A l’anterior editorial ja denunciàvem les primeres incidències a la xarxa ferroviària catalana, arran de l’accident mortal de Gelida. Però la situació s’ha vist agreujada els darrers dies, amb jornades completes sense servei i col·lapses sistemàtics del sistema que han deixat centenars de milers d’usuaris sense tren o amb incertesa permanent. Aquesta situació no és un fet aïllat, sinó l’expressió directa d’una manca d’inversió crònica i estructural en manteniment, infraestructures i seguretat, que fa dècades que condemna aquest servei públic a l’abandonament. Les classes treballadores i populars, que depenen cada dia de Rodalies per anar a treballar, estudiar o acudir a serveis essencials com el sanitari, són les que paguen el preu més alt d’aquesta inadmissible situació. Donem ple suport a la manifestació, convocada per les plataformes en defensa del transport públic, els sindicats, Òmnium, Ciemen i altres entitats, pel pròxim dissabte 7 de febrer, a les 17:00 h, que sortirà de l’estació de França i acabarà a la plaça Sant Jaume.
El Consell de Ministres ha aprovat, mitjançant un Reial decret fruit d’un acord entre Podem i el PSOE, una regularització extraordinària de persones migrants en situació administrativa irregular. Es tracta, però, d’una regularització limitada, no automàtica i condicionada: concedeix un permís de residència temporal, generalment d’un any, amb dret a treballar i possibilitat de renovació, però exigeix acreditar residència prèvia a l’Estat espanyol, un temps mínim d’estada i l’absència d’antecedents penals greus. Les condicions imposades poden deixar fora una part significativa de les prop de 840.000 persones pendents de regularització, fet que evidencia que la lluita no ha acabat.
Aquesta mesura és una victòria col·lectiva del moviment social, fruit de la mobilització sostinguda de la plataforma Regularització Ja, que va impulsar una ILP amb més de 700.000 signatures. Cal celebrar aquest avenç democràtic, social i de classe, que enforteix la lluita antiracista, frena l’explotació patronal basada en la irregularitat administrativa i reforça la idea d’una sola classe treballadora, diversa i plural. Alhora, però, cal mantenir-se alerta davant l’ofensiva de les extremes dretes, que ja estan atacant el decret de regularització (Albiol, VOX, la caverna mediàtica, el sindicat policial ultra…) i que poden intentar bloquejar el decret (via recurs al TC o al contenciós administratiu i/o via UE) o, en el cas de no assolir el bloqueig, revertir el Reial decret, en la legislatura vinent, si la suma de PP i VOX és majoria. Respecte a la voluntat de bloqueig via UE, Feijóo ho trasllada a la cimera del PP europeu d’aquest divendres, amb l’argument que el Reial decret vulnera la normativa racista europea del PEMA (Pla Europeu de Migració i Asil), els Reglaments del qual entren en vigor aquest mes de juny.
Les imatges que arriben dels Estats Units mostren una escalada alarmant de la violència racista i repressiva de l’ICE, especialment des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, amb la mort recent de Renée Good i Alex Pretti a Minneapolis i més de trenta persones mortes sota custòdia o durant detencions només el 2025. L’enfortiment deliberat d’aquesta agència, convertida en un cos paramilitar destinat a sembrar el terror entre la població migrant i dissident, s’inscriu en una deriva obertament feixista, assenyalada ja per mitjans internacionals, que combina brutalitat policial, propaganda de la crueltat i deshumanització sistemàtica. Pensar que aquesta dinàmica és aliena a Europa seria un error greu: la penetració dels discursos d’odi als cossos de seguretat, l’enduriment de les polítiques migratòries de la UE i l’ascens de l’extrema dreta —també a casa nostra— creen les condicions perquè models com el de l’ICE puguin ser imitats. Davant d’aquesta amenaça, es fa cada cop més urgent articular un projecte de país basat en la conquesta col·lectiva de drets i en la construcció d’un front ampli, social i polític, en clau clarament antifeixista.
