1r episodi: els antecedents de la insurrecció (juliol 1870-març 1871)
Entre el 18 de març i el 28 de maig d’enguany, tot commemorant el 150 aniversari de la Comuna de Paris, Realitat publicarà setmanalment una cronologia comentada dels esdeveniments, acompanyada de la traducció d’alguns dels documents més significatius [1].
| DATA | ESDEVENIMENT |
| 19 de juliol | Declaració de guerra de França a Prússia. |
| 25 de Juliol | Napoleó III. parteix cap a l’exèrcit deixant com regent a l’emperadriu Eugènia |
| 1 d’agost | Presa de Sarrebruck per l’exèrcit francès |
| 3 d’agost | Presa de Wissembourg per l’exèrcit alemany |
| 6 d’agost | Batalla de Froeschwiller a Alsàcia ( càrregues dels cuirassers a Morsbronn i a Reichshoffen. Batalla de Forbach a Lorena. |
| 7 d’agost | El govern francès decreta l’estat de setge a Paris. |
| 9 d’agost | El govern Ollivier és enderrocat per la Càmara i substituït per un ministeri presidit pel duc Palikao |
| 10 d’agost | L’exèrcit francès es retira a Metz. |
| 12 d’agost | Bazaine és nomenat general en cap. |
| 14 d’agost | Batalla de Borny. |
| 16 d’agost | Batalla de Gravelotte. Arribada de Napoleó IIIer. a Châlons. El general Trochu és nomenat governador de Paris. |
| 18 d’agost | Batalla de Saint-Privat. |
| 23 d’agost | L’exèrcit francès, sota el comandament del general Mac-Mahon abandona Châlons en direcció a Montmédy. |
| 31 d’agost | Combat de Bazeilles. Napoleó III. i Mac-Mahon s’instal·len a Sedan. |
| 1 de setembre | Encerclat a Sedan, Napoleó III fa hissar la bandera blanca. |
| 