Un decenni de sang per als defensors del medi ambient

Una vida suprimida cada dos dies, tres a la setmana, més de cent cinquanta cada any. Les xifres que aporta l’informe de l’ONG Global Witness parlen d’una massacre enorme i infinita. L’organització informa de la mort, arreu del planeta, entre els anys 2012 i 2021, de 1.733 activistes assassinats pel seu compromís amb la defensa dels seus territoris i les seves comunitats. Les dades d’homicidis, adverteix la mateixa organització no governamental, representen només la punta de l’iceberg i, sens dubte, estan infravalorades; molts casos no es denuncien perquè es produeixen en territoris on hi ha conflictes armats o restriccions a la llibertat de premsa, o per complicitat en atacs de governs locals o no centrals.

“Aquests números –escriu Vandana Shiva a la introducció de l’informe presentat a finals de setembre– no són més que números fins que no s’escolten alguns dels noms dels assassinats. Llavors esdeven tràgicament reals. Marcelo Chaves Ferreira, Sidnei Floriano Da Silva, José Santos Lopez. Cadascun d’ells era una persona estimada per la seva família, per la seva comunitat. Jair Adán Roldán Morales, Efrén España, Eric Kibanja Bashekere. Cadascun d’ells ha estat considerat suprimible per a deixar obtenir beneficis a les empreses. Regilson Choc Cac, Orsa Bhima, Angelo Riva. Tothom va ser assassinat defensant no només les seves precioses contrades, sinó també la salvació del planeta que tots compartim“.

Les víctimes són periodistes, sindicalistes, activistes socials o ambientals, polítics, membres de comunitats indígenes, pagesos, guardes dels parcs naturals. Tots assassinats per assassins d’empreses cobdiciosos i sense escrúpols – sovint multinacionals- o per colons que destrueixen boscos, muntanyes, rius i llacs per sobreviure i desfer-se dels que els defensen, o fins i tot per contrabandistes, membres de bandes paramilitars o narcos. Sovint, doncs, els assassins són policies, militars o en tot cas emissaris dels governs locals o nacionals.

2021, un dels pitjors anys

Entre els anys examinats per Global Witness, el 2021 va ser un dels pitjors, amb unes 200 morts, una mitjana de quatre cada setmana. Una desena part de les víctimes són dones, majoritàriament indígenes. Encapçalava el trist rànquing, Mèxic amb 54 víctimes; darrere hi ha Colòmbia amb 33 i el Brasil amb 26 homicidis; les segueixen Filipines amb 19, Nicaragua amb 15, l’Índia amb 14, Hondures i el Congo amb 8.

Al voltant de 50 de les persones assassinades l’any 2021 eren petits agricultors, aclaparats per la intrusivitat i la voracitat de l’agricultura industrial, l’anomenada agro-empresa. Cada any les grans plantacions que produeixen productes per a l’exportació o per a la indústria, absorbeixen milers de quilòmetres quadrats de terra, escombrant les petites parcel·les familiars o comunitaris.

Un nombre equivalent de víctimes, expliquen els autors de l’informe, estan vinculats a les activitats d’empreses dedicades a l’explotació de recursos naturals – des de la desforestació fins a l’extracció de minerals, gas i petroli- o a la construcció de preses i infraestructures de diversos tipus.

Una dècada de sang

Com ja es desprèn de les xifres del 2021, la majoria d’homicidis de defensors dels ecosistemes es concentren a Amèrica Llatina, gairebé el 70% del total. El 39% dels assassinats pertanyien a comunitats indígenes (que també representen menys del 5% de la població mundial).

Encapçala la “llista negra” dels darrers deu anys el Brasil amb 342 assassinats, seguit de Colòmbia amb 322 víctimes, Mèxic amb 154 morts, Hondures amb 117, Guatemala amb 80, Nicaragua amb 57 i el Perú amb 51.

Filipines és el país asiàtic que ha registrat més homicidis, 270, seguit de l’Índia amb 79 víctimes. A l’Àfrica, en canvi, el país més perillós per als defensors del medi ambient és, amb diferència, la República Democràtica del Congo amb 70 morts -la majoria dels assassinats van tenir lloc al parc nacional de Virunga- seguit de Kenya amb 6.

Brasil, Colòmbia i Mèxic: el triangle de la mort

Més de la meitat dels homicidis de defensors de la terra del 2021 es concentren en només tres països: Brasil, Colòmbia i Mèxic.

Per tercer any consecutiu, Global Witness ha documentat un augment dels atacs letals a Mèxic [1]; de les 54 víctimes del 2021, aproximadament la meitat eren membres de pobles indígenes.

Dos terços dels homicidis es van produir als estats d’Oaxaca i Sonora, objectiu de grans projectes miners. Entre les més afectades hi ha les poblacions yaquis que habiten els territoris del sud de Sonora, també atacades pels càrtels de la droga i també per les empreses mineres. Entre les víctimes mexicanes [2], destaca Irma Galindo Barrios, que va desaparèixer l’octubre del 2021 després d’anys d’amenaces i campanyes de difamació patides per les seves activitats en defensa dels boscos.

