2 octubre 2025

En memòria de Marcos Ana

Autor

Del mateix autor

Editorial del 26 de setembre del 2025

Editorial del 19 de setembre

Manifest de Zimmerwald

Editorial del 12 de setembre

Parlar de Marcos Ana és, primer de tot, parlar d’una generació sencera de republicans espanyols que van ser perseguits i van pagar un preu molt alt per defensar la República del cop del 18 de juliol. És parlar de les víctimes i les persones valentes que van alçar-se contra l’agressió feixista i de l’antic règim que representava el bàndol colpista i nacional.

A les presons franquistes, també en els primers anys, les condicions de vida van ser molt dures, per la manca de menjar i de medicaments, per les malalties, els polls i la repressió. La mortalitat era molt elevada, fins al punt que molts presos preferien els batallons de treball, com els que es van fer el Valle de los Caídos, a la mateixa presó. Malgrat tot, en les presons franquistes, així com en els camps d’extermini nazis, la solidaritat entre els presos va salvar moltes vides i va mantenir encesa una espurna d’humanitat que va fer possible sobreviure la barbàrie feixista.

Marcos Ana va ser un testimoni, un lluitador i un comunista que va viure en primera persona la repressió i que va ser perseguit només per haver lluitat per una societat millor, no només per a la seva classe, sinó per a tot el poble. La República, la guerra civil i els incipients processos revolucionaris van acabar d’atemorir les classes dominants de l’antic règim en decadència, que van respondre a les instàncies de la societat espanyola amb una dictadura despietada davant la qual la “dictablanda” de Primo de Rivera aviat va esdevenir poca cosa.

A l’Espanya del 1960 es dedicaven cent pàgines a la contrareforma i una sola pàgina (i quina pàgina!) a la Revolució Francesa. El país es comptava entre els més subdesenvolupats del món, amb una taxa de natalitat elevada, una població majoritàriament analfabeta, alts nivells de treball infantil, només el 9,4% de les dones en el mercat laboral i una renda mitjana dels assalariats la meitat que la francesa.

Marcos Ana va ser actor i testimoni de tot això i, com el servent hegelià, lluità per l’emancipació de la seva classe i d’un poble que durant segles havia caminat en les tenebres. És difícil avui copsar l’horror que va viure tota una generació, només culpable d’haver defensat la Democràcia i al govern legítimament elegit.

Persones com Marcos Ana no haurien mai de morir en l’oblit perquè la seva memòria, el seu testimoni i el seu exemple haurien de ser la base del pacte social i ciutadà sobre el qual hauria d’haver-se refundat la democràcia després del feixisme. Persones com ell haurien d’haver estat els pares i les mares d’una nova pàtria, per haver defensat, lluitat i patit, per haver protegit una espurna de civilització i humanitat en les tenebres de la dictadura franquista.

Que la terra et sigui dolça, camarada.

Giovanni Gabanizza


Articles relacionats

Darrers articles