Fa vint anys tingué lloc una mobilització mundial massiva contra la guerra d’Iraq. Venia precedida per una altra onada important de mobilitzacions pacifistes arreu d’Europa als anys 80; una onada que a casa nostra es fonia amb la lluita contra la permanència d’Espanya a l’OTAN. Fer memòria avui d’aquelles onades de mobilització ciutadana, a més de ser pertinent, ens pot aportar elements de reflexió sobre el present, quan la guerra a Ucraïna està a punt de complir un any i la correlació de forces entre el bel·licisme i el pacifisme s’ha modificat a Europa de forma notable, per ara. El moviment per aturar aquesta guerra és encara a les beceroles tant a Europa com al nostre país.
El moviment per la pau davant la guerra de l’Iraq
El 15 de febrer de 2003 molts milions de persones ens vàrem mobilitzar arreu del món en contra de la invasió de l’Iraq. La manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona va congregar a prop d’un milió i mig de persones. Es tractava d’una invasió que els governs dels Estats Units i del Regne Unit portaven temps preparant tant des del punt de vista militar com de la propaganda mediàtica bel·licista. La invasió finalment es va produir el 19 de març de 2003, amb el suport entusiasta del govern espanyol de José Mª Aznar. Avui ja existeix una àmplia documentació sobre les raons econòmiques i geopolítiques de la guerra d’agressió colonial contra l’Iraq, els anys de la seva ocupació i els seus efectes amb les tràgiques conseqüències prou conegudes en vides, destrucció i desestabilització del país. (1)
El primer que potser cal remarcar d’aquell gran esclat ciutadà d’àmbit mundial és que no caigué del cel: va ser en bona part fruit d’un treball de base constant i unitari de moltes organitzacions, tant a casa nostra com arreu del món. Un treball pacient d’explicació, de creació de xarxes, d’organització d’activitats de protesta i accions no violentes en diversos formats. Activitats de vegades públiques, com cassolades, cadenes humanes, acampades i concerts; i d’altres menys visibles, però que anaren augmentant la sensibilització i la consciència social (2)
Un altre element que va influir en la magnitud de la protesta pacifista va ser el de la seva dimensió internacional, que va permetre sinergies importants entre les mobilitzacions locals i les convocatòries de xarxes internacionals com les del moviment de dones per la pau o els moviments alterglobalitzadors.
Crec que a més de destacar la participació de milers de ciutadans anònims és important també reconèixer l’efecte social del compromís públic d’algunes persones que amb el seu testimoni van jugar un paper rellevant en l’impuls de la consciència i les mobilitzacions per la pau a Catalunya ja des dels anys 80. Persones com Jaume Botey (1940-2018), un dels impulsors de la Plataforma Aturem la Guerra, conformada el setembre de 2002 i que el 2003 comptava amb més de 250 entitats de Catalunya (3), que va ser un dels convocants del Dejuni per la Pau del 31 de desembre de 2002 al 2 de gener de 2003, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per a denunciar el risc de guerra contra l’Iraq. En Jaume va viatjar tres cops a l’Iraq, un d’ells formant part de la primera Brigada Catalana contra la guerra, del 16 al 22 de febrer de 2003 (4). Persones com Arcadi Oliveres (1945-2021), fundador de Pax Christi, de la Universitat Catalana per la Pau, president de Justícia i Pau entre 2001 i 2014 i ferm defensor i practicant de l’objecció fiscal a les despeses militars, i de l’objecció de consciència i la insubmissió (5). O com Paco Fernández Buey (1943-2012), que també des dels anys 80, com el Jaume i l’Arcadi, va combinar la reflexió ètica i política sobre la guerra i la pau amb el seu compromís pràctic en l’activisme antimilitarista, l’objecció fiscal i la construcció de la seva identitat de comunista pacifista (6).
Les llavors del pacifisme d’ahir per al pacifisme d’avui
Malgrat l’amplitud i la densitat assolida per la mobilització ciutadana mundial contra la preparació de la guerra d’Iraq, amb el seu moment àlgid als carrers el 15 de febrer de 2003, l’agressió es va acabar produint un mes després. El clam mundial per la pau no va poder aturar-la. Però la mobilització va deixar un pòsit cultural i polític a la societat i una “caixa d’eines” de la qual podem extreure valors i propostes que segueixen sent avui tant pertinents com necessàries.
