19 novembre 2026

Editorial del 20 de novembre del 2026

Autor

Del mateix autor

Les eleccions generals del pròxim 29 de novembre se celebren en un context de creixent polarització política i social, davant l’amenaça que un govern del PP i Vox impulsi un greu retrocés en els drets laborals, socials i democràtics. Comunistes de Catalunya participa en les candidatures de l’esquerra sobiranista encapçalades per Esquerra Republicana de Catalunya, en coherència amb la nostra aposta estratègica per construir un espai polític ampli de les esquerres sobiranistes, capaç d’articular un projecte compartit de transformació social i defensa dels drets nacionals. Aquesta confluència respon a la necessitat d’enfortir una alternativa que vinculi les reivindicacions socials amb el dret a l’autodeterminació i la defensa dels interessos de la classe treballadora.

Des d’aquesta perspectiva, considerem que els resultats de les esquerres sobiranistes al conjunt de l’Estat poden tenir un paper decisiu en la configuració de les majories parlamentàries després del 29-N i en la possibilitat de conformar un govern que s’oposi a les polítiques reaccionàries defensades pel PP i Vox. Però la seva importància no es limita a la composició del futur govern, i cal que aquestes forces contribueixin a impulsar polítiques efectives en matèria d’habitatge, salaris, serveis públics i drets democràtics. La mobilització social, com ha demostrat la recent vaga general, continuarà sent imprescindible per avançar en aquestes reivindicacions, independentment del resultat electoral.

A Barcelona, el desallotjament de l’acampada pel dret a l’habitatge de la plaça de Catalunya, executat per la Guàrdia Urbana amb el suport dels Mossos d’Esquadra, constitueix una mostra preocupant de les prioritats del govern municipal del PSC. L’acampada, iniciada com una protesta contra l’especulació immobiliària, també havia esdevingut un espai de refugi per a persones sense sostre que no disposaven d’una alternativa residencial. La decisió municipal s’ha produït enmig de les pressions per recuperar la plaça per a les activitats comercials i la celebració de les festes nadalenques. Resulta especialment contradictori apel·lar a la normalitat de les celebracions de Nadal, tradicionalment associades a la solidaritat i l’atenció a les persones més vulnerables, mentre es desallotja un espai on convivien activistes pel dret a l’habitatge i persones en situació d’exclusió social. Les necessitats comercials i la imatge de la ciutat no poden prevaldre sobre la dignitat de les persones ni sobre el dret a protestar.

El caos estructural que pateix el servei de Rodalies de Catalunya s’ha convertit en una situació insostenible per als centenars de milers de persones que depenen diàriament del transport ferroviari per anar a treballar, estudiar o desenvolupar les seves activitats quotidianes. Els retards constants, les cancel·lacions de trens, les avaries recurrents i la manca d’informació a les persones usuàries són l’expressió d’un deteriorament del servei que s’arrossega des de fa dècades. Aquesta situació és conseqüència de la insuficiència de les inversions i les deficiències en el manteniment de les infraestructures. Resulta especialment greu que siguin les classes treballadores, que depenen més del transport públic, les que pateixin les conseqüències d’aquest abandonament. Cal accelerar les inversions compromeses, reforçar el manteniment i les plantilles i garantir una gestió pública eficient i coordinada. Catalunya necessita un servei de Rodalies digne, segur i fiable, que sigui una alternativa real al vehicle privat i contribueixi a una mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible.

Finalment, el Govern espanyol ha anunciat l’aprovació d’un increment del 5,3% del salari mínim interprofessional per al 2027, que passarà dels 1.221 als 1.286 euros mensuals en catorze pagues. La mesura, que no ha estat acordada amb els sindicats, queda per sota del 7% reclamat per CCOO i UGT, que proposaven situar-lo al voltant dels 1.307 euros. Les organitzacions sindicals valoren positivament la continuïtat dels increments salarials, però exigeixen que aquests arribin íntegrament a les nòmines, sense que les empreses puguin neutralitzar-los mitjançant l’absorció de complements salarials. També reclamen reforçar el control del temps de treball i garantir que la millora del salari mínim es tradueixi en una recuperació efectiva del poder adquisitiu.

Cal recordar que, malgrat els increments acumulats des del 2018, el salari mínim espanyol continua per sota del dels principals països de l’Europa occidental. Segons Eurostat, a començaments del 2026 el salari mínim mensual espanyol, calculat en dotze pagues per facilitar la comparació, era de 1.381 euros, davant dels 1.823 de França, els 2.343 d’Alemanya o els 2.391 d’Irlanda. Tot i que aquestes diferències es redueixen quan es té en compte el poder adquisitiu, evidencien que encara existeix marge per continuar millorant les retribucions més baixes. La recuperació salarial dels darrers anys ha estat un avenç important, però no justifica desaccelerar-ne el ritme, especialment en un context en què l’encariment de l’habitatge absorbeix una part creixent dels ingressos de les famílies treballadores. La dignificació dels salaris ha de continuar sent una prioritat de les polítiques públiques i de la negociació col·lectiva.

En l’àmbit europeu, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Grècia i Àustria han impulsat un acord amb Ruanda per establir-hi un centre de retorn de persones migrants expulsades del territori europeu. Aquesta política d’externalització de les expulsions ha rebut dures crítiques d’organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, que alerten dels riscos de detencions arbitràries, maltractaments i vulneracions del dret internacional. La gravetat de la iniciativa és encara més evident si tenim en compte les denúncies reiterades contra el govern de Ruanda per la repressió política i les violacions dels drets humans. El fet que governs europeus de diferents orientacions polítiques assumeixin mesures que qüestionen les garanties de protecció de les persones migrants constitueix una expressió preocupant de la normalització de les propostes de l’extrema dreta. 

Articles relacionats

Darrers articles