Què és el moviment estudiantil? Un apunt estratègic

Del mateix autor

Ismael Benito, ex-coordinador d’AEP i secretari general de la JCC.
Dana Sánchez Oussedik, coordinadora nacional d’AEP.
Preguntar-se què és el moviment estudiantil pot ser una tasca sense fi. A primera vista, pot semblar que aquesta pregunta tindrà tantes respostes com persones i siguin preguntades. No respondrà igual en estudiant de secundària que un catedràtic universitari. Lluny de la subjectivitat de les respostes, hem de trobar elements comuns que ens permetin analitzar aquest fenomen organitzatiu i mobilitzador, que, històricament, ha demostrat ser clau en la defensa dels drets de la classe treballadora. 

El moviment estudiantil: un moviment juvenil de masses

Primer de tot, entenem que el moviment estudiantil és nítidament un moviment juvenil de masses. Entenem que és un moviment social, ja que aspira a aconseguir canvis socials en la millora de les condicions de vida de l’estudiantat. Entenem que és juvenil, ja que la gran majoria dels i les estudiants són joves; les condicions objectives de l’estudiantat són aquelles que té el jovent i no d’altres etapes de la vida i fora d’experiències puntuals . I finalment, entenem que és de masses, o amb una clara aspiració a ser-ho, i és porta d’entrada de molts i moltes joves en la militància associativa, sindical o política.
Distingim aquest moviment estudiantil del moviment en defensa de l’educació pública. Entenem que el moviment en defensa de l’educació pública va molt més enllà dels i les estudiants i entronca amb les demandes laborals del professorat i del personal d’administració i serveis, i especialment en l’educació obligatòria i postobligatòria amb les demandes de les associacions de famílies. Entenem que el primer no pot perdurar sense el segon, i que el segon no pot existir sense el primer. Tanmateix, poden arribar a tenir interessos contraposats. Considerem que aquests dos moviments tenen una relació dialèctica. Així, hem aconseguit acotar una mica més el moviment estudiantil, però convindria donar una ullada a qui, què, quan, com i on està organitzat el moviment estudiantil. Especialment, ens centrarem en el moviment estudiantil organitzat al sistema universitari català. 
Com a marc d’anàlisi volem escrutar tres eixos o projeccions del moviment estudiantil: l’eix mobilitzador, l’eix associatiu-sindical i l’eix institucional. Aquests eixos no han d’estar vinculats, necessàriament, a una única expressió organitzativa del moviment estudiantil (assemblees, sindicats i candidatures, …). Qualsevol organització o moviment s’ha relacionat històricament amb tots tres eixos, depenent del seu moment organitzatiu i del moment de lluita conjuntural. Per exemple, hem vist assemblees guanyant la batalla electoral als claustres, o bé, el CEUCAT, màxim òrgan de representació institucional dels i les estudiants universitaris a Catalunya convocar a vagues estudiantils.

L’eix mobilitzador: l’eix amb més projecció mediàtica

Entrant en matèria, l’eix mobilitzador és, de carrer, l’eix del moviment estudiantil amb més projecció mediàtica i, per tant, amb més facilitat per romandre en l’imaginari col·lectiu, dins i fora del moviment. En l’imaginari queda la lluita contra la implantació del procés de Bolonya als anys 2000, i el desallotjament de l’Edifici Històric de la UB. Lamentablement, al curs 2009-10, s’implanten els graus de Bolonya. Aquesta derrota del moviment estudiantil va situar l’horitzó mobilitzador en hores molt baixes. 
L’any 2011, el moviment estudiantil post-Bolonya es refugia en el 15-M [1], especialment a la ciutat de Barcelona, on participa molt activament de l’acampada a Plaça Catalunya. Però, també impulsa mobilitzacions locals com la lluita per la recuperació de la segona convocatòria a la UB i que va esdevenir una victòria parcial uns anys després. El 2012, el cicle post-Bolonya agafa una dinàmica mobilitzadora global gràcies a l’empenta contextual: dues vagues generals són convocades pels sindicats de treballadors a Catalunya, i a la resta de l’Estat (29M i 14D) [2], per la derogació de la reforma laboral del PP. A més a més, el maig del 2012 a Catalunya, es convoca una Vaga General Educativa, rotundament exitosa, l’objectiu era revertir les retallades en matèria d’educació de la Generalitat.
La forta implicació del moviment estudiantil en les vagues generals va portar a un episodi repressiu [3] que va suposar un cop dur per aquell moviment re-emergent. Passada aquella onada repressiva, el moviment va seguir latent, però les fractures del procés de Bolonya i la catarsi a mig camí va acabar de fer implosió en la Trobada Catalana d’Estudiants el 2014 [4], on les diferències estratègiques entre els diferents sindicats o corrents del moviment es van posar sobre la taula, és sorprenent com l’esdeveniment ha caigut en l’oblit col·lectiu. Una vegada més un escenari, on la divisió és conseqüència de la derrota i no la seva causa. El moviment va afrontar el cicle post-Bolonya clarament dividit i va patir-ne les conseqüències. 
Després d’un parell de cursos, a la tardor del 2016 va portar una nombrosa manifestació nocturna en 17N [5], dia mundial de l’estudiant. Aquesta manifestació, quedava lluny d’aquelles mobilitzacions de l’escenari post-Bolonya el 2012, així i tot, va ser la primera mobilització d’un nou cicle del moviment estudiantil, una generació que només ha conegut Bolonya. 
En paral·lel, destaquem l’aparició del Procés, com a fenomen polític a Catalunya del qual el moviment estudiantil no en va ser aliè. Els principals sindicats estudiantils del país van cridar a la participació en la consulta del 9N el 2014 [6]. La següent tardor, seria més que moguda, el Procés va arribar al seu punt àlgid amb el Referèndum de l’1 d’octubre. L’Edifici Històric de la UB va ser en el centre neuràlgic del moviment estudiantil que donava suport a l’autode­terminació. La resposta a la repressió policial del moviment estudiantil va ser contundent. El 2 d’octubre, milers d’estudiants es van manifestar en rebuig a l’actuació policial, precedint l’aturada de pais del 3-O [7]. Aquesta mobilització va tenir una repercussió internacional molt gran.
Finalment, pel que fa a l’eix mobi­litzador, el darrer curs 2019-20 la resposta a la sentència del procés va començar amb una enorme mobilització popular amb esdeveniments com el Tsunami Democràtic, projectant-se estudiantilment en l’Acampada de Plaça Universitat [8]. Aquesta onada mobilitzadora s’ha vist paralitzada per l’actual pandèmia de la COVID-19, així i tot, l’inici d’aquest curs 2020-21 ha estat protagonitzat per alguna mobilització, el passat 21 d’octubre va ser una jornada de vaga i especialment vinculada, pel que fa al moviment estudiantil, a la incertesa sobre la gestió de la crisi sanitària i les mesures de confinament i la seva afectació a les condicions dels i les estudiants [9].

L’eix associatiu-sindical: les expressions organitzatives del moviment

Ens endinsem ara en l’eix associatiu-sindical. Fent mirada àmplia, analitzarem en aquest eix les diferents expressions organitzatives del moviment. Començant per les assemblees de facultat, que són el component més heterogeni del moviment, i alhora, el més constant. És bastant comú trobar assemblees d’estudiants organitzats als centres, a banda d’altres estructures sindicals o institucionals. Tenen per definició una alta projecció territorial, molt vinculades a les problemàtiques locals, i poden passar cursos desconnectades de la resta d’assemblees. Així mateix, en els successius cicles de lluita que hem descrit anteriorment han assolit diferents estadis de coordinació efectiva que val molt la pena analitzar.
En el punt àlgid d’engranatge organitzatiu s’ha arribat a tenir un moviment assembleari coordinat en dos nivells coordinadores de campus i una coordinadora de segon nivell, així i tot, molt limitat a les 4 universitats de l’àrea metropo­litana de Barcelona (UB, UAB, UPF, UPC). Destaquem la CAF de la UAB [10] i la Coordinadora Diagonal del Campus Diagonal Sud de la UB, dos espais de coordinació històrics i que a dia d’avui encara es mantenen amb bona salut. Pel que fa a la Coordinadora de segon nivell ha evolucionat amb els anys. Actualment, la CAI juga aquest paper. 
Aquesta coordinació sempre ha vingut acompanyada d’una oscil·lació entre un model de coordinació purament estudiantil, o un model de coordinació on tot el moviment en defensa de l’educació pública pren embranzida i podem trobar plataformes històriques com la PMDUP, o la seva refundació en el cicle post-Bolonya, la PUDUP [11]. Plataformes més àmplies, on el professorat hi participava, per exemple CCOO i CGT, i d’altres sindicats de treballadores, van participar molt activament de la PUDUP [12]. Avui dia, ens trobem en un moment oscil·lant entre aquestes dues estructures. La darrera mobilització estudiantil (vaga del 21 d’octubre del 2020) va venir catalitzada per una vaga del professorat contractat que ha impulsat la CGT. Tot i tenir escàs seguiment entre el professorat, sí que va tenir incidència entre l’estudiantat. Aquestes mobilitzacions han estat impulsades per una Assemblea Interuniversitària que és convocada periòdicament per la CGT. 
La següent expressió organitzativa predominant són els sindicats d’estudiants. Que representen visió més cohesionada entorn d’un programa i una proposta política. Hi ha una tendència elevada que els sindicats estiguin impulsats per una o més joventuts polítiques, això, suposa una càrrega ideològica que matisa els sindicats, i explica, en gran manera, els grans moviments de fons de la història del sindicalisme estudiantil. Existeix cert reduccionisme en les anàlisis sobre el moviment estudiantil a pensar els sindicats com a únic actor del moviment, i és un error, per la importància de l’assemblearisme de base que hem comentat anteriorment. La relació entre els sindicats i les assemblees de facultat és essencialment dialèctica, i en moments àlgids de coordinació assembleària les assemblees representen el “sindicat” més mobilitzador que pot aportar el moviment estudiantil. 
Intentarem fer cinc cèntims dels principals sindicats d’esquerres a Catalunya. L’AJEC [13] fundada el 1983, actual referent de la JSC, i, fins a l’inici del Procés, de les JERC, ara JR; l’AEP [14]  fundada el 1992 a partir de l’ACE, una escisió de l’AJEC i diverses organitzacions locals, actual referent de la JCC, antigament de JC i CJC-JC, i en general de les joventuts hereves de l’espai del PSUC, JEV i JSUC, etc.; el SEPC [15], fundat el 2006 a partir de l’Alternativa Estel i la CEPC, referent estudiantil d’Arran i La Forja; i finalment, el FE [16], fundat el 2014, primer com a FEU, com a escissió de l’AEP, referent dels CJC-JCPC.
 
Tot i no ser un sindicat o associació, volem fer especial menció a UxR [17], punt de trobada de la militància del SEPC i JR, i en menor mesura de l’AEP i de la JCC, durant els fets de l’1-O. Ens sorprèn que UxR no continues com a referent unitari de l’estudiantat independentista  i sobiranista a Catalunya buscant la superació de l’actual SEPC. No som aliens a les causes per no fer-ho, visions diferents de l’estratègia al curt termini entre els seus actors principals. Concretament, marcades pel calendari electoral i una renovació de quadres dirigents juvenils en la política catalana fan d’UxR un camp de fitxatges cap a la política institucional, aturant de facto el moviment. 
Finalitzant aquest eix, cal destacar l’enorme quantitat d’associacions que lluiten per millorar les condicions de vida de l’estudiantat o l’ensenyament públic, que amb una mirada àmplia formen part del moviment estudiantil, casos d’entitats transversals que abasten diferents sectors tan variats com la salut o l’ecologisme, en són exemples: l’AECS, Sin Vergüenza,  F4F.  O entitats locals històriques com l’Skamot Verd de la Facultat de Biologia de la UB. Són una part integral de la vida orgànica, tot i que, normalment, són oblidades en les anàlisis o en els processos de debat del moviment. 