Podem dir el mateix del què va succeir vint anys abans, quan a Europa es va desplegar un important moviment per la pau davant la instal·lació de míssils balístics de creuer d’abast intermedi portadors de caps nuclears per part de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia. La crisi dels euromíssils va durar des de 1979 fins a desembre de 1987, quan Reagan i Gorbatxov van signar a Washington el Tractat sobre forces nuclears de mitjà abast (Tractat NIF) que va comportar la destrucció supervisada de 2.692 d’aquests míssils instal·lats en territori europeu.
Les reflexions, propostes i experiències de lluita d’aquells anys tenen avui tanta o més vigència que fa quaranta anys, donada la perillosa escala bèl·lica que ha portat de nou la guerra al cor mateix d’Europa, amb tecnologies armamentístiques i doctrines militars que fan augmentar el risc d’una conflagració nuclear en una mesura que cap analista seriós s’atreveix ja a menysprear. Rellegir les reflexions de E. P. Thompson sobre el salt qualitatiu en la cursa d’armaments que comportà passar a una nova fase caracteritzable per l’espiral exterminista (7), o les de Manuel Sacristán i Paco Fernández Buey per tal de “perfilar el tipus de pacifisme que correspon a l’època de les armes de destrucció massiva” (8) és un exercici de gran utilitat per a esclarir millor els reptes a què ens enfrontem. Uns vells reptes en una fase nova i extremadament perillosa de la crisi civilitzatòria en la qual estem immersos.
Gràcies a les llavors plantades des dels anys 80 pel moviment anti-OTAN i pels diversos cicles de lluita per la pau, avui tenim al nostre país un conjunt de col·lectius d’educació per la pau, d’institucions i centres d’investigació sobre les despeses militars i el comerç d’armament, de grups de recerca d’alternatives de defensa civil noviolenta (9)… que constitueixen valuoses eines de cultura de pau que estan contribuint a la sensibilització per aixecar una nova onada pública de protesta, ara davant la guerra a Ucraïna.
El compromís per la pau en el context d’emergència actual
Aquest teixit de col·lectius de la societat civil, alguns de trajectòria dilatada i d’altres conformats recentment pel jovent més despert i crític, és imprescindible per connectar amb la majoria social necessària per què el moviment per la pau torni a agafar la volada que cal per a convertir-se en un actor de pes en l’actual situació d’emergència, encara poc sentida per molts.
Davant l’ofensiva bel·licista actual, ens cal organitzar de nou la protesta i anar ben proveïts de raons i arguments sòlids i entenedors per tal de desvetllar els enganys, les mentides i les fal·làcies tramposes de la propaganda de guerra que avui domina els grans mitjans de manipulació d’emocions i de rentat de cervells conformats per les televisions, diaris i exèrcits de bots i mercenaris presents a les xarxes socials (10). Una propaganda de guerra present també en el discurs dominant de les forces polítiques avui majoritàries a Europa i al nostre país, disposades a imposar, normalitzar i fer assumir com a inevitable la lògica del règim de guerra (11).
I que, també cal dir-ho, compta de vegades amb la desorientació, el silenci poruc i les ambigüitats vergonyoses de forces polítiques que han estat presents en els moviments per la pau i ara formen part de governs que aproven augments brutals de pressupostos militars, legitimen discursos bel·licistes i en lloc d’erigir-se en impulsors d’iniciatives per demanar un alto el foc immediat i aturar una guerra que, com totes les guerres, només causa morts, patiments i destrucció per a la majoria a la vegada que omple les butxaques del negoci de la producció i el comerç d’armes, es sotmeten als interessos econòmics i geopolítics dels qui no volen seguretats compartides, sinó seguir actuant com els amos del món.
Alguns símptomes recents, diversos i esperançadors de l’impuls que comença a prendre de nou el moviment per la pau són, entre d’altres, a Catalunya: la taula rodona sobre Cultura de Pau celebrada el passat 11 de febrer a la Casa de Reconciliació de Can Serra a L’Hospitalet en el marc de la trobada en memòria de Jaume Botey; l’acte d’aquest 15 de febrer al Centre Cívic Casa Golferichs 20 anys del NO a la guerra de l’Iraq. Passat i present de la mobilització per la pau; i la convocatòria Catalunya per la Pau a una concentració dissabte 25 de febrer a les 18.30 h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. A Madrid, un cicle de teatre contra la guerra del 9 al 28 de febrer al Teatro del Barrio; el 17 de febrer una Conferència Europea per la Pau organitzada per Podemos, The Left, Die Linke, entre d’altres, i una manifestació també el diumenge 25 de febrer. A València i a altres ciutats hi ha també programades activitats en motiu dels 20 anys de la invasió de l’Iraq i contra la guerra a Ucraïna.
