Intervenció en el marc de L’Aliança per la pau i la democràcia – Fòrum Internacional contra l’Extrema Dreta, celebrada fa uns dies a Barcelona, organitzada per la Fundació Neus Català, amb el suport de transform!, European Left, la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i el Grup de Recerca en Exclusió i Drets Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona (UB) i el CEMS – Grup de Recerca en Moviments Socials (UPF).
Abans d’entrar en el contingut, m’agradaria explicar breument des de quina perspectiva parlo: vaig arribar a Àustria l’any 1992 com a refugiada de guerra procedent de l’Afganistan i vaig créixer a Caríntia durant els anys noranta i els primers anys 2000, precisament en el moment de màxima projecció política de Jörg Haider.
Aquells anys van marcar profundament la meva percepció política: vaig aprendre ben aviat fins a quin punt el llenguatge polític i determinades figures polítiques poden modelar les realitats socials.
1. Qui és el FPÖ? – Una introducció factual per a un públic internacional
El Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) és un partit populista que abasta des de la dreta fins a l’extrema dreta, els orígens del qual, després de 1945, es troben en sectors de l’entorn nacional alemany i entre antics nacionalsocialistes. Als anys cinquanta i seixanta va ser inicialment un petit partit nacional-liberal, fins que Jörg Haider el va transformar de manera fonamental a partir de 1986.
Sota Haider, el FPÖ es va convertir en un cas paradigmàtic del populisme de dretes europeu modern:
- Estil polític: retòrica agressiva contra l’establishment.
- Contingut: discurs antiimmigració, “llei i ordre”, xovinisme del benestar.
- Estratègia: normalització del llenguatge radical, emocionalització dels conflictes socials.
- Posicionament: un partit suposadament “social” contra les “elits”.
És important destacar que, com molts altres partits de dreta reeixits posteriorment, va combinar el nacionalisme cultural amb el populisme econòmic.
L’any 2000, el FPÖ va entrar per primera vegada al govern federal juntament amb el partit conservador ÖVP. Després de divisions internes, Heinz-Christian Strache en va assumir el lideratge el 2005 i va radicalitzar novament el partit, però amb una estratègia de màrqueting més professional i amb un atractiu especial per a votants joves.
Avui, el FPÖ és un dels partits d’extrema dreta més exitosos d’Europa i treballa de manera estratègica per redefinir la política migratòria, l’estat del benestar, la política de seguretat i la identitat nacional en clau autoritària.
2. Panorama històric: de Haider fins avui – en tres fases clares
Fase 1: Els anys Haider (1986–2000) – Normalització de la dreta radical
- Campanyes radicals contra els “estrangers” i la “sobre estrangerització”.
- Primer gran èxit electoral el 1999 (27%).
- Entrada al govern federal el 2000 i sancions internacionals consegüents.
Fase 2: L’era Strache (2005–2019) – Radicalització professionalitzada
- Estratègia sofisticada a les xarxes socials, nova imatge, treball amb la joventut.
- Escàndol d’Eivissa el 2019, però sense un debilitament durador.
Fase 3: El present – el FPÖ com a partit de crisi sistèmica amb Herbert Kickl al capdavant
- Autopresentació com a “antiestablishment” tot i haver format part de governs.
- Intensificació del discurs sobre migració, preus de l’energia i euroescepticisme.
- Explotació de cada nova font d’inseguretat —pandèmia, inflació, guerra— per mobilitzar.
El FPÖ s’ha consolidat amb èxit com un partit de crisi permanent. Això el diferencia de molts altres partits de dreta d’Europa.
Tot i que van guanyar les eleccions federals l’any passat amb gairebé el 30%, no van aconseguir —o probablement no van voler— formar un nou govern en temps marcats per la crisi.
Àustria ha estat durant molt de temps un laboratori de la dreta. Haider va normalitzar un to que Strache va acabar convertint en cultura política. I avui bona part d’aquesta retòrica s’ha fet hegemònica.
Però l’extrema dreta no creix del no-res. Creix perquè l’anomenat centre polític —sobretot l’ÖVP (els conservadors) i cada vegada més sectors del SPÖ (els socialdemòcrates)— fa anys que recorren a la por, a mesures autoritàries i a l’austeritat. I creix perquè molta gent sent que ja no hi ha cap força política que els representi.
