Durant el mes d’agost Cuba ha viscut diferents esdeveniments entorn al centenari del natalici de Fidel Castro Ruz: la Fira del Llibre, concerts, la presència de diverses Brigades de Solidaritat o la 24 Trobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers.
El I Col·loqui Internacional Fidel: llegat i futur va ser l’epicentre de tota aquesta energia de trobades, solidaritat, debats i compromís amb Cuba i la seva revolució, i ens va permetre conèixer de primera mà la situació de l’illa caribenya.
Sense dubte, Cuba viu el moment més difícil des del triomf de la revolució, i les causes d’aquesta crisi són l’empitjorament del criminal bloqueig que pateix des de fa sis dècades, amb una sèrie de mesures complementàries per ofegar-la, com els decrets d’extraterritorialitat i les amenaces als països o empreses que comercialitzen amb Cuba, el setge energètic, econòmic i financer, les pressions a les companyies d’aviació i turístiques perquè es retiren de Cuba, o l’informe del Departament d’Estat dels EUA (20 de juliol) acusant-la de ser una amenaça per la seguretat nord-americana, que és una manera poc subtil de preparar el terreny per una possible intervenció militar.
Totes aquestes mesures estan impactant de manera brutal a la vida diària de la població. Les apagades continuades del sistema elèctric per la manca de combustible afecten el transport, a la conservació d’aliments, al bombeig de l’aigua, a la producció industrial i agrícola, al comerç… i està creant moltes dificultats en àmbits com l’educació, la salut, la ciència o la cultura, on el sistema social cubà sempre ha estat un exemple (hi ha operacions quirúrgiques a la llum d’un telèfon mòbil). La manca de turisme (el 73% dels hotels estan tancats) i una inflació galopant ve a completar el setge que està patint la població cubana.
L’imperialisme nord-americà –amb la complicitat de la Unió Europea- també està perseguint i pressionant a inversors o empreses de transport que portin productes a Cuba (en aquests moments hi ha uns 7000 contenidors amb tot tipus de materials a diferents ports del carib perquè les navilieres es neguen a entrar als ports cubans). Entre les últimes mesures coercitives està el bloqueig de transaccions de comptes cubanes i el senyalament personal de dirigents polítics, empreses cubanes o els màxims representants de l’ICAP. Aquesta ofensiva imperialista de setge a Cuba té l’objectiu de convertir la crisi en un factor de desesperança i desesperació de la gent per fracturar i desestabilitzar la revolució. En última instància, acabar amb la revolució cubana és per Trump i els seus oligarques una oportunitat per fer negoci utilitzant, a més a més, les infraestructures que han deixat els que han marxat.
Però Cuba no és un “Estat fallit”, on regna el caos i uns quants oligarques s’enriqueixen. El govern no té la intenció de doblegar-se i afronta la crisi com una oportunitat per realitzar una transició energètica i una obertura econòmica a les inversions, tant exteriors com de cubans, que li permetin el desenvolupament en biotecnologia, agricultura, turisme i infraestructures, sense perdre la sobirania i la perspectiva socialista de garantir el benestar de la societat. La Universitat de Medicina Llatinoamericana continua graduant gratuïtament metges d’arreu del món. Les escoles van poder començar el primer 1 de setembre. I el poble sosté la vida i resisteix, amb moltes dificultats, sí, però en qualsevol altre país, la desesperança, la insolidaritat i la violència social ja haurien esclatat fa estona, però a Cuba els valors, la resiliència, la dignitat i la defensa de la sobirania que ha creat la revolució són la base per mirar al futur amb esperança.
En aquest sentit, l’Assemblea Nacional va aprovar el 19 de juny un paquet de 176 noves mesures econòmiques, que van des de la pujada d’un 53% del salari mínim, fins a la possibilitat d’obrir comptes en divises. Un programa econòmic i social participat (consulta popular) on l’Estat manté el control dels sectors estratègics i s’obre a la inversió i gestió privada per generar ingressos, dota de més autonomia les empreses estatals, controla el mercat i redistribueix. Als municipis se’l dota de més competències i un control més elevat de la corrupció, la transparència i rendició de comptes. De totes aquestes mesures, potser el repte més gran serà controlar la inflació i els preus i no aguditzar diferències socials entre el sector privat, que té divises, i els treballadors i treballadores del sector públics.
Com deien al principi de l’article, entre el 10 i el 13 d’agost es va celebrar al Palau de Convencions el I Col·loqui Internacional Fidel: llegat i futur, que va reunir prop de 1.500 persones dels 5 continents entre invitats de les diferents brigades, organitzacions polítiques i socials, personalitats, sindicalistes, ministres i la direcció de la UJC, la FMC, la CTC, l’ICAP i el PCC presidit pel seu 1r Secretari i president de la República Miguel Diaz-Canel, que va pronunciar una intervenció d’obertura en la qual va repassar la vida, el pensament i el llegat del líder històric de la Revolució. Destaquem també les intervencions del primer ministre de la República de Namíbia Dr. Tjitunga Elijah Ngurare, sobre el paper de Cuba en l’alliberament dels pobles de sud d’Àfrica, del president del PIE Walter Baier, del líder sindical del MST del Brasil Joao Stédile i el missatge de suport a Cuba i la defensa de la seva sobirania del president de la R.P. de la Xina Xi Jinping.
El programa del col·loqui comptava amb centenars de fòrums, tallers i debats simultanis, exposicions, presentacions de llibres i una Tribuna Antiimperialista on el moviment de solidaritat amb Cuba dels cinc continents vàrem intercanviar experiències i comprometre a treballar en tots els àmbits, socials, polítics, institucionals, culturals i sindicals per denunciar la guerra dels EUA contra Cuba, el seu poble i la seva revolució. A denunciar a les navilieres, empreses i organitzacions internacionals que vulneren la legislació internacional. A potenciar brigades i grups que viatgen a Cuba.
Com va dir Diaz-Canel a la clausura “Les contradiccions del capitalisme són la tempesta perfecta per la crisi climàtica, les guerres, el deute impagable i la restauració de règims feixistes. És necessària la unitat per crear un ampli moviment per la pau, contra l’imperialisme i el feixisme. Cuba està disposada a defensar la seva sobirania, amb fermesa ideologia i flexibilitat tàctica. El moment exigeix canvis per generar riquesa i distribuir sense abandonar el socialisme”.
Comunistes de Catalunya i la JCC vam ser-hi presents a l’Havana.