Com va escriure Charles Wright Mills, “la causa immediata de la tercera guerra mundial és la seva preparació”. Lluitar per la pau avui, com sempre, és construir un horitzó d’esperança i d’emancipació social per als pobles.
Imatge de portada: Protestes contra la guerra a Londres, setembre de 2002. Users AK7, William M. Connolley on en.wikipedia, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
Notes
1. Valqui, Camilo (coord.) Irak: causas e impactos de una guerra imperialista, 2004
The Report of Iraq Inquiry, conegut com a Informe Chilcot, publicat el 6 de juliol de 2016. https://web.archive.org/web/20160706133529/http://www.iraqinquiry.org.uk/the-report/
Resum executiu de 150 pàgines a: https://web.archive.org/web/20160706125217/http://www.iraqinquiry.org.uk/media/246416/the-report-of-the-iraq-inquiry_executive-summary.pdf
2. Prat, Enric. Trayectoria y efectos del movimiento pacifista, Mientras Tanto nº 91-92, juliol 2004 https://centredelas.org/actualitat/trayectoria-y-efectos-del-movimiento-pacifista/?lang=es
Prat, Enric. El Moviment per la pau i l’antimilitarisme a Espanya, 2003-2008. Materials de Pau i Drets Humans, març 2009. http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/moviment_pau.pdf
3. Llistat d’entitats adherides el 2003 a la Plataforma Aturem la Guerra: https://www.aturemlaguerra.org/entitats-adherides
4. Botey, Jaume. Bagdad, ciudad pacífica y mártir, març 2003 https://www.nodo50.org/csca/agenda2003/botey_5-03-03.html
5. Picazo, Sergi. Per què és important que sàpigues qui era Arcadi Oliveres, Crític, 2 de març de 2021. https://www.elcritic.cat/perfils/per-que-es-important-que-sapigues-qui-es-arcadi-oliveres-81875
6. Un breu perfil de la trajectòria pacifista de Paco Fernández Buey pot consultar-se aquí: https://centredelas.org/actualitat/paco-fernandez-buey-pacifista/?lang=es
7. E. P. Thompson. Protesta y sobrevive I i II, pàgs. 33-54 del nº 5 i 85-107 del nº 6 de la revista Mientras Tanto, 1980 i 1981. Del mateix autor: Notas sobre el exterminismo, pàgs. 65-106 del nº 11 de Mientras Tanto, 1982.
8. Els textos de Manuel Sacristán sobre el perill de guerra, la tradició marxista i els moviments per la pau i el tipus de pacifisme avui necessari poden consultar-se a: Pacifismo, ecología y política alternativa, Ed Icària, 1987; Seis conferencias sobre la tradición marxista y los nuevos problemas, Ed. El Viejo Topo, 2005; i Barbarie y resistencias. Sobre movimientos sociales críticos y alternativos, Ed. El Viejo Topo, 2019.
Prat, Enric. La actualidad de las ideas de Manuel Sacristán sobre revolución y pacifismo. Sin Permiso nº 8, 2010. https://rebelion.org/docs/120909.pdf
Dels nombrosos textos de Francisco Fernández Buey sobre el tema poden destacar-se: el capítol “De la guerra y de la paz” pàgs. 153-193 del llibre Ética y filosofía política. Asuntos públicos controvertidos. Ed. Bellaterra, 2000; i els recollits als llibres Discursos para insumisos discretos, Ed. Libertarias, 1993; i Barbarie y resistencias. Sobre movimientos sociales críticos y alternativos, Ed. El Viejo Topo, 2019.
9. Olivella i Solé, Martí. Autodefensa Noviolenta. En 100 missatges i una història increïble. Ed Montaber, gener 2023.
10. Serrano, Pascual. Prohibido dudar. Las diez semanas en que Ucrania cambió el mundo. Ed. Akal, 2022.
11. Sánchez Cedillo, Raúl. Esta guerra no termina en Ucrania. Amb pròlegs de Emmanuel Rodríguez y Pablo Iglesias. Ed. Katakrak, novembre 2022. (Per endinsar-se en una fèrtil exposició sobre les característiques definidores de l’actual règim de guerra i la necessitat d’una proposta de pau constituent).
Brancaccio, Emiliano; Giammetti, Raffaele; Lucarelli, Stefano. La guerra capitalista. Competizione, centralizzazione, nuovo conflitto imperialista. Ed. Mimesis, 2022.
Mini, Fabio. L’Europa in guerra. Ed. Il Fatto Quotidiano, 2023
AA.VV. Il senso strategico della guerra ucraina. 1ª part de La guerra continua, nº 1/2023 de Limes. (Revista italiana de geopolítica). Pàgs. 35-148.