L’eix institucional: un eix que comprèn més del que sembla

L’últim eix és l’eix institucional, tan estimat, massa, per alguns, tan detestat per d’altres. Val a dir, que a vegades no som conscient de fins on abasta aquest eix, fem una breu repassada a quines “institucions” pot tenir a l’abast el moviment estudiantil. Especialment, quan aquestes institucions tenen molt poder de decisió sobre el dia a dia de l’estudiantat. 
La més directa, i coneguda, són les eleccions estudiantils de les diferents universitats, aquestes poden ser delegatives o representatives. La UPC té un sistema delegatiu, els estudiants voten una delegació per graus, que té estructura d’organització (eleccions, junta, etc.), i són aquestes delegacions qui escullen els seus representants als òrgans de govern [18]. La UB, per contra, té un model representatiu i convoca amb una periodicitat bianual eleccions de representants als seus òrgans de govern (Consells d’Estudis, Juntes de Facultat i Claustre). L’òrgan de coordinació dels i les estudiants d’una universitat sol prendre el nom de Consell de l’Alumnat [19] o Consell de l’Estudiantat. 
Les eleccions als consells de l’estudiantat marquen una agenda constant, i forcen una activitat de base a les associacions, sindicats i assemblees que s’hi senten interpel·lades. Recordem que la mateixa AEP neix a posteriori d’un procés unitari de representació electoral. Volem destacar les successives candidatures de caràcter unitari que han aparegut durant la darrera dècada a la UB, la darrera d’elles Fem la Pública [20], que actualment dirigeix el CdA de la UB, on van participar membres de l’AEP, el SEPC i JR. 
La següent institució on pot participar el moviment estudiantil, es va crear el 2010, i és el CEUCAT [21], òrgan de coordinació entre els diferents consells de l’estudiantat de les universitats catalanes. Després d’una dècada oscil·lant entre equips més institucionalistes (i de dretes), entre altres coses reflectint la participació de les universitats privades al consell, o equips més mobilitzadors i propers als sindicats i assemblees per part de les públiques, ara es troba en un procés de reformulació interna, amb una coordinació col·legiada que està pilotant, de forma temporal, una reforma interna.  
Els sindicats d’estudiants, en tant que entitats, tenen tendència a participar en els consells d’entitats juvenils, volem destacar la participació en el CJB [22] i en el CNJC [23]. Punt de trobada del sindicalisme estudiantil amb altres entitats estudiantils sectorials, com per exemple Sin Vergüenza [24], entitats que clarament neixen del context estudiantil, però troben en el marc institucional una via de participació i incidència que, a vegades, les estructures de coordinació estudiantils no els hi permeten. Els consells com el CEUCAT o el CNJC poden semblar estructures abstractes de participació estudiantil, molt allunyades de la realitat diària, però cal recordar que ambdues són estructures reconegudes per la Generalitat en matèria estudiantil o juvenil, i donen accés a participar en el CIC [25] o en la Comissió de Joventut del Parlament. 
Acabant amb l’eix institucional, volem fer una especial menció a la ILP per la universitat gratuïta [26]. Ens hem reservat la menció a la ILP aquí per ensenyar una forma innovadora de sacsejar les institucions que el moviment estudiantil va poder enginyar. En un moment de debilitat de les mobilitzacions, en un moment de debilitat de les estructures de coordinació institucional, el moviment va saber mesurar tàcticament com utilitzar els mecanismes institucionals del Parlament per plantar cara a anys d’una pujada injusta dels preus de matrícula que es va perdre el curs 2011-12. Cap eix és menyspreable. 

Un apunt estratègic

Bé, fins aquí hem intentat fer una anàlisi de la fotografia del moviment estudiantil per aquest 17 de novembre de 2020. Segur que ens hem deixat molts matisos i per això volem compartir les nostres conclusions de forma oberta, i que sotmetem a opinió i debat.
En l’eix mobilitzador, considerem que cal recuperar el múscul amb una generació viu sota les lògiques esclaves de l’avaluació continuada i la pretensió de que els estudis superiors són incompatibles amb treballar, on la màxima de Bolonya: un estudiant és un treballador a temps complet, s’ha fet una realitat. Tanmateix, hi ha esperança en l’ampla capacitat regenerativa del moviment estudiantil. Creiem també, que és elemental cercar una coordinació en matèria mobilitzadora que recuperi l’esperit de la PMDUP o de la PUDUP.
En l’eix associatiu-sindical, considerem que el vell objectiu estratègic que es va teixir en el procés unitari de formació de l’AEP o del SEPC està lluny de ser realitat. Creiem que les diferents joventuts polítiques del sobiranisme popular a Catalunya han de fer una reflexió conjunta de si volen seguir mantenint associacions o sindicats que situen el debat polític del subjecte del qual en són referent per sobre del debat real del moviment estudiantil, la millora de les condicions de vida de l’estudiantat a Catalunya. A més a més, creiem que les assemblees de facultat, i les associacions sectorials o locals juguen un paper vital en aquest eix.
I finalment, en l’eix institucional, considerem que queda molt camí per fer, la infrarepresentació de l’estudiantat és un fet palpable en tots els processos de presa de decisió al sistema universitari català. Creiem, que cal barrar el pas a la dreta reaccionària de tots els processos democràtics de participació estudiantils. Exemples són la FNEC, de tradició catalanista i sempre molt vinculada a la JNC, i especialment present a la UB, o organitzacions de caràcter unionista com S’ha Acabat, present a la UAB i la UPF, que recullen el “bo i millor” del filo-feixisme juvenil, com altra època ho feia EPC a la UB. Tanmateix, no tot és jugar a la defensiva a l’eix institucional, cal afilar les relacions entre el CEUCAT i el CNJC, la política envers els Consells de Govern i, especialment el CIC. 
Què, ens hi posem?

NOTES: 

[1] https://www.lavanguardia.com/politica/20120516/54294747662/acampada-15m-plaza-cataluna-diagonal.html 
[2] https://www.ccoo-servicios.es/articuloshuelga29s/pag10/html/23701.html https://www.cgt-lkn.org/bizkaia/archivos/2783 
[3] http://aep.cat/isma-i-dani-absolucio/ 
[4] https://fotomovimiento.org/trobada-catalana-destudiants/
[5] http://aep.cat/manifestacio-17n-comunicatunigratuita/ 
[6] https://diarieducacio.cat/estudiants9n-les-organitzacions-estudiantils-convocaran-vaga-les-universitats-si-es-prohibeix-la-consulta-del-9n/ 
[7] https://cat.elpais.com/cat/2017/10/02/catalunya/1506955152_589887.html   https://www.nytimes.com/images/2017/10/03/nytfrontpage/scannat.pdf?fbclid=IwAR2swi3JFtAuFdWjZwjkPS-scgc1jsedhuBBBsiycCGr98UALZFN0R4lAIc 
[8] https://www.instagram.com/acampadauni/
[9] https://twitter.com/AEP_Nacional/status/1316679901005705216 
[10] https://twitter.com/caf_uab 
[11]https://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_Movilizadora_en_Defensa_de_la_Universidad_P%C3%BAblica 
[12] http://pudupcat.blogspot.com/ 
[13]http://www.ajec.cat/ 
[14] http://aep.cat/ 
[15] https://www.sepc.cat/ 
[16] https://www.frentedeestudiantes.es/
[17] https://ubxlarepublica.wordpress.com/
[18] https://consellestudiantat.upc.edu/ca/delegacions 
[19] https://www.ub.edu/portal/web/consell-alumnat/inici
[20] http://femlapublica.cat/
[21] http://ceucat.cat/que-fem/activitats/#
[22] https://www.cjb.cat/ 
[23] https://www.cnjc.cat/ca
[24] https://twitter.com/sinverlgbti
[25] http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/01_secretaria_duniversitats_i_recerca/la_secretaria/organismes/consell_interuniversitari_de_catalunya_cic/index.html 
[26] https://ilpuniversitats.cat/ 
http://www2.udg.edu/consellestudiants/Inici/Reculldenoticies/tabid/11175/p/18544/language/ca-ES/Default.aspx

GLOSSARI

ACE: Associació Catalana d’Estudiants.
AEP: Associació d’Estudiants Progressistes.
AECS: Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut
AJEC: Associació de Joves Estudiants de Catalunya.
CAF: Coordinadora d’Assemblees de Facultat (UAB).
CAI: Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària.
CCOO: Confederación Sindical de Comisiones Obreras.
CEPC: Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans.
CEUCAT: Consell d’Estudiants de les Universitats de Catalunya.
CGT: Confederación General del Trabajo.
CIC: Consell Interuniversitari de Catalunya.
CJB: Consell Nacional de la Joventut de Barcelona.
CJC-JC: Col·lectius de Joves Comunistes – Joventut Comunista.
CJC-JCPC: Col·lectius de Joves Comunistes – Joves Comunistes del Poble de Catalunya.
CNJC: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya.
F4F: Friday’s for future.
FE: Front d’Estudiants
FEU: Front d’Estudiants Unitari.
JC: Joves Comunistes.
JCC: Joventut Comunista de Catalunya.
JERC: Joventuts d’ERC.
JEV: Joves d’Esquerra Verda.
JR: Jovent República.
JSC: Joventut Socialista de Catalunya.
JSUC: Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
ILP: Iniciativa Legislativa Popular
UAB: Universitat Autònoma de Barcelona.
UB: Universitat de Barcelona.
UPC: Universitat Politècnica de Catalunya.
UPF: Universitat Pompeu Fabra
UxR: Universitats per la República
PMDUP: Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública
PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya.
PUDUP: Plataforma Unitaria en Defensa de la Universitat Pública. 
SEPC: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles