Després que Barack Obama i Raúl Castro aprovessin a l’Havana el restabliment de les relacions entre els seus governs, era d’esperar que les coses canviessin entre tots dos països. Però aquell gir històric en la política exterior dels EUA cap a l’Illa es va frenar en sec amb l’arribada de Donald Trump dos anys després, el gener del 2017. I després de la seva elecció el 2021, encara que això suposés trencar les seves promeses, Joe Biden va tornar a la càrrega aplicant una política anticubana que ja dura des de fa sis dècades.
Malgrat això, una escriptora britànica-canadenca es va prendre molt seriosament les possibilitats obertes per a la inversió estrangera i el desenvolupament econòmic de l’Illa després del restabliment dels llaços diplomàtics entre Cuba i Estats Units. T.K. Hernández s’ha passat 6 anys, entre el 2016 i el 2022, viatjant entre Londres, Washington, Toronto, Ottawa i l’Havana, per entrevistar més de trenta experts en els sectors econòmics estratègics de l’Illa.
El passat 16 de febrer, el seu llibre “The Cuba Interviews: Conversations on Foreign Investment and Economic Development” (Palgrave Macmillan, 2023) va ser presentat a la 32a Fira Internacional del Llibre de l’Havana. Els testimonis que ha recollit tenen com a principal teló de fons la història contemporània de la recerca de la sobirania per part de la Revolució Cubana.
Àlex Anfruns: Pot parlar-nos una mica de la gènesi del seu llibre, que conté una abundant informació?
T.K. Hernandez: Vaig començar a entrevistar per a Cuba Business Report el 2016. La primera entrevista va ser amb el Director General d’una firma britànica a Londres. Vam fer l’entrevista per telèfon. L’empresa tenia un projecte increïble de desenvolupament d’un complex de golf de luxe amb viles i condominis en propietat absoluta a Carbonera. Anaven a ser la primera empresa a construir xalets i apartaments de luxe en règim de propietat absoluta per a estrangers. Era un projecte increïble. Tant els cubans com l’empresa britànica estaven entusiasmats.
La gent es va sentir atreta pel concepte de Cuba Business Report, un informe imparcial sobre el progrés econòmic i empresarial de Cuba. Vaig començar a entrevistar funcionaris del govern i inversors estrangers de molts països. Cuba Business Report també va ser escollida per ser el mitjà de comunicació associat i la publicació oficial de moltes conferències a l’Havana, inclosa la Conferència CUPET sobre Petroli i Gas (durant tres anys consecutius). Tenia una bona reputació entre la comunitat empresarial de Cuba i entre els inversors estrangers. Una entrevista va portar a una altra i a una altra.
I quins van ser els antecedents del procés d’escriptura?
Després de l’elecció d’en Trump, qui va tenir com a missió castigar els cubans i la seva economia, penso que aquestes entrevistes tenien valor, així que les vaig compilar en un format de llibre com una espècie de llegat si el lloc web no romania. L’objectiu era presentar una “finestra oberta a Cuba”. És un registre de la història moderna.
Al llarg d’aquest treball vaig entrevistar moltes persones destacades del sector de les arts i la cultura, però no s’inclouen en el llibre perquè “The Cuba Interviews: Converses sobre inversió estrangera i desenvolupament econòmic” tractava només de negocis i desenvolupament econòmic. Tinc la intenció de publicar aquestes altres entrevistes en el futur.
En seguir incloent Cuba en la llista d’estats patrocinadors del terrorisme, tant sota l’administració Trump com sota la de Biden, Washington deixa al descobert la seva pretensió de torçar-li el braç al govern de la Revolució cubana. Com valora aquesta estratègia dels EUA i la seva possible evolució?
