Vivim uns moments complicats, sobretot pel curs que prenen els pactes polítics després de les eleccions municipals i autonòmiques i els que poden esdevenir després del 23 de juliol amb les eleccions generals. Uns pactes que suposen una entrada al govern de les nostres institucions democràtiques d’aquells que, malgrat s’hagin posat la pell d’ovella de la democràcia, no són sinó els llops que volen destruir-la.
No és un fantasma, és un monstre
L’onada de les forces d’extrema dreta que vol estendre’s arreu d’Europa dona alguns passos perillosos. Ja governen a Itàlia i a casa nostra ja amenacen de derogar totes les lleis d’escut social aprovades pel govern de coalició de Pedro Sánchez amb l’acord d’altres forces parlamentàries, però -sobretot- totes aquelles que consoliden els drets de les dones, tant les que fa referència al dret al propi cos com a donar importància a les tasques de cura i obrir la societat als valors de la vida. Unes propostes que han rebut el rebuig frontal de la dreta de sempre que ha assumit el discurs dels nostàlgics d’un passat que creiem ja havíem deixat enrere.
Totes les persones que tenim una mica de consciència social i profundes conviccions dels drets humans en què es fonamenta la nostra societat, estem veritablement preocupades per l’amenaça de pèrdua d’aquests drets si l’extrema dreta assoleix els seus propòsits d’assumir aquelles cotes de poder que els permeti esborrar-los del mapa i posar-los sota la catifa. És a dir, negar-los per la majoria mentre que alguns privilegiats (des de la hipocresia) els faran servir (el dret a l’avortament, el respecte a la diversitat LGTBI, l’eutanàsia, el dret a una mort digna, el control sobre la maternitat de les dones si no és que la mercantilitzen del tot per controlar allò que sempre han volgut però que només depèn de nosaltres i que ens dona tant de poder a les famílies i la societat.
Les feministes declarem l’estat d’alarma
Les feministes ens hem posat alerta i estem disposades a declarar l’estat d’alarma encara que sigui amb el seu vot en contra. Els avenços amb relació als drets de les dones, tot i que insuficients, han de ser i seran irreversibles, per això, de cara a aquest solstici d’estiu, ens disposem a fer aquell ritual que sempre ens distingeix i farem una foguera, sí. Hi tirarem tot allò que volem cremar del passat: mai més les dones serem l’esca del pecat, mai més se’ns negarà a les dones la condició de persona, mai més cap dona serà menystinguda pel fet de ser-ho, ni tractada diferent a través de la bretxa salarial o les condicions més precàries en el món laboral, mai més portarem a les nostres espatlles en solitari -sense el suport social necessari- la càrrega de la cura del nucli familiar (grans, petits o malalts psíquics o físics), mai més ens veurem obligades a ser submises i dir que sí encara que el teu sentir és el de no, mai més passejar en solitari de nit o de dia serà un factor de risc per la nostra seguretat, mai més ningú podrà abusar de nosaltres amb la connivència d’unes autoritats policials o judicials que es neguen a aplicar les disposicions punibles de totes les agressions que patim les dones, les sexuals i totes les altres…
Ser dona no és cap condició que hagi de ser privilegiada per damunt de ningú més, però que per causa de la “violència de gènere” que alguns volen negar i que fa que moltes dones la pateixin i paguin amb la seva pròpia vida o la dels seus, ens obliga a unes polítiques de protecció per ser-ne víctimes, el que no vol pas dir romandre sempre victimitzades. El nostre esdevenir ha de ser que puguem viure, no que sortir al carrer soles de dia o de nit (encara que sigui per anar o tornar de treballar) suposi un perill per la nostra integritat.
Les dones ens conjurem contra el monstre. Bruixes d’ahir, d’avui i de demà
Les herbes de Sant Joan (que acumulen més propietats perquè reben més hores de sol), el foc purificador de les fogueres populars, els banys a mitja nit, els guariments i més rituals màgics, les nostres cançons i el ball que durarà tota la nit perquè la foscor no formi part de les nostres vides, faran que les dones formem la nostra pròpia rotllana i ens conjurem per fer front a la inquisició del segle XXI a la que ens volen retornar.
I recordarem especialment les paraules de Maria Mercè Marçal: Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil, perdrem el compte a la tombada i juntes farem nostra la nit.
