Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

Despossessió: “No tinguis propietats, ja et llogo les meves”

Del mateix autor

Pagar per utilitzar-ho tot i no posseir res, un canvi de mentalitat que s’estén així és com TV3 titulava una notícia sobre les noves modalitats de rènting o lloguer. Argumentant que el proletariat i més concretament els joves cada cop volen menys propietats, amb titulars com aquest es legitima l’establiment d’aquest nou model de negoci. I ho atribueixen tot a un canvi de mentalitat. Però ser pobre no és una mentalitat.

La notícia continua de la següent manera: “Més gent no vol estar lligada a la propietat i als inconvenients que se’n deriven”. Aquesta frase és d’un despotisme enorme, perquè els qui carreguen contra el fet de tenir propietats són els mateixos que estan farcits de propietats; a més ho fan parlant en nom dels desposseïts. Hipocresia. Què dirien aquests enemics de la propietat si els hi diguéssim que els hi socialitzem l’empresa? Volen expropiar i transformar la propietat personal dels treballadors en propietat privada, tal com van fer en el seu moment a Anglaterra amb les Enclosures Acts; privatitzant els camps i els boscos comunals, creant d’aquesta manera una acumulació de capital que portaria al desenvolupament de la gran indústria i a la creació del proletariat industrial.

La notícia posa d’exemple una empresa Simplr, aquesta es dedica a llogar qualsevol bé, és com una espècie d’Amazon, però llogant en comptes de comprar, tal com descriu TV3 a la notícia. Com a justificació, els empresaris interpel·len al clima, a la flexibilitat de negoci, inclús a la lliberta, molt típic del liberalisme. Però com va dir Lenin, llibertat per a qui? Per què és llibertat no poder posseir una casa? Per què és llibertat no posseir mobles? Quina llibertat em dona pagar-te cada mes per utilitzar un objecte? I què m’assegura que quan posseeixis la totalitat dels béns que uso diàriament no apujaràs el preu a la mínima que vegis que baixen els beneficis? 

Per altra banda, la burgesia cada cop més es desvincula de la gestió de la seva propietat, fent evident que la funció social dels empresaris és una fal·làcia. Ja que a la mínima que aquests han pogut, s’han dedicat a contractar gestors i comptables i a viure de les rendes que els proporciona la seva propietat. 

I com sempre, TV3 justificant aquest tipus d’actuacions i de negocis. Fent palès que les televisions públiques en un estat capitalista són una arma de propaganda més, destinada a mantenir l’statu quo i legitimar els moviments de la classe dominant.

Però no només a Catalunya s’està vivint un procés així, en un món completament globalitzat les tendències de l’avantguarda liberal s’estenen arreu. És el cas d’Austràlia on el parlament vol prohibir el cultiu d’aliments d’autoabastiment. Confirmant aquesta tendència d’eliminar qualsevol bé que no estigui destinat al mercat, volen transformar tot en mercaderia per generar noves fonts de rendes.

No és que la gent no vulgui posseir, és que la gent no POT posseir i han de llogar els béns que abans podien comprar. I això és una tendència que ve de lluny en el temps. La concentració de rendes i capital, la disminució de la taxa de benefici sumat a la pèrdua de poder adquisitiu de la classe obrera ens ha portat a aquesta situació de despossessió. I a sobre ho volen vendre com una novetat i com una cosa bona per al medi ambient. Es pensen que canviant el model de consum la crisi climàtica se solucionarà. Quan el veritable problema no és el consum que fa el proletariat sinó el model productiu existent i els grans beneficis que suposa aquest per a la burgesia. Mentre hi hagi reproducció de capital la crisi climàtica continuarà sent una dificultat per la humanitat.

En conclusió, estem veient com el capitalisme està adoptant la seva forma final. L’expropiació total del proletariat i la consolidació del mercat mundial en un món totalment connectat i globalitzat. Davant d’això la classe obrera internacional hem d’estar units més que mai i organitzar-nos com a classe per poder fer front i construir les eines que ens permetin expropiar als expropiadors, d’aquesta manera bastir un present comunista.

Referències

Toni Canyís, Pagar per utilitzar-ho tot i no posseir res, un canvi de mentalitat que s’estén, 324.

Articles relacionats

Darrers articles