Vivim temps difícils, el context de precarització en el món laboral, la manca de perspectives vitals, els preus disparats, l’estrès constant i la crispació alimentada per la desinformació i sobreexposició a les xarxes socials donen pas a la tristor i l’aïllament. Aquest entorn ens fa vulnerables i ens dificulta veure els interessos amagats sota tot això. El sistema ens vol capficats en un cercle de negativitat i ens vol enfrontats per tal de no tenir capacitat de qüestionar l’statu quo. Existeixen però eines per passar per sobre d’aquest ambient tòxic: l’organització, la feina comunitària i les aliances dins del teixit social.
El context polític actual, amb la normalització dels discursos d’extrema dreta a tots els àmbits de la vida, són una greu anomalia democràtica que alimenta el negativisme i deshumanitza la nostra societat. Fins fa ben poc, a les nacions sense estat —com Galícia, Euskal Herria o Catalunya— semblava que el cordó sanitari i el rebuig social era ferm i ens protegia, però cada cop més el populisme s’esmuny al nostre dia a dia, principalment per la seva normalització als mitjans de comunicació i la seva presència enorme a les xarxes socials.
L’esquerra sobiranista és doncs qui ha demostrat tenir un projecte de transformació real. A Euskal Herria, per exemple, EH Bildu ha sabut articular un espai ampli que combina propostes de justícia social, democràcia radical i sobirania nacional. Ha esdevingut un referent capaç d’interpel·lar majories que van més enllà dels sectors independentistes o anticapitalistes. A Catalunya també hi ha una trajectòria significativa: els darrers anys s’ha configurat el govern més d’esquerres de la història recent, amb un president republicà escollit democràticament per primer cop des de la Segona República. Tot i això, aquesta etapa ha estat marcada per la manca de majories parlamentàries i pel desgast derivat del cicle polític anterior.
El panorama actual mostra tres blocs polítics en disputa: el bloc de l’extrema dreta, el bloc neoliberal (PSOE–PSC) i finalment el bloc de l’esquerra. L’esquerra sobiranista constitueix en bona mesura aquest tercer bloc i té la legitimitat i la força necessàries per proposar una nova etapa política basada en la radicalitat democràtica i la justícia social. Per disputar l’hegemonia als altres blocs, cal articular una majoria social al voltant d’un projecte republicà i transformador.
En aquest context, el Front Democràtic i Social (FDS) és molt més que una política d’aliances. No és un pacte electoral puntual ni un acord parlamentari. Es tracta d’una estratègia de llarg abast destinada a construir i articular una majoria social per avançar en un procés constituent, un procés de construcció nacional i social en forma de República Catalana. Els municipis són espais clau d’aquesta feina de transformació. En contextos de dèbil mobilització social general, el treball municipal acostuma a ser l’espai on és més possible construir alternatives concretes, generar confiança i cohesió social, i impulsar candidatures àmplies que expressin el FDS a escala local. Cal deixar ben clar que el FDS no neix per oposar-se a la dreta i l’extrema dreta de manera reactiva i defensiva. És una proposta proactiva, per obrir un nou horitzó polític de transformació de la societat, per situar un projecte il·lusionant cap al que cal avançar i construir en positiu. No és una aliança tàctica, fruit d’una correlació de forces adversa en un moment determinat.
Les dades d’indecisió del vot i sobretot les dades de previsió d’abstencionisme són alarmants. Són la mostra de la gran desafecció política que existeix al nostre país i afecta especialment els votants d’esquerres, principalment perquè són més exigents amb els seus representants. La desafecció política, i sobretot la idea / imatge que “tots els polítics són iguals”, és una cosa que s’ha anat construint en els anys precisament des d’aquests partits que governaven del bipartidisme habitual a l’estat del PP/PSOE i a Catalunya Junts (ex-Convergència)/PSC. Aquests partits, del segon bloc que hem mencionat abans, són els que han trencat la confiança de la gent i que actualment alimenten l’abstencionisme i el vot reaccionari a VOX. Com a alternativa popular, el que hem de fer per revertir i reactivar les bases és treballar dins del FDS i crear candidatures que posin llum a la foscor des de l’esperança i la implicació ciutadana. Perquè la política o la fas o te la fan, i ens l’han estat fent massa temps. Per fer front a l’odi, organització i xarxa comunitària!