Col·locar Cuba en la llista d’estats patrocinadors del terrorisme és un esforç addicional per destruir l’economia cubana. Aquesta designació per part del govern de Trump és fa principalment per frustrar la inversió estrangera i el comerç. És una política fracassada basada en la fabricació de mentides amb la complicitat dels mitjans corporatius. Biden no ha eliminat Cuba de la llista i no ha fet res per complir les seves promeses de campanya sobre Cuba.
Com saps, hi ha canvis dramàtics al món. La gent està centrada en la guerra d’Ucraïna i el genocidi a Palestina. Alhora, tenim la Iniciativa Belt and Road de la Xina, els BRICS i una revolució panafricana contra les estructures neocolonialistes al Sahel. També tenim el que déu-sap-què estarà passant política i psicològicament als Estats Units. El món acaba de ser testimoni de la bogeria del recent debat presidencial.
Crec que podrem avaluar més clarament l’evolució de l’estratègia dels EUA després de la cimera dels BRICS a l’octubre a Kazán i de les eleccions estatunidenques del novembre. Els experts prediuen que l’ús del dòlar en el comerç internacional disminuirà a mesura que es realitzin més intercanvis en monedes nacionals i en una possible moneda digital entre les nacions BRICS. L’eficàcia de les sancions perdrà força. Ja hem vist com les sancions contra Rússia han fracassat i, de fet, la seva economia va bé.
De fet, Cuba ha manifestat un gran interès en unir-se als BRICS. Com ho percep?
Així és, a l’actualitat Cuba s’acosta als BRICS, una organització intergovernamental de nacions emergents. El president, Miguel Díaz Canel, va intervenir en la cimera dels BRICS a Sudàfrica el 2023. El mes passat, el ministre d’Afers Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, va assistir a la reunió de ministres d’Afers Exteriors dels BRICS a Moscou. Tot i que Cuba encara no s’ha adherit al BRICS, el ministre Rodríguez va indicar la possibilitat de convertir-se en Estat associat.
El resultat de la propera Cimera dels BRICS serà crucial, ja que presentarà noves oportunitats per a Cuba. Sóc optimista i crec que hi haurà un canvi. El món es troba en un estat de transició. Serà la fi del món unipolar governat i intimidat per l’hegemonia estatunidenca. Serà substituït per un món multipolar en el qual els països del Sud Global podran desenvolupar les seves economies i, per fi, les seves veus seran escoltades.
Durant dècades, la Revolució Cubana ha resistit l’agressió multifacètica dels EUA, la característica més clara de la qual és la d’afeblir la seva economia. Amb quins actors ha pogut comptar el govern cubà? Quina visió i mètodes ha adoptat per limitar l’impacte d’aquesta guerra econòmica?
El govern cubà manté fortes relacions bilaterals amb la Xina, Rússia, Veneçuela, el Vietnam i d’altres. Aquestes relacions són sòlides i a llarg termini. Durant la pandèmia, Rússia, la Xina i el Vietnam, entre d’altres, van donar aliments, combustible i subministraments mèdics. Aquestes nacions han realitzat inversions a l’Illa en infraestructures, transport, comerç minorista, automoció i altres sectors.
La missió de Cuba, a parer meu, és continuar perseguint la seva sobirania, preservar en la seva identitat cultural, aprofitar les relacions bilaterals, desenvolupar la seva economia per a un futur sostenible i continuar proporcionant sanitat i educació gratuïtes a la seva població. És un sistema que beneficia tots els ciutadans, a diferència d’un sistema capitalista que només beneficia uns pocs.
L’Illa continua mantenint un immens suport a tot el món, que es manifesta cada any en la resolució de Nacions Unides per posar fi a l’embargament estatunidenc contra Cuba. Les úniques nacions que voten en contra de la resolució són Estats Units i Israel, que rep finançament dels EUA.
També hi ha grups de solidaritat arreu del món que donen suport a la fi de l’injust bloqueig.
Cuba segueix oberta a un diàleg respectuós amb Estats Units.
