La crisi de preus de l’energia que hem patit el darrer any no té precedents en la història recent. Si bé la situació s’ha vist agreujada per la invasió d’Ucraïna, a vegades es pretén oblidar que les tensions van començar molt abans i que no es deuen a la guerra: ja durant els mesos d’abril i maig de 2021 els preus van començar a entrar en una tendència de pujades inusuals. Abans d’aquesta data, l’OCU calculava que la factura de l’energia per a una llar tipus era de 62,2€/mes, quan es va iniciar una escalada fins a assolir un màxim de 143€/mes al març d’aquest any, un mes després de la invasió. Si bé els preus van començar a moderar-se a continuació, encara no hem tornat als valors previs a aquesta escalada, i el preu de l’energia ha impactat de ple en els pressupostos familiars, traslladant-se a tots els productes bàsics, en una espiral inflacionista que no es veia des dels primers anys 80. Moltes llars estan tenint problemes seriosos per afrontar el pagament dels serveis essencials i el menjar.
A partir d’aquesta situació hem tornat a sentir a parlar de pobresa energètica, i si bé els motius són obvis, en cap cas la pobresa energètica és una realitat conjuntural. En primer lloc, perquè al nostre país existeixen bosses de pobresa àmplies i cronificades; ja abans de la crisi de 2008 el percentatge de població en risc de pobresa es trobava al voltant del 20%, és a dir, les dificultats per pagar la llum ni venen d’ara ni són transitòries per un gran nombre de llars. I, en segon lloc, perquè la crisi climàtica cada cop es farà més present, i la disponibilitat de l’energia en les condicions que hem estat acostumats canviarà profundament. En conseqüència, les tensions en el preu de l’energia seran cada cop més freqüents, i les persones que hauran de fer-hi front des d’una situació de partida molt precària son molt nombroses. La crisi energètica esdevindrà estructural.
L’energia disponible disminuirà, el que ens aboca a una situació de decreixement del consum que no és evitable, per diversos motius: els combustibles fòssils s’esgoten, la capacitat de producció de les energies renovables no és infinita i està molt lluny de la producció actual amb les fonts no renovables, la seva fabricació depèn de materials escassos al planeta que també s’estan esgotant (liti, cobalt…) i es recolza en els combustibles fòssils (mineria, transport, etc). Si hem de transitar aquesta situació, cal fer-ho de forma planificada i amb un fort control públic, si no el mecanisme regulador del mercat quan comença una situació d’escassedat és el preu. I ja n’hem vist les conseqüències.
Què és la pobresa energètica
La pobresa energètica es defineix com no tenir garantit l’accés, o tenir-lo de forma limitada a l’aigua i l’energia. Això implica dificultats per pagar les factures, gastar un percentatge dels ingressos molt elevat per fer-hi front, deixar de fer altres despeses (alimentació), consumir per sota de les necessitats (fer un ús molt precari de l’energia o l’aigua) o també estar en una situació habitacional tan precària on no es pot accedir a un comptador o un contracte. Viure en llars mal aïllades, amb manca d’eficiència energètica, també agreuja la situació, perquè el consum per cobrir les necessitats bàsiques pot ser molt superior. És evident que totes aquestes situacions tenen greus conseqüències sobre la salut i el benestar.
Què es pot fer contra la pobresa energètica?
Una condició de partida per poder fer front a aquesta realitat és el coneixement d’aquesta. Com totes les situacions d’exclusió, la pobresa energètica és una realitat amagada, estigmatitzada i que oculten les persones que la pateixen. Treballar per tenir un major coneixement de les llars afectades per aquest problema proporciona informació imprescindible per poder-hi lluitar adequadament.
La pressió social és la que ha aconseguit posar el problema en l’agenda política i que s’implementin diferents mecanismes de protecció. El principal és la llei 24/2015, que prohibeix la desconnexió dels subministraments bàsics de les llars sotmeses a situacions de vulnerabilitat, el que s’acredita amb un informe de risc d’exclusió residencia que ha d’emetre serveis socials. En compliment de la llei les companyies han habilitat diferents mecanismes per atendre a la població en aquesta situació.
Les respostes a escala municipal tenen una gran rellevància, ja que, encara que les causes es trobin en altres esferes de l’administració, els ajuntaments es troben amb l’obligació d’atendre una realitat de pobresa i exclusió que truca, en primer lloc, a la seva porta. Habilitar espais administratius amb personal especialitzat, com s’ha fet a Barcelona, és una molt bona opció. Poden ajudar a tramitar ajuts o informes, optimitzar factures i consums, fer tractament de dades o orientar en ajuts de millora de l’eficiència energètica dels habitatges. També són una eina important els convenis amb les entitats subministradores, la condonació del deute o els acords per la instal·lació de “comptadors socials” a persones que no es troben en condicions d’accedir a un contracte normal. La implicació de l’administració local o regional en la negociació d’aquests mecanismes amb les companyies és fonamental. Moltes vegades, per manca de coneixement o de compromís, les administracions locals només disposen d’ajuts socials d’urgència per a pobresa energètica, el que suposa una despesa pública i, en canvi, no resol en absolut la situació.
Clarament, les dificultats per poder accedir als subministraments energètics aniran en augment i caldrà un control públic fort dels sectors estratègics per assignar l’energia als consums més prioritaris i a la població que més ho necessita, el que és impossible amb els mecanismes de mercat. Cal un canvi de rumb en la gestió de l’energia per part de l’Estat per poder-la posar al servei de l’interès general.
Encara no hi ha però massa raons per l’optimisme: ni tan sols amb una crisi d’aquesta magnitud i gestionada a més per un govern d’esquerres hem estat capaços de regular un mercat fet a mida de les empreses que formen l’oligopoli elèctric. El topall al preu del gas continua sense aprovar-se a Europa, i l’anomenada excepció ibèrica és l’únic mecanisme que ara mateix implica la regulació d’una part del mercat. La resta de mesures implementades pel govern per ajudar a fer front al preu de l’energia, són bàsicament baixades d’impostos, l’equivalent estatal a les ajudes a fons perdut d’alguns ajuntaments. Hi ha, però un camí clar per incrementar el control sobre els recursos estratègics i respondre adequadament a la pobresa energètica i a una situació de decreixement en el consum de l’energia, des de l’administració local i una atenció eficient a la pobresa energètica, fins als mecanismes de regulació i nacionalització que es poden implementar des de l’estat.
