Doble derrota a l’Argentina, en pocs dies, per al govern ultraliberal de Javier Milei. La primera va ser de caràcter electoral. La segona, al Parlament, on el govern va patir un dur revés, tant concret com simbòlic.
La derrota electoral
El passat diumenge, el peronisme es va imposar àmpliament a les importants eleccions legislatives de la província de Buenos Aires, on més de 14 milions d’argentin·es estaven convocats a votar. La coalició peronista Fuerza Patria va obtenir el 47 % dels vots, davant del 34 % de La Libertad Avanza (LLA), el partit del president Javier Milei. Com sol passar, la diferència inesperada de gairebé 14 punts no va ser anticipada per les enquestes, que, seguint els suggeriments de Milei, parlaven d’una tendència a l’empat.
Lluny de corregir el rumb del seu govern, com exigeix l’oposició, les primeres declaracions de Milei no van deixar lloc a dubtes: “… hem registrat una clara derrota i si volem seguir creixent l’hem de reconèixer”, va declarar el president ultraliberal. Sobre el seu programa econòmic, va afegir: “No retrocediré ni un pas”. “No estem disposats a abandonar un model que ha reduït la inflació del 200 % al 30 %…”.
Els dissidents radicals, macristes i peronistes
En tercer lloc, va quedar la inèdita aliança electoral entre intendents (alcaldes), dissidents del PRO (partit de Mauricio Macri), radicals i experonistes, que van aconseguir presentar la seva pròpia llista (Somos Buenos Aires), amb un resultat discret (5,4 %) que els assegura una possible visibilitat futura.
Una part de l’esquerra
En quart lloc, es col·loca el Frente de Izquierda y de Trabajadores – Unidad (FIT-U), una llista integrada per sectors provinents del trotskisme, que en aquesta ocasió va obrir la seva llista a altres espais. Amb el 4,3 % manté els seus bancs al Parlament provincial i promet donar batalla.
La derrota parlamentària
La segona derrota del govern Milei es va produir en l’àmbit legislatiu. Setmanes abans, el Parlament havia aprovat una llei sobre discapacitat que assignava nous recursos al sector. El president Milei va vetar la llei, al·legant falta de fons i necessitat de retallades. No obstant això, pocs dies després es van fer públics alguns àudios i converses telefòniques obtinguts il·legalment i difosos per la premsa, que van destapar un greu escàndol de corrupció i suborns en les compres mèdiques de l’Agència Nacional de Discapacitat (ANDIS), que involucren Karina Milei, germana del president argentí i Secretaria Nacional de la Presidència, figura clau en la gestió governamental i en els amagatalls del poder. Al costat de Karina, hi havia el president de la Cambra de Diputats, Martín Menem, i el col·laborador més proper de Karina, Eduardo “Lule” Menem; aquests dos darrers, nebots del ja difunt i dues vegades president de l’Argentina, Carlos Menem.
Basat en les seves prerrogatives constitucionals, el Parlament va rebutjar el veto presidencial i va aprovar la llei. Tot i que la ciutadania ja estigui acostumada a tants escàndols de malversació, el robatori de fons destinats a persones amb discapacitat va provocar una enorme indignació popular. El que va omplir el got va ser la coincidència entre les noves retallades, el veto presidencial i l’escàndol de suborns.
Aquesta vegada, ni les promeses de més fons per a les províncies van convèncer els governadors reticents, ni comprar el vot de diputats i senadors per revertir el resultat.
Les causes de la derrota electoral
Diversos factors van influir en el resultat.
En primer lloc, la duríssima situació econòmica com a resultat d’una violenta política neoliberal que, des de desembre de 2023, ha empobrit encara més gran part de la població, amb una forta pèrdua del poder adquisitiu. Les butxaques buides han reduït, òbviament, la pressió inflacionària derivada de la demanda que, segons les dades oficials, ha baixat del 200 % al 30 %. Milei va sobreestimar el suport popular a la seva política econòmica i va subestimar l’impacte en el teixit social. Les retallades massives, la paralització d’obres públiques, el tancament de desenes d’institucions i els acomiadaments en el sector estatal van colpejar els sectors més vulnerables i les mateixes capes mitjanes. Tampoc cal no oblidar la violenta repressió al carrer contra els jubilats que es manifesten setmanalment, que ha provocat una indignació generalitzada.
A les urnes, aquest profund malestar ha provocat un vot de càstig contra el Govern, fins i tot en sectors que el van votar el 2023 (quan no es van abstenir) i que en aquest període han acceptat fer sacrificis, convençuts de la seva necessitat.
En segon lloc, ha tingut un pes considerable el recent escàndol de corrupció que involucra Karina Milei. Les retallades a les pensions per invalidesa i el robatori de fons destinats a les persones amb discapacitat han superat tots els límits i la vergonya de qui va guanyar la presidència prometent «acabar amb la casta corrupta dels polítics» a cops de serra.
A més, es va denunciar un altre escàndol amb la implicació de Milei en una estafa amb criptomonedes basada en un esquema Ponzi, actualment investigat també per la justícia nord-americana.
Així mateix, una part dels poders fàctics no veu amb bons ulls el llenguatge carregat d’insults i odi contra l’esquerra, els sindicats, el peronisme i Cristina Kirchner en particular. Les setmanes prèvies a les eleccions, els “spin doctors” de la comunicació del Govern li havien aconsellat adoptar una actitud més prudent i menys agressiva. Tanmateix, la promesa feta per Milei durant la campanya electoral va ser la de «clavar l’últim clau al taüt del kirchnerisme». I, donat el seu caràcter, no li serà fàcil deixar d’atacar la democràcia, el federalisme i la Constitució, ni de respectar la separació de poders.
