El rebut de la llum és inacceptable

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

La nova tarifa de la llum és un despropòsit fruit de la privatització/alliberació feta en els últims anys pel PP i de  no  combatre  les pràctiques oligàrquiques de les empreses elèctriques. La transició energètica no es pot deixar exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania.

Cal desenvolupar polítiques i iniciatives municipals per tal d’impulsar una transició energètica democràtica i justa. Existeix una importància urgent en poder definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat amb control democràtic  per la ciutadania.

El sector energètic és un sector estratègic que té una importància crucial per la vida de la gent treballadora i vulnerable Una dècada després de la liberalització del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l’estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%).

Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, l’any 2020 van obtenir uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d’euros, respectivament.

Aquest any 2021, la primera gran pujada la vam tenir quan “FILOMENA” travessava tot el país, coincidint amb el pic més alt de fred.

Ara, al mig d’una onada de calor (més de 30° al juny)  i al final de la quarta onada de pandèmia per la Covid-19 (o al principi de la quinta onada) Qui ho sap? Ens troben amb una pujada de tarifes que afecta uns 12 milions d’abonats.

Alhora “entra en vigor” la primera regla del capitalisme:  el ciutadà ha de creure que es lliure i si quelcom surt malament tota la culpa serà seva. Així, en comptes de centrar el debat en les elevades tarifes derivades de les privatitzacions, ens estem centrant que el consumidor “pot escollir” l’hora del dia o de la nit a la qual utilitzarà l’electricitat; amb aquesta premissa ha de quedar clar que qui paga més és perquè ha escollit pitjor i que no sap ni administrar casa seva, un cop que han traslladat la “culpabilitat” al consumidor, ja ho tenen més fàcil per continuar cobrant els directius  sous astronòmics i perquè les cadires rotatòries estiguin ben engreixades i no s’aturin.

Es diu a les famílies que perquè no se li encareixi de forma desproporcionada la tarifa s’ha d’engegar la rentadora o el rentaplats a la nit, sense tenir en compte, el que suposa aquesta mesura per la conciliació, l’empitjorament de la qualitat de vida, en especial de les dones que són qui en gran part assumeixen la càrrega de les tasques domèstiques, la convivència amb el veïnat del bloc i els problemes associats als sorolls. I per tant, es tracta de la clàssica mesura presa en els grans despatxos sense conèixer la realitat dels barris i les famílies.

Cal  l’adopció de mesures com:

  • Que no es pugui situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania i per tant denunciem la brutal pujada de la llum.
  • Traslladar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Gobierno d’Espanya la importància de definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat amb control   Ciutadà.
  • Traslladar al conjunt de les institucions supramunicipals la necessitat de desenvolupar la iniciativa pública, en tant que sector econòmic estratègic per a la societat, amb la creació d’un proveïdor públic que assumeixi les fases de generació, transport i comercialització de l’energia, a més d’impulsar la gestió i propietat de les xarxes de distribució en l’àmbit municipal; tot subordinant a l’interès públic les parts del sector energètic que encara es trobin en mans privades.
  • Comprometre’s a treballar per nacionalitzar i municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d’una transició energètica justa i que beneficiï al conjunt de la ciutadania.
  • Exigir al govern de l’estat la reducció de l’IVA del 21% al 10% per famílies i serveis públics. Recordem que aquest 21 per cent s’aplica al total de les quantitats, incloent-hi l’anomenat impost, d’electricitat, és a dir, es paguen impostos, sobre impostos, això és una doble imposició, contrària als principis de dret tributari.

Cal una mobilització  popular  per revertir aquesta situació molt injusta per la ciutadania en general i als més vulnerables en particular.

DIGUEM NO AQUESTA PUJADA BRUTAL.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah