Demà, dissabte 11 de desembre culminarem el procés de la nostra 3a Conferència Nacional, dedicada a la intervenció als fronts, després de mesos de debat a les cèl·lules del Partit. La Conferència és una fita important, ja que tindrà un impacte significatiu en el treball quotidià de tota la militància. Els temes a debat no es viuen potser amb la transcendència amb què hem abordat decisions difícils en els darrers temps, com durant la 2a Conferència Nacional sobre política d’aliances, però tenen igualment una gran profunditat pel que fa a la recuperació d’elements fonamentals de la cultura política comunista.
A la Conferència reflexionem sobre el model de partit, la seva organització i com es relaciona amb els fronts de lluita. El debat respecte a l’excessiva dependència del front institucional i de mediació política ha estat un element central en els darrers anys; entrem ara en profunditat en les conseqüències organitzatives d’aquest fet i posem sobre la taula els canvis necessaris per recuperar el millor de la nostra cultura organitzativa, la capacitat d’intervenció i incidència als fronts de lluita.
Canviar les dinàmiques de la política institucionalitzada no és senzill i menys encara quan en certa manera t’hi veus obligat per un trencament; quan totes les seguretats i el confort que acompanyaven a la subordinació institucional desapareixen d’un dia per l’altre. I, així i tot, ens reafirmem en el convenciment que les decisions preses han estat encertades; que eren imprescindibles per mantenir un projecte comunista sobirà a Catalunya.
Volem ser un Partit que interpreta la realitat per després actuar: analitzem, debatem, decidim i ens cohesionem al voltant de la política per a després aplicar-la als fronts de lluita, amb lleialtat i honestedat, amb entrega i generositat, sense renunciar a incidir. Per això creiem en el treball unitari i respectem l’autonomia dels moviments socials, les seves normes i els seus codis. Volem contribuir a sumar, aportar perspectiva estratègica i visió global, vincular el conjunt de lluites i superar les visions corporatives. Aquesta és la principal tasca del Partit.
Tornar a començar vol dir, tenir molta paciència. No hi ha dreceres i la legitimitat es guanya a poc a poc, amb la feina del dia a dia i mantenint la coherència entre el que es diu i el que es fa. I per això cal confiança en la pròpia política i les pròpies forces; però no confiança com a exercici voluntariós d’il·lusionisme, sinó la que neix després d’una anàlisi rigorosa, autocrítica de les pròpies debilitats.
I un element fonamental de la nostra política aprovada al darrer congrés és la construcció d’un Front Democràtic i Social que articuli el conjunt del sobiranisme d’esquerres a Catalunya per liderar una sortida a la greu crisi en la qual ens trobem, en tots els aspectes. Una tasca que, sabem, no serà fàcil, i menys encara en un final de cicle, en l’interregne on les forces es troben esgotades i els espais polítics d’esquerres es repleguen sobre si mateixos. Així, caldrà persistir, seguir treballant amb paciència i tenacitat, interpel·lant i incidint al conjunt de l’esquerra sobiranista a Catalunya, i teixint aliances amb les diferents forces de l’Estat. Cal fer un pas endavant i hem d’exigir-nos més que mai, perquè el moment és molt complicat però hem posat les bases per fer un salt qualitatiu.
