En un moment en què s’intensifiquen els atacs dels EUA contra Cuba a través de les declaracions incendiàries de Trump i de l’enduriment del bloqueig, que afecta la situació econòmica de l’illa i provoca escassetat en l’accés a l’aigua, als medicaments, a l’energia als hospitals i a les llars, etc., s’alcen veus a la diàspora africana i al continent per manifestar la seva solidaritat amb un poble germà. Així, s’ha posat en marxa una campanya internacional de solidaritat panafricana amb Cuba. El passat 13 de setembre, un acte en línia titulat «Cuba i Àfrica» va donar la paraula a tres activistes panafricanistes i va fer una crida per contrarestar els efectes del bloqueig nord-americà. En nom de la «Coalició per a l’Eliminació de l’Imperialisme a l’Àfrica», la trobada virtual va abordar qüestions com ara: «Com dona suport Cuba a l’Àfrica avui dia?» o «De quina manera poden les persones i les organitzacions, especialment als països occidentals, donar suport a Cuba davant del bloqueig dels EUA?».
En nom de la Coalició per a l’Eliminació de l’Imperialisme a l’Àfrica, Prudence Ittika va presentar els objectius de la campanya: «Des de fa generacions, Cuba manté relacions de solidaritat amb els pobles i els moviments d’alliberament d’arreu de l’Àfrica: des d’Algèria fins a Guinea Bissau, passant per Angola, Namíbia, Sud-àfrica i la República Democràtica del Congo, els internacionalistes cubans han participat en les lluites que han marcat la història de l’alliberament africà. Cuba també hi ha contribuït mitjançant la cooperació en els àmbits de la salut, l’educació i la formació de professionals sanitaris africans. Però el nostre objectiu avui no és només recordar aquesta història: es tracta de preguntar-nos què ens exigeix aquesta història en l’actualitat…».
Samaila Mahamadou va prendre la paraula en qualitat de coordinador de l’associació nigerina «Debout Citoyen» per destacar fets contrastats i, tanmateix, ocultats per la propaganda i l’agenda prooccidental: «Cuba ha donat suport de manera concreta als estats africans, especialment en l’àmbit de l’educació. No hi ha ni un sol país de l’Àfrica que hagi estat sota dominació imperialista que no s’hagi beneficiat de centenars de beques cubanes. Tenim molts nigerins que actualment hi estan estudiant, així com antics alumnes que aniran a fer el doctorat a Cuba. El mateix passa a Burkina, Mali, el Congo… A tota l’Àfrica, Cuba ha format els nostres metges!».
L’antic secretari general de la Unió d’Estudiants Nigerins de la Universitat de Niamey va prosseguir la seva intervenció assenyalant el paper de Cuba com a baluard moral en un món en què el dret internacional és sabotejat i desmantellat per les repetides ingerències i guerres dels Estats Units: «Sobretot quan hem travessat situacions injustes, Cuba ha estat una veu que defensa els oprimits a les Nacions Unides. Són innombrables les vegades que Cuba, a través dels seus discursos contra el neocolonialisme a l’ONU, ha defensat Angola, la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica… Cuba no ha deixat de denunciar l’imperialisme a l’Àfrica colonitzada».
Mahamadou exposa fins a quin punt la veritable democràcia i la vida política a l’Àfrica exigeixen un canvi profund: «Cuba també ens ha mostrat que es pot dirigir un poble i ser honest. Cap dirigent cubà, començant per Fidel Castro i el Che Guevara, no va tenir una fortuna oculta. No tenien res més que les seves conviccions davant de l’imperialisme, una bèstia que busca devorar-te viu. Per això, avui dia, l’exemple que Cuba ha donat al món sencer ens ha inspirat molt. Podem ser com els cubans, i els nostres dirigents també poden ser-ho. Així, Sankara va viure com Fidel Castro: no va deixar res a la seva família, tret de la seva guitarra i unes quantes coses. Mentre que tots aquests capitalistes i imperialistes, i els seus ministres, acumulen milers de milions i centenars de milers de milions només per regar de dòlars les seves famílies!».
Davant de la propaganda mediàtica contra Cuba, dels atacs constants contra el sistema socialista i de les promeses d’acabar amb l’exemple cubà —tema predilecte de l’Administració Trump i de Marco Rubio—, l’activista nigerí es rebel·la: «El socialisme cubà ens ha ensenyat que podem posar en pràctica el sistema socialista, perquè és un sistema moral. És un sistema que garanteix la justícia social, que ens mostra que la humanitat pot ser humana, i no una bèstia salvatge. Avui dia, les grans potències del món, que es creuen les més riques, fixa-t’hi, als seus països hi ha molts sensesostre! Allà no existeix la humanitat, no es comparteix amb qui ho necessita. Però Cuba ens ha demostrat que cadascú ha d’aportar el seu granet de sorra, que cadascú pot ser útil per a la seva comunitat i que la societat pot ser útil per a ell».
Seguint la definició d’internacionalisme de Fidel Castro, les paraules de Mahamadou van expressar per què la gratitud és un deure i un deute envers tota la humanitat, i fins a quin punt Cuba continua sent una brúixola per als revolucionaris africans: «Dono les gràcies a Cuba per haver-nos ensenyat aquesta lliçó, que nosaltres, els africans, mai no podrem oblidar. Els nostres estats de la Confederació de l’AES (Aliança d’Estats del Sahel) segueixen ara el mateix camí. Un dia proclamarem la revolució a gran escala: l’AES serà a imatge i semblança de Cuba a l’Àfrica, i ningú no podrà tornar a doblegar-nos».
