Bens comuns o bens d’alguns? Restriccions d’aigua a Algèria

Del mateix autor

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

Negar l’esgotament dels recursos, el canvi i l’emergència climàtica és un insult a l’evidència i intel·ligència col·lectiva.

Portem gairebé un any i mig en què els mitjans de comunicació dels països del centre de l’imperialisme, no fan més que parlar de pandèmia i de vacunació mirant-se el melic i sempre amb els interessos del gran capital per sobre de tot.

Però, on queda el planeta i la batalla sobre l’emergència climàtica iniciada fa dècades pels científics i que va agafar ressò internacional gràcies a figures i entitats com Fridays for Future o Greta Thunberg? La pandèmia és una de les alertes que han sortit a la superfície i que estan lligades a la sobreexplotació dels recursos i a la forma de vida que el capitalisme fomenta des d’aquest “primer món” en detriment de la vida, l’ecologisme i el repartiment equitatiu dels béns comuns.

Aquesta setmana els diaris no han parlat gairebé de res més que de la retirada de la mascareta en espais oberts, però hi ha una notícia alarmant, que ens toca a tots i totes i és que a pocs quilòmetres de nosaltres, a exactament a 520 km creuant el Mediterrani. El govern algerià, en el context de sequera greu del país es veu en l’obligació d’aplicar un pla de racionament de l’aigua que va entrar en vigor el passat divendres 26 de juny i divideix la capital en tres zones de proveïment.

Com va explicar la setmana passada el Wali* de la capital, Youcef Cherfa, en un missatge a la ràdio nacional s’instaura un sistema de subministrament específic a cadascuna d’aquestes zones:

  • Zona 1: comprèn 14 comunes de la capital que tindran aigua potable cada dia, de 8 a 14 h.
  • Zona 2: comprèn 20 comunes que tindran aigua cada dos dies, de 8 a 16 h.
  • Zona 3: comprèn 23 comunes que tindran un híbrid entre els dos sistemes aplicats a les dues primeres zones. Això vol dir que a la mateixa comuna de la zona 3 hi haurà districtes que se subministraran de 8 a 16 h cada dos dies, i d’altres que se subministraran cada dia de 8 a 14 h.

Les autoritats han avisat a totes les assemblees comunals d’aquestes mesures urgents i necessàries basades en la capacitat de regeneració de les reserves d’aigua de la zona, insistint en el fet que es tracta d’una situació temporal i que s’estan buscant alternatives de dessalinització de l’aigua i mobilització d’aigües subterrànies. Així i tot, la situació és prou greu per no tenir alternativa que prendre aquestes mesures i aplicar aquestes restriccions de manera immediata. La previsió és que les restriccions durin tot l’estiu i la situació es vagi recuperant cap a finals d’any.

Tenint en compte que l’activitat dels països industrialitzats afecta especialment al canvi climàtic i que les conseqüències no es reparteixen amb la mateixa lògica, perquè no arribem a assumir les conseqüències i les responsabilitats de manera col·lectiva? On queda la solidaritat entre els pobles enfront del canvi climàtic i la gestió dels béns comuns com a tal? 

Aquesta situació posa de manifest la hipocresia i egoisme institucional internacional. O potser és que als països du sud d’Europa no hem sentit a parlar mai del procés de desertificació? Com és possible que els nostres veïns i veïnes es vegin en l’obligació de prendre mesures com aquesta, sense que ni tan sols se’n parli al “primer món” i els camps de golf no es plantegin ni tan sols reduir despesa d’aigua? La lògica és senzilla només hi ha carència de recursos per qui no forma part d’aquest club dels països del centre de l’imperialisme. 

Algèria és un país molt ric en gas natural, és el primer proveïdor de gas natural a Espanya i el passat mes de maig l’empresa nacional algeriana del petroli i el gas Sonatrach va salvar el subministrament a l’estat espanyol garantint-ne el subministrament, en perill fruit de la crisi amb el Marroc… On queda doncs la reciprocitat i l’ajuda mútua? On queden les necessitats bàsiques de les persones?

És important posar tot això en context. A la Wilaya d’Alger viuen 4,5 milions de persones, la densitat de població és molt alta (9.409,95 habitants per km²) i les restriccions d’aigua arriben just en els mesos més durs d’un estiu canicular. A més aquestes mesures afecten un país on la vacuna de la COVID-19 no s’està posant al ritme Europeu, ni de bon tros: només 5% de la població porta alguna dosi de la vacuna. Les mesures d’higiene personal i neteja de mans regular segueixen sent doncs molt necessàries per a controlar els contagis. Seria una catàstrofe humanitària un cas de rebrot greu i els hospitals sense aigua. Hem d’arribar a aquesta situació? Cal destacar a més que aquest és només un exemple de zona urbana, de vida similar al que coneixem, amb capacitat du subministrament d’aigua als domicilis, ni cal dir que a la resta del territori algerià i africà la sequera deixa sense aigua a milers de famílies cada any i no només durant uns mesos…

Saber això i no fer res és un crim. Recuperem els béns comuns en detriment dels béns d’alguns, ens hi va la vida.

* El Wali és màxim responsable administratiu de la Wilaya, en aquest cas de la Wilaya d’Alger, capital del país. El país es divideix territorialment en Wilayas (48 en total) i aquestes Wilayes es divideixen en Daïras que al seu torn es subdivideixen en Comunes. La Wilaya d’Alger té 57 Comunes. La superfície total d’Algèria és de 2.382.000 km², l’equivalent de gairebé 5 cops l’estat espanyol.

Més informació: Anunci del Wali a la Ràdio Nacional Algeriana

Articles relacionats

Darrers articles

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

4 podcasts per aquest estiu