Enmig de la generalització de la mort i la violència desbordada d’una pau inexistent, la matinada d’aquest diumenge em vaig veure sacsejada per la notícia de l’assassinat del meu gran amic l’artista afrocolombià Júnior Jein. Nascut com Harold Angulo Vencé, El Caballo, com ell mateix es feia anomenar per la seva corpulència i empenta, ens va posar a ballar i a somriure amb el seu ritme de bonaverense, sense oblidar mai el seu nítid compromís social i popular. En la militaritzada Cali de l’estat de commoció disfressat del govern Duque, aquest 14 de juny no solament van matar a un artista, van assassinar a un líder social afrocolombià compromès amb les justes lluites del seu poble.
La Vall del Cauca ha perdut un líder. La pau de Colòmbia ha perdut un líder. Els negres hem perdut un gran líder i un digne representant. El Caballo, era un negre rebel que no li agradava rebre les engrunes, sinó lluitar pels seus amb les seves cançons i accions. Per això li vaig dir que ell era com un Benkos Biohó de la música, perquè trencava cadenes amb el seu ritme, fent incloure a les i els exclosos del Pacífic i de tot el nostre país. Vaig tenir el plaer de compartir amb ell en l’àmbit personal, en el musical i en el polític, per això el reivindico com a ésser humà, com a artista i com a lluitador social.
Un gran ser humà, excel·lent pare i espòs. Mai el vaig veure enfadat. D’alegria permanent, sempre amb una paraula d’alè enmig de les dificultats. Mai es va oblidar del seu origen en la rica i pobra Buenaventura, ni del seu compromís social. Solidari amb la seva gent va apadrinar una corporació anomenada Fundivacilon, tot ajudant a nens i joves perquè construïssin els seus projectes de vida, mitjançant l’art, la cultura, la recreació i l’esport com a eina de transformació social. Com a bon fill de Buenaventura era apassionat amb el futbol i ell mateix es va convertir en un símbol de l’afició del seu estimat equip, Amèrica de Cali, a qui li va cantar en moltes ocasions.
“A Buenaventura el que està passant és que va explotar una bomba que es va crear a través de l’abandonament social, la falta d’educació, la falta d’ocupació, la salut, habitatge digne i això li ha fet triar als joves altres vies com a projecte de vida” va dir El Caballo en una entrevista el 2014 [1]. Amb el seu art i els seus projectes li disputava la joventut a les bandes neoparamilitars que assolen el port. Però també era clar a l’hora d’assenyalar que la sortida de la desventura de Buenaventura, no passava per la sortida militar ni la repressió. Per això va estar en l’Aturada de 2017 i va deixar per a la immortalitat la seva cançó Fucking Esmad on crida en nom de tots i totes: “Si pedimos agua nos mandan ESMAD esa es la respuesta que el Gobierno nos da”. Em va dir que estava desil·lusionat per l’incompliment sistemàtic dels acords amb la comunitat, i per això el vaig veure entusiasmat des del 28 d’abril participant i cantant-li a aquesta Aturada Nacional.
Mai va compondre per a rebre aplaudiments de l’establiment, ni va utilitzar la seva música per fer “politiqueria” en el port, ni obtenir obsequis personals. Per al meu gust, un dels millors músics de Colòmbia, i part vital de la millor generació artística del Pacífic que ha aconseguit impregnar el seu sabor de nivell nacional i internacional. Se’l considera el precursor de la salsa choke, componia i cantava rap, salsa, reguetón, hip hop i altres gèneres urbans. Les lletres de les seves cançons parlen dels ideals del Caballo, de la seva alegria i també del seu compromís, sense pèls en la llengua. A més de la seva bonica versió de “Si Dios fuera negro”, avui impacten per les seves lletres la seva participació amb altres artistes del Pacífic en “¿Quién los mató?” – en homenatge als nens assassinats el 2020 en la plantació de canya de sucre d’un polític uribista-, convertida en un himne d’aquestes mobilitzacions, la ja esmentada cançó contra l’ESMAD [2] i el rap que va cantar durant l’actual Aturada Nacional on va deixar més que clara la seva postura sobre el Govern de Duque.
Ens trobem amb Júnior Jein enmig del nostre treball polític i social. Ho recordo en la croada per a recaptar fons amb els damnificats del terratrèmol d’Haití el 2010. Em va acompanyar en la meva última campanya al Senat, participant al costat de Yuri Buenaventura en un vídeo inigualable pel ritme i el carisma que desbordava [3]. No obstant això, al procurador Ordóñez no li importava el suport del Caballo per a consumar la seva destitució inquisitorial en contra meva, tirant per la borda l’esforç conjunt en aquelles eleccions. El 2014 Júnior va ser ell mateix el candidat a la Circumscripció Especial Afro a la Cambra de Representants, comptant amb tot el meu suport, formant part de la llista del moviment Poder Ciudadano que havíem construït. El recordo fent campanya per tot el país, i molt particularment en gira pels Llanos Orientales, terres desconegudes per a ell i, al no tenir molta experiència en el proselitisme electoral, en lloc de fer un discurs es va posar a cantar i va encendre a tot l’auditori.
Lamentablement la candidatura de Júnior va ser també víctima de la sistemàtica persecució desenvolupada en contra meva, i de les perversions pròpies d’un sistema electoral insostenible. Dos blancs van usurpar els escons afrodescendients en aquell període, negant-nos la representació guanyada a les urnes. En paraules d’ell mateix: “Vam fer un treball molt bo a nivell nacional, però desafortunadament en el recompte els vots no apareixen i investigant ens adonem que hi ha un frau sistemàtic electoral, els vots no van aparèixer, ni els de la meva família”.
Llavors, amb aquest perfil i la seva clara posició política, per a mi és clar que l’assassinat del Caballo, és un crim de connotacions polítiques. Més enllà que s’acusi a l’una o l’altra banda narcoparamilitar de les que ronden a la regió, la responsabilitat estatal per acció o omissió és ineludible. No són els dos nois utilitzats com a sicaris i capturats per la comunitat els que estan darrere del seu assassinat. Qui va donar l’ordre de matar a Júnior Jein? Qui o quins ho van permetre? D’on venia el fusell R15 usat pels sicaris i com es va moure per una ciutat sota el control estricte de les Forces Militars? On estan les garanties per a la reactivació de l’art, la recreació i la cultura tan colpejats per la pandèmia? Amb tot respecte l’Alcaldia de Cali i el Ministeri de Defensa han de respondre’ns aquests interrogants.
Júnior Jein és una altra víctima de l’exclusió i la violència en el Pacífic colombià i de les equivocades polítiques estatals per a resoldre aquesta realitat històrica. Júnior Jein és una altra víctima del genocidi afro i amb la seva mort es continua ajudant a créixer l’etnocidi contra la cultura del poble negre que vaig denunciar davant la Comissió de la Veritat. El Caballo va ser envestit justament per allò contra què va lluitar tota la seva vida, i per això la reparació del seu assassinat ens exigeix retornar-li la ventura robada a la seva Bonaventura i a tot el nostre poble. Perquè han mort al Caballo, però no als seus ideals, ni a la seva gent.
Addenda. Amb el sabor del seu ritme, per què no es promou la Llei Júnior Jein per Desmuntar l’ESMAD?
Notes
[1] Font: https://www.las2orillas.co/junior-jein-el-precursor-de-la-salsa-choke/
[2] Nota de la redacció: l’ESMAD és l’Escuadrón Móvil Antidisturbios, una unitat especial de la Dirección de Seguridad Ciudadana de la Policia Nacional de Colombia.
[3] https://www.youtube.com/watch?v=18htce0xid4