3. Per què té èxit l’extrema dreta: factors polítics i socials
a) L’austeritat com a motor
Tot i un estat del benestar relativament fort, Àustria ha viscut dècades de retallades, privatitzacions i restriccions, especialment sota governs liderats per l’ÖVP. Els governs encapçalats pel SPÖ també han donat suport a l’austeritat. L’austeritat genera inseguretat, i la inseguretat és el capital polític de l’extrema dreta.
b) Normalització del llenguatge de dretes al centre polític
Quan l’ÖVP descriu la migració com una “amenaça” i el SPÖ adopta cada cop més un llenguatge securitari, el discurs polític es desplaça cap a la dreta, fins i tot quan el FPÖ no governa.
c) Desencís amb l’esquerra
Molts corrents d’esquerra i socialdemòcrates han perdut el contacte amb la classe treballadora. Alguns s’han adaptat excessivament a un centre polític tecnocràtic. Altres han estat moralment clars, però massa feblement arrelats socialment o organitzativament. Això ha creat un buit polític.
4. El govern actual: cap mur de contenció contra la dreta
Després de les darreres eleccions, Àustria està governada per una coalició entre l’ÖVP, el SPÖ i NEOS (neoliberals). En l’àmbit internacional, sovint es percep com un “mur democràtic de protecció”. En realitat, però, és un projecte d’austeritat que aplica retallades massives i mesures restrictives.
El FPÖ no és al govern, però el govern adopta parts de la seva agenda:
- Enduriment de la política d’asil.
- Retallades en serveis socials.
- Augment de les càrregues sobre les llars amb ingressos baixos.
- Tendències cap a la privatització.
- Política de seguretat restrictiva.
Quan el centre polític aplica polítiques de dretes, no reforça el centre: reforça l’extrema dreta.
5. Autocrítica: què ha fet malament l’esquerra
Una anàlisi creïble també ha d’afrontar els errors de l’esquerra:
- Arrelament social insuficient.
- Massa abstracció en lloc de política del dia a dia.
- Divisions internes.
- Poques respostes concretes als problemes materials.
- De vegades, un enfocament més moral que polític.
Alguns sectors de l’esquerra han assumit marcs neoliberals en lloc de trencar-hi. Això ha obert espai a la dreta.
6. Què funciona: lliçons de Graz i de l’enfocament del KPÖ
A Graz veiem que la política d’esquerres té èxit quan és pràctica, concreta i creïble. Un dels nostres eslògans principals diu: «Un partit pràctic per a la vida quotidiana». Som al consell municipal des dels anys noranta de manera ininterrompuda, primer gràcies a una figura clau com Ernest Kaltenegger, i després amb Elke Kahr, actual alcaldessa de Graz. És la primera dona que ocupa aquest càrrec en una ciutat molt conservadora.
En els darrers anys hem après moltes lliçons noves, però sempre mantenint el focus en els nostres eixos principals:
- Una política integral d’habitatge i habitatge públic.
- Suport directe a persones en situació d’urgència, amb portes obertes.
- Normes transparents per als càrrecs electes; tenim un límit salarial vinculat al sou d’un treballador qualificat.
- Infraestructura social en lloc de retallades.
- Participació democràtica coherent.
- Una posició antifeixista clara, sense arrogància moral.
L’èxit no prové de la política simbòlica, sinó de millores materials tangibles. Això redueix la sensació de pèrdua de control i, per tant, debilita un dels principals recursos de l’extrema dreta. També és per això que persones que voten el FPÖ en altres nivells, a Graz voten el KPÖ. La majoria ho descriuria com a autenticitat o credibilitat.
Hem pogut repetir aquest èxit en altres ciutats d’Estíria, com Leoben i Knittelfeld, i també en altres ciutats austríaques com Salzburg i Innsbruck. Però, com podeu veure, no hem aconseguit guanyar a escala nacional. Per la nostra experiència, sabem que això requereix temps: cal construir credibilitat i guanyar confiança a escala local, i crear una base sòlida. Per això la política municipal és tan important.
Conclusió
Europa es troba en disputa pel seu futur polític. L’extrema dreta és un símptoma; les causes són més profundes: inseguretat, desencís i manca d’estabilitat social. Si identifiquem aquestes causes i les abordem políticament, podem contrarestar el gir cap a la dreta. No amb apel·lacions, sinó amb canvi estructural.
