A mesura que la campanya avança i s’apropa el dia de les eleccions, la posició de les diferents candidatures es va tornant més clara. En haver de posicionar-se sobre possibles pactes postelectorals, els partits es veuen obligats a explicar quines aliances estarien disposats a portar a terme i quines no. És aquí quan l’aparent pluralitat d’opcions polítiques a Catalunya es revela com un miratge.
De forma molt evident, les 7 candidatures es poden sintetitzar en tres blocs polítics i s’acaben per reduir a dos blocs socials.
D’una banda, el bloc polític que es fa anomenar sobiranista o independentista, conformat per Junts x Catalunya (reformulació electoral del PDCat), ERC i la CUP. Tal com comprovem aquests dies, qui lidera aquest bloc és el PDCat, un partit membre de l’Aliança Liberal i Democràtica Europea que ha estat impulsor de regressives polítiques antisocials i arrossega innumerables casos de corrupció. ERC i la CUP ja han mostrat la seva disposició a repetir el bloc independentista i això equival a la pràctica a tancar files al voltant del president “legítim”, Carles Puigdemont, i el seu programa neoliberal. L’únic horitzó que contemplen les forces independentistes és, per tant, continuar instal·lats en el processisme.
A l’altra banda, tenim el bloc polític que es reclama unionista, constitucionalista o espanyolista, conformat pel PSC, PP i Ciutadans. En vista de les enquestes, PSC i PP ja han cedit el lideratge d’aquest bloc a Ciutadans i han mostrat la seva preferència per una aliança que donés la presidència a Inés Arrimadas. Ciutadans és un partit que també pertany a l’Aliança Liberal i Democràtica Europea (la mateixa aliança en la qual està el PDCat).
El tercer bloc el conforma Catalunya En Comú-Podem, un nou projecte polític unitari de l’esquerra catalana, que aplega diferents organitzacions polítiques i socials i que té la voluntat de superar l’antiga dinàmica de coalicions electorals amb un moviment popular i democràtic que posi l’agenda social en el centre del debat polític.
Així que, com dèiem abans, a les eleccions del 21-D, hi concorren 7 opcions polítiques però només 2 blocs socials, ja que el vot a les candidatures que concorren a les eleccions polaritzades per l’enfrontament nacionalista, només poden donar lloc a governs neoliberals que portaran a terme polítiques antisocials.
L’única opció de vot que pot permetre la formació d’un bloc popular que faci possibles polítiques socials i d’aprofundiment democràtic és el vot a Catalunya En Comú-Podem. Només la candidatura de Xavier Domènech pot forçar una sortida social a la crisi econòmica i política que viu Catalunya. Així que, el 21 de desembre vinent, l’únic vot de classe serà el vot pel bé comú.