Els Estats Units assumeixen una política extraterritorial de bloqueig i mesures coercitives, arrogant-se el dret d’aplicar càstigs a mida als països que opten per un model de desenvolupament diferent. Quina és la seva anàlisi de les repercussions del bloqueig no només per al poble cubà, sinó també per als actors econòmics externs?
La gent s’ha cansat de la situació actual, en què els Estats Units utilitzen les sancions com a eina de política exterior. Altres nacions, especialment del Sud Global, també n’estan cansades. Anhelen un món més just i equitatiu per desenvolupar les seves economies. No és d’estranyar que hi hagi una tendència cap a noves aliances com els BRICS.
Seixanta anys de sancions contra Cuba han fet la vida extremadament difícil als cubans de peu. Han provocat una crisi econòmica al país. Des del memoràndum de Mallory de 1960, el seu principal objectiu ha estat negar “diners i subministraments a Cuba, disminuir els salaris monetaris i reals, provocar fam, desesperació i el derrocament del govern”. La política exterior estatunidenca continua perseguint l’objectiu del “canvi de règim”, sense respectar els drets humans ni la sobirania d’una nació. Cuba és una nació independent i no pertany als EUA.
No es va parlar prou de la gestió cubana durant la pandèmia. Com se li va fer front en aquest context i quina va ser la posició estatunidenca?
Durant la pandèmia, els Estats Units van bloquejar l’accés a Cuba de ventiladors, combustible, subministraments i equips mèdics i vacunes. A partir del 2019, hi va haver una sèrie de noves regulacions del govern estatunidenc que van bloquejar les remeses enviades per persones a les seves famílies a Cuba, incloses les que vivien en països diferents dels Estats Units. A finals del 2020, les mesures de Trump van forçar el tancament de més de 400 oficines de Western Union a l’Illa. Això demostra l’abast extraterritorial de les regulacions dels EUA.
La capacitat de Cuba per importar medicaments és limitada. Això ha provocat escassetat a causa dels bloquejos al comerç i al finançament.
En conseqüència, aquestes mesures han portat a la innovació en el sector biotecnològic cubà. El país va començar a fabricar els seus propis respiradors. Així mateix, la indústria biotecnològica va desenvolupar medicaments innovadors, incloses les seves pròpies vacunes contra el covid i el càncer, i l’HeberProt-P, un fàrmac per a les úlceres del peu per a diabètics.
I ni tan sols així els Estats Units han abandonat la seva política agressiva cap a l’Illa?
La falta d’accés a la banca ha bloquejat el comerç i els mercats. Els Estats Units han multat bancs internacionals amb milers de milions de dòlars per ser sospitosos de realitzar negocis amb Cuba.
Moltes empreses estatunidenques i internacionals s’han enfrontat al llarg i interminable procés del litigi Helms Burton. Les empreses demandades van establir originalment els seus negocis de bona fe sota llicències de l’OFAC durant la presidència d’Obama. No obstant això, el 2019, Trump va tornar a promulgar el Títol III de la Helms Burton, suspès des del 1996, que permet a les persones presentar demandes per propietats nacionalitzades a Cuba després de la Revolució.
En termes d’accés a la salut, com qualificaria l’acompliment del sistema socialista cubà, ubicat a pocs quilòmetres del sistema capitalista dels Estats Units, en especial comparant la seva gestió durant el període de pandèmia?
Hi ha dues diferències essencials entre els sistemes sanitaris de cada país. En un sistema com el dels Estats Units, els beneficis i les empreses són el motor. En el sistema socialista de Cuba, trobem una assistència sanitària universal i gratuïta, motivada per la filosofia que considera l’assistència sanitària com un dret humà. Un dels principals objectius del sistema sanitari cubà és la promoció de la salut i la prevenció de malalties.
Durant la pandèmia, els EUA i Cuba van experimentar resultats diferents. Els EUA van ocupar el primer lloc amb 111.820.082 casos de covid i 1.219.487 morts. A Cuba, hi va haver 1.115.251 casos i només 8.530 morts. Hi ha diversos articles, inclòs un a The Lancet, que informen sobre l’èxit de la gestió cubana de la pandèmia.
