31 octubre 2025

Editorial del 31 d’octubre del 2025

Autor

Del mateix autor

Les eleccions legislatives de l’últim diumenge a l’Argentina van ratificar una tendència que s’observava al llarg dels comicis provincials: el 2025 va ser l’any amb menor participació de l’electorat des de la recuperació de la institucionalitat democràtica el 1983. La victòria aclaparadora a les urnes de Milei és alhora una victòria de l’extrema dreta i l’ultraliberalisme. La ingerència directa de Donald Trump a la campanya electoral va ser decisiva en el resultat. El mateix secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, ha reconegut que Milei ha necessitat “un impuls” per a guanyar les eleccions. Recordem que l’Argentina acaba de rebre una injecció de 20.000 milions de dòlars procedent del govern estatunidenc sota el nom de “paquet d’estabilització econòmica”.

El govern de Salvador Illa ha acordat el suport d’ERC i Comuns als Pressupostos de 2026. A canvi, es pacta una unitat antidesnonaments, un registre de grans tenidors d’habitatge i un decret de desplegament de les energies renovables. Entenem que aquests són passos en la direcció correcta, però fa molt de temps que insistim en el fet que la necessària inversió social que necessita el nostre país va molt més enllà d’aquestes mesures, i només serà possible amb l’increment dels recursos propis, amb una reforma fiscal progressiva en profunditat i amb una millora del sistema de finançament. En aquest sentit, la contradicció que trobem és que ni el PSC ni el PSOE (que governa Espanya) avancen cap a unes polítiques que puguin resoldre de manera real el dèficit social que pateix Catalunya.

Mentrestant, Junts per Catalunya continua amb el seu intent d’acaparar l’atenció mediàtica, realitzant una consulta interna per trencar el pacte d’investidura amb Pedro Sánchez. Això es fa just després que sumessin els seus volts als de la dreta i l’extrema dreta per tombar la reducció de la jornada laboral i que demanessin mesures de caràcter ultra en temes com la immigració o la seguretat. La ruptura amb qualsevol indici de progressisme ja ve de lluny, i ara no fan sinó tornar a escenificar-ho per enèsima vegada.

Acabem de complir l’aniversari de la terrible Dana al País Valencià, amb l’actuació criminal del govern autonòmic. Els motius per exigir la dimissió de Mazón van en augment, i ens han de fer exigir també el seu processament judicial. Hem descobert totes les mentides que es van explicar, les cintes de vídeo esborrades, la compra de silencis amb vulneració de la normativa de transparència, l’engany de l’alcaldessa de València o de la manipulació de la televisió pública. És absolutament inacceptable que el responsable d’una de les majors negligències criminals de la història segueixi al cap del govern valencià, fruit del seu pacte amb VOX, que no recolza el bescanvi que voldria Feijóo, tot jugant a cremar a Mazón, i a erigir-se en segona força política a les pròximes eleccions valencianes, traient la màxima rendibilitat als malestars derivats en antipolítica i de la manca de musculatura social i disgregació de les esquerres valencianes.

És quelcom ben conegut que els mitjans digitals generen percepcions socials i determinen majoritàriament l’opinió pública. Sense focus mediàtic diari, el “fascioTour” universitari de Vito Quiles i la seva cort de joves feixistes no tindrien gens ni mica de rellevància. L’altra cara de la moneda, mediàticament oculta, és la major part del jovent que no comparteix  que el franquisme va ser millor, el jovent que es mobilitza en solidaritat amb Palestina i el jovent que organitza activitats comunitàries als seus barris. 

L’actuació dels cossos policials també té dues cares contraposades: permissivitat, quan no complicitat, amb el jovent que porta simbologia i fa càntics feixistes, vulnerant la llei de memòria històrica i democràtica; identificacions policials arbitràries a jovent pel seu color de pell; empresonament dels joves antifeixistes de Saragossa; càrregues policials i amb gas pebre contra el jovent que es mobilitza per Palestina; càrregues policials contra estudiants adolescents que es manifesten contra l’assetjament escolar als centres educatius.

Articles relacionats

Darrers articles