Al Brasil, l’època del president d’extrema dreta Bolsonaro ha provocat un augment de la violència contra els defensors del medi ambient i especialment contra els protectors de l’Amazones. “Des que Bolsonaro va arribar al poder, ha encoratjat la tala i la mineria il·legals, ha revertit la protecció dels drets de la terra indígena, ha atacat grups de conservació i ha desmantellat i retallat els pressupostos i els recursos de les agències de protecció forestal i de la terra. Això ha provocat que bandes criminals envaeixin zones indígenes i protegides amb impunitat“, escriu Global Witness.

El gener de l’any passat Fernando Araujo, membre del Moviment Sem Terra, va ser assassinat a la seva finca de Pau d’Arco, a l’estat de Pará. L’any 2017, el pagès havia presenciat l’assalt policial a la comunitat de Santa Lúcia, que va provocar la mort de deu treballadors rurals. Havia tingut un paper clau en el posterior procés judicial, que, però, no s’ha traduït en cap condemna fins ara.

Al febrer, però, un agent de la policia militar brasilera va matar Isaac Tembé, un dels líders del poble Tenetehara; segons els indígenes, el cos de seguretat militar actua com a milícia privada a sou dels pagesos i ramaders que ocupen il·legalment grans extensions del seu territori, obrint el camí a grans empreses.

El juny passat, doncs, van ser assassinats l’activista indígena Bruno Pereira i el periodista Dom Phillips. Després de l’arribada al poder de Jair Bolsonaro, Pereira va ser destituït de la direcció de la Fundació Nacional de Pobles Indígenes del Brasil (la Funai), “culpable” d’haver dirigit una megaoperació contra una de les mines il·legals més grans del país.

A Colòmbia també, el 2021 va ser un any espectacular, malgrat el cinquè aniversari de l’acord de pau entre el govern i les FARC. La majoria dels atacs mortals han tingut com a objectiu activistes, membres de comunitats indígenes, agricultors i líders de comunitats locals que s’oposen als narcotraficants i a les milícies de grans empreses. La xarxa de la societat civil colombiana anomenada “Programa Somos Defensores”, que documenta i denuncia els atacs contra els protectors del medi ambient i les comunitats, ha condemnat reiteradament la inacció quan no la complicitat de l’estat i en particular de la justícia.

La massacre de Thoothukudi

A l’Índia, com a altres llocs, els defensors del medi ambient són víctimes d’institucions i cossos repressius de l’estat.

L’episodi més tràgic es remunta al 22 de maig de 2018 quan la policia va atacar violentament una manifestació a Thoothukudi [3], a l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia, matant 11 persones i ferint 100 més que protestaven contra una planta de producció de coure, la Sterlite Copper, propietat de la multinacional “Vedanta Limited”. Els habitants de les comunitats del voltant es van oposar a la duplicació de la planta, acusant-la de contaminar l’aire i l’aigua. Nombrosos testimonis van informar que els franctiradors de la policia van disparar contra manifestants pacífics i quatre persones més van ser assassinades els dies següents. Per superar les protestes populars, les autoritats estatals van imposar l’estat d’emergència i van bloquejar Internet a Thoothukudi durant uns dies. Quatre anys després de la matança, cap dels culpables ha estat condemnat, i molts promotors de protestes han hagut de suportar detencions i amenaces de diversa índole.

Poc avenç en deu anys

En els darrers anys, també gràcies al treball d’ONG com Global Witness i organitzacions locals, s’ha produït una lleugera millora de la situació en alguns països. Però en general la situació no ha canviat gaire. Com més s’intensifica la crisi climàtica [4], més augmenta el xoc entre multinacionals i estats pel control de la terra i els recursos, i més activistes i comunitats que defensen territoris i ecosistemes es consideren un obstacle que cal eliminar a qualsevol preu.

La corrupció i la connivència entre els interessos empresarials, els de les bandes criminals i els del lideratge polític atorguen als assassins i als seus principals una impunitat generalitzada. Certament, els governs no tenen zel a l’hora d’identificar i condemnar els responsables de les massacres i els assassinats. Les dades de Mèxic són sorprenents: més del 94% dels atemptats contra defensors del medi ambient i dels territoris no es denuncien, i només el 0,9% del total donen lloc a una condemna. A Amèrica Llatina [5], l’any passat, finalment va entrar en vigor l’Acord d’Escazù, que compromet els governs a protegir els defensors del medi ambient i a fomentar la seva iniciativa, però fins ara els efectes pràctics de la lloable iniciativa han estat insignificants.

Traducció de Joan Tafalla. Article publicat originalment a Pagine Esteri.

Imatge de portada: Un racó de l’Amazònia brasilera, per James Martins, CC BY 3.0