El pols intern de les dretes
Es tracta, per tant, d’una dura derrota electoral per al president Milei i La Libertad Avanza (LLA), però també per a l’expresident Mauricio Macri, el partit del qual (PRO) formava part de l’aliança amb Milei. Les relacions entre ambdós no han estat precisament les millors des de desembre de 2023 i, durant aquest període, el pols intern mai no ha cessat. Molts sostenen que Macri va estar darrere de la filtració de les gravacions que van desfermar l’escàndol sobre les discapacitats que avui involucren el Govern.
Sens dubte, davant un resultat que reconfigura el panorama polític i tenint en compte les lluites internes, les dretes argentines hauran de trobar una nova recomposició, prioritats i jerarquies. Tot i la derrota, seria un error no tenir en compte la força electoral de Milei i el creixement en parlamentaris locals que fins ara no tenia a la província de Buenos Aires, on La Libertad Avanza és avui la segona força electoral. No s’han d’oblidar les pròximes eleccions de mitja legislatura del pròxim 26 d’octubre, en què es renova una part del Parlament nacional i es vota per a diverses províncies. Seran eleccions decisives per al país, però avui dia estan acompanyades d’una gran incertesa.
La projecció del peronisme
La victòria de Fuerza Patria transcendeix Buenos Aires, amb gairebé el 40 % de l’electorat nacional i una base econòmica consistent. És una victòria que té un significat i una projecció nacional i reforça la figura d’Alex Kicillof, reconfirmat com a governador de la província i guanyador de “la interna peronista”. Per a molts, el seu discurs optimista i la capacitat de mobilització territorial dels alcaldes peronistes han estat clau per a la victòria electoral. Kicillof, exministre d’Economia de Cristina Kirchner, va demanar que s’alliberés del domicili vigilat l’exdona, dues vegades presidenta del país sud-americà, i ho va fer sense posar èmfasi en l’eslògan «Cristina Lliure», sinó en la necessitat col·lectiva de «parar Milei».
Finalment, com a aspecte simbòlic clau, la seva victòria va retornar l’autoestima al peronisme, infligint una derrota estratègica a l’anarcocapitalisme en un moment crucial, tant des del punt de vista polític com econòmic.
La claredat del resultat el projecta, per tant, com a possible candidat presidencial en el futur, encara que en la història de l’Argentina, cap governador de la província de Buenos Aires ha aconseguit convertir-se en president.
La resposta dels “mercats” i les repercussions econòmiques
Quant als “mercats”, la derrota del Govern s’ha interpretat correctament com una pèrdua de confiança popular que posa en perill el seu pla econòmic. Milei no tindrà davant seu un panorama senzill per avançar amb el seu programa “market-friendly” i ja es perceben els primers signes de les recurrents crisis cícliques del liberalisme a l’Argentina. La desconfiança dels mercats ja s’havia manifestat abans de les eleccions, quan JP Morgan va augmentar considerablement l’indicador de “risc país”. Aquesta previsió es basava en la sospita d’una victòria peronista per un marge de 5 punts, però la diferència final va ser de gairebé 14. I des de diumenge passat, el “risc país” ha continuat augmentant, mentre que el preu dels títols de deute públic ha caigut.
Per a inversors i analistes, el veredicte de les urnes va resultar més creïble que el discurs del president després de la derrota (“no es canviarà res, més aviat es profunditzarà”) i els intents del ministre d’Economia, Luis Caputo, de convèncer que “res no canviarà”. Després del vot, gairebé tot el mercat borsari va patir un fort cop, però les caigudes més pronunciades es van donar en els títols del sector bancari i energètic. A Nova York, les accions dels bancs van registrar pèrdues del 20 %, mentre que els bons sobirans van caure fins al 17 %.
També al front canviari es va registrar un augment del dòlar, tant en els canals oficials com en el mercat paral·lel del “dòlar blue”. Mentre escric aquestes línies, la moneda nord-americana cotitza al Banco Nación a 1.390 pesos per a la compra i 1.450 pesos per a la venda.
Per als inversors, la derrota de Buenos Aires planteja moltes dubtes sobre l’estabilitat política necessària per sostenir el programa econòmic del Govern. El record de la derrota de Mauricio Macri a les primàries de 2019, que va tenir un fort impacte a la borsa i al mercat de valors, segueix present a la memòria dels argentins i dels inversors. Tot i que el context actual és diferent, el cop polític al govern de Milei ja ha encès múltiples senyals d’alarma i genera incertesa econòmica i política. Mentre que probablement es reforçarà la pressió per devaluar el peso argentí, la decisió de Milei és redoblar l’aposta, “aprofundir i accelerar” el model neoliberal, endurint l’enfrontament amb l’oposició i amb una ciutadania que ja ha expressat el seu descontentament.
Conclusions
En l’àmbit internacional, mentre Giorgia Meloni opta per guardar silenci davant la derrota del seu principal aliat a Amèrica Llatina, el criminal de guerra israelià Netanyahu ha anunciat la cancel·lació de la seva prevista visita a l’amic Milei.
Un missatge clar arriba des de l’Argentina: la política d’ajust estructural sense resultats que afavoreixin la majoria de la població desgasta ràpidament el govern elegit per la promesa de combatre la corrupció i transformar radicalment el país. Per contra, aquest resultat reforça la resistència popular contra el govern, mentre que apareix un raig d’esperança per als jubilats, els funcionaris públics, els treballadors i treballadores de l’escola, la salut i la cultura. Els mesos vinents seran decisius per comprendre si, a partir de la resistència popular i els resultats electorals, es podrà construir una alternativa política creïble.
Traducció al català de: https://marcoconsolo.altervista.org/un-tango-peronista-en-buenos-aires/