Els EUA van crear vacunes amb enormes inversions governamentals en empreses farmacèutiques. Cuba va crear cinc vacunes sense aquest finançament, aconseguint una de les taxes de vacunació més altes del món.
Durant la pandèmia i en paral·lel a l’augment de les sancions estatunidenques, Cuba va enviar 53 equips mèdics, les Brigades Mèdiques Henry Reeve, a més de 40 països. Els treballadors mèdics, experts en suport en catàstrofes i pandèmies, van ajudar altres països en les seves batalles contra el covid.
Quines són les majors transformacions que destacaria en l’economia cubana en l’última dècada?
El govern cubà és conscient de la necessitat de desenvolupar la seva economia i per això compta amb un “Plan Nacional de Desarrollo Económico y Social hasta 2030”. En l’última dècada ha dut a terme importants reformes econòmiques. No obstant això, el desenvolupament econòmic continua sent un repte a causa dels més de 60 anys de sancions estatunidenques.
En el procés d’atreure inversió estrangera, Cuba va modificar la seva llei d’inversions el 2014, va ampliar els projectes de la cartera d’inversions i va desenvolupar una plataforma en línia anomenada “Ventanilla Única de Comercio Exterior” (VUCE) el 2020 per agilitar el procés d’inversió.
El 2018, Cuba es va unir a la Iniciativa de la Franja i la Ruta, una estratègia de desenvolupament econòmic que uneix nacions per carretera, ferrocarril, ports, energia i infraestructura digital. Diversos anys després, el 2021, Cuba va signar la Iniciativa de la Franja i la Ruta de l’Energia.
El 2021, va tenir lloc la unificació monetària, eliminant el CUC, i convertint el CUP en la seva moneda nacional.
Cuba també ha desenvolupat una zona especial de desenvolupament econòmic al port de Mariel. Quan vaig visitar per primera vegada la ZED Mariel el 2016, no eren més que uns pocs edificis i camps estèrils. En la meva segona visita, el 2022, l’avanç va ser increïble. S’ha convertit en una bulliciosa ciutat industrial amb carreteres asfaltades, molts magatzems i fàbriques d’empreses, camions de repartiment i residències per als empleats.
Una altra transició que s’està produint és l’expansió de les professions i un ràpid creixement del sector empresarial. S’espera que aquest sector contribueixi significativament al PIB.
Finalment, digueu-nos com ha estat la recepció del seu llibre als Estats Units?
La recepció és l’esperada quan una escriu un llibre que desafia la política dels Estats Units, una política que pretén destruir l’economia de Cuba i espera un canvi de règim. “The Cuba Interviews” presenta una finestra oberta a Cuba i a la inversió estrangera. Són les veus no només de ministres i ambaixadors del govern cubà, sinó també d’altres nacions i d’empresaris que inverteixen a Cuba.
Dos periodistes de conegudes publicacions estatunidenques van acceptar exemplars gratuïts del llibre del meu editor a Palgrave per fer ressenyes. Això és normal. Un d’ells era una important publicació de Miami, l’altre era el primer mitjà de comunicació que va informar sobre l’article de desinformació sobre les bases d’espionatge a Cuba.
Després, ens van capgirar. No ens van contestar i tampoc van escriure cap ressenya. En un món normal, haurien escrit una crítica, però aquest no és un món normal. En l’actualitat, vivim en un món controlat per l’hegemonia estatunidenca que, mitjançant un procés de silenciament o omissió, suprimeix les veus dels altres i les altres possibilitats. Ho hem vist en el cas de persones com Julian Assange, que és potser el millor exemple de la història recent.
La bona notícia és que “The Cuba Interviews” està disponible a les principals llibreries, biblioteques i universitats dels Estats Units i altres països.