Intervenció en el marc de L’Aliança per la pau i la democràcia – Fòrum Internacional contra l’Extrema Dreta, celebrada fa uns dies a Barcelona, organitzada per la Fundació Neus Català, amb el suport de transform!, European Left, la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i el Grup de Recerca en Exclusió i Drets Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona (UB) i el CEMS – Grup de Recerca en Moviments Socials (UPF).
Com molts països de l’esfera d’influència postsoviètica, i decebuda per l’autoproclamada dictadura d’esquerres, Polònia s’inclina molt més cap a la dreta que cap a l’esquerra. Això es veu reforçat encara més per la poderosa influència de l’Església catòlica, així com pel panorama mediàtic, que és predominantment de dretes. Com a resultat, el discurs dominant està esbiaixat cap a la dreta, i l’esquerra lluita constantment costa amunt als mitjans de comunicació. Les paraules “comunista” o “esquerrà” encara són considerades un insult per molta gent, i s’utilitzen per desqualificar nombroses iniciatives socials. Fins i tot els anomenats “liberals” polonesos són força conservadors, especialment aquells que es van beneficiar de la reorientació cap al lliure mercat de la Polònia postcomunista. N’hi ha prou de dir que Polònia encara té greus dificultats amb els drets reproductius de les dones o amb els drets de la comunitat LGTBI.
És en aquest context que la nostra associació es va fundar l’any 1996. Des d’aleshores, fem campanya contra els perjudicis i a favor dels drets humans. Monitoritzem els delictes d’odi a Polònia i oferim formació sobre el prejudici racial.
Un dels nostres primers grans èxits va ser la incorporació d’un article que prohibeix el feixisme i els partits feixistes a la primera Constitució polonesa postcomunista. Ho vam aconseguir proporcionant un model de postals i animant els lectors de la nostra revista a enviar-les al Comitè Constitucional del Parlament. He de dir que, encara avui, personalment considero això un èxit enorme per part nostra. Vull dir, no cada dia aconsegueixes canviar la llei del teu país.
Un dels nostres projectes més longeus és el “Llibre Marró”. Es tracta d’un informe exhaustiu sobre delictes d’odi i discurs d’odi comesos a Polònia. És utilitzat i citat sovint pels mitjans de comunicació, organitzacions internacionals i centres de recerca. Utilitzem aquesta publicació per arribar al públic i conscienciar sobre la magnitud del problema. La informació inclosa al Llibre Marró prové de socis locals, organitzacions de minories, articles de premsa, emissions de ràdio, televisió i d’Internet.
També publiquem la revista Never Again, amb informes sobre delictes d’odi i grups extremistes, així com notícies més positives que promouen valors multiculturals i celebren els èxits de les minories que viuen a Polònia.
Altres campanyes nostres inclouen “Música contra el racisme”. Bàsicament té dos pilars. Un és el logotip que els grups vinculats a nosaltres poden posar als seus discos. L’altre són els concerts sota el segell de Música contra el racisme. En el seu moment també vam publicar diversos discos recopilatoris, amb cançons de grups com Chumbawamba o Zion Train.
“Expulsem el racisme dels estadis” és una altra campanya que data de 1996. No sé com funciona aquí a Catalunya, però a Polònia els feixistes ja no són caps rapats, sinó que s’han traslladat als estadis com a ultres de futbol. Per fer front a aquesta amenaça, el 2002 MAI MÉS va cofundar la xarxa europea FARE (Football Against Racism in Europe). El 2012, quan Polònia i Ucraïna van acollir l’Eurocopa, MAI MÉS es va convertir en soci oficial de la UEFA en la campanya Respect Diversity.
Passem ara a una altra iniciativa que duem a terme en col·laboració amb l’ONG índia Exult Solutions, anomenada Minories per la pau. Reuneix refugiats ucraïnesos, exiliats russos contraris a la guerra i nombrosos representants de minories ètniques de l’Europa de l’Est.
Finalment, però no menys important, “Construint ponts”. Durant la Segona Guerra Mundial, fins a 20.000 refugiats polonesos, majoritàriament dones i infants, després de ser evacuats de la Unió Soviètica, van trobar refugi als països de l’Àfrica oriental: Uganda, Kenya i Tanganyika (l’actual Tanzània). Les comunitats locals els van acollir amb amabilitat i calidesa. Avui aquesta història és poc coneguda a Polònia, però la memòria dels refugiats polonesos a l’Àfrica encara és viva. Aquest projecte té com a objectiu recuperar la memòria d’una pàgina important de la història polonesa i ugandesa i contribuir a un clima social d’obertura i empatia intercultural.
Una breu paraula sobre l’organització que ens va fer arribar aquesta invitació: Fundacja Naprzód, que es tradueix com a “Fundació Endavant”. Va ser fundada el 2016 i se situa a l’esquerra de la socialdemocràcia. S’oposa al neoliberalisme, al militarisme, al racisme, al patriarcat i a l’homofòbia. I és sòcia de la xarxa Transform! Europe.
Juntament amb la Fundació Endavant, MAI MÉS va impulsar una iniciativa anomenada “Vigila” (Watch Out). La lògica que hi ha al darrere és força senzilla: amb el pas del temps, els testimonis directes dels horrors de l’última guerra van desapareixent lentament però de manera inexorable. No podem aturar l’inevitable, però el que sí que podem fer és continuar passant la torxa de la memòria cap al futur. Alentir tant com sigui possible el pas inevitable del temps. Vigila té com a objectiu oferir recursos educatius sobre temes que no només cobreixen la Segona Guerra Mundial, sinó també l’apartheid, el racisme als Estats Units i el genocidi en general.
