declarar: «Això és un atac frontal a la llibertat d’ensenyament, a l’autonomia didàctica i al pluralisme d’idees».
«A més, és un intent manifest de crear un clima de delació entre l’alumnat», va afegir Pagliaruolo.
De fet, abans de completar el formulari, es demanava als estudiants el nom, el cognom, el codi postal, l’escola i l’aula, cosa que feia molt fàcil identificar cada docent denunciat.
La sotssecretària d’Educació i Mèrit, Paola Frassinetti, va afirmar que s’està investigant el que ha passat. Tanmateix, «fins ara sembla una iniciativa independent promoguda per alguns estudiants, amb una enquesta anònima», va dir.
Com que Acció Estudiantil és una branca de Joventut Nacional (Gioventù Nazionale), l’organització juvenil de Germans d’Itàlia, diputats de l’oposició al Parlament han pressionat el govern de Meloni i el ministre d’Educació, Giuseppe Valditara, perquè es desmarquin d’Acció Estudiantil.
«El problema no és l’anonimat [del professorat], sinó el mètode utilitzat: perfilar, etiquetar i exposar els docents en funció de les seves idees», va informar la setmana passada el Moviment 5 Estrelles (Movimento 5 Stelle), partit de l’oposició, al Parlament italià.
«És un mètode que mai no ha conduït a res de bo en la història», van afegir, i van preguntar: «Hem de pensar que el partit [Germans d’Itàlia] hi està d’acord?».
Mentre molts parlamentaris italians, tant de centre com d’esquerra, comparaven l’enquesta de l’associació estudiantil amb les llistes de proscripció feixistes, un diputat de Germans d’Itàlia, Giovanni Donzelli, va definir la protesta general com un intent de censurar els estudiants.
«M’impressiona especialment la censura agressiva que l’esquerra vol imposar als escolars», va afirmar Donzelli.
«Desitjo que, amb tota la seva llibertat, els estudiants no permetin que el PD [Partit Demòcrata] i l’esquerra els obliguin a callar, i que sempre tinguin la llibertat de protestar quan vulguin», va afegir.
L’Observatori Contra la Militarització de les Escoles i Universitats, una associació que monitoritza i denuncia la propaganda bèl·lica a les escoles públiques italianes, va afirmar que «es tracta d’atacs molt durs contra la llibertat d’ensenyament i el pluralisme que la mateixa Constitució italiana va atorgar a l’educació finançada per l’Estat».
Segons l’Observatori, les escoles continuen sent els principals espais de l’educació antiracista i del pensament crític, almenys a Itàlia. La mateixa institució va destacar com la Itàlia contemporània es fonamenta en l’antifeixisme, que alguns podrien considerar inherentment d’esquerres.
Recentment, hi ha hagut una gran preocupació pel risc que corren la llibertat de pensament i d’expressió a Itàlia. La propaganda feixista augmenta a un ritme alarmant, i la llibertat de premsa ha estat atacada en diverses ocasions.
A principis de gener, el vicepresident del govern Matteo Salvini va rebre al seu despatx l’activista britànic d’extrema dreta Tommy Robinson (Stephen Yaxley-Lennon).
Molts consideren que és un senyal preocupant que una branca del partit governant de dreta demani als estudiants que denunciïn professors que es consideren d’esquerres, però els responsables de l’enquesta han sortit a defensar les seves accions.
«Qui vulgui veure podridura en una enquesta que pregunta als estudiants sobre l’estat de l’educació en què creixen actua amb una mala fe absoluta», va escriure el president d’Acció Estudiantil, Riccardo Ponzio, a la pàgina de Facebook de l’associació.
En la mateixa publicació, el jove de 29 anys va acusar la «classe de mestres d’esquerres» d’haver introduït propaganda política a l’escola.
Tanmateix, ni Ponzio ni Acció Estudiantil van especificar a què es refereix el grup quan parla d’idees d’esquerra a les escoles.
«La propaganda política és una altra cosa», van comentar alguns professors de Bolonya, ciutat del nord d’Itàlia famosa per acollir una de les universitats més antigues del món.
Tal com van dir en un vídeo publicat a les xarxes socials: «Abordar temes complexos i expressar les nostres opinions forma part de la nostra tasca educativa. Seria molt perillós jutjar els estudiants pel que pensen. El contrari és igualment perillós».
Malgrat tot, la ràpida reacció del sector cultural i educatiu italià continua sent un bon senyal per al país.
«Ara hem d’alçar la veu. Hi ha una manca de democràcia també perquè molta gent ja no vota», va dir Zantaforni. «Hem de demostrar que una Itàlia diferent és possible».
Traducció de l’article publicat originalment a People’s World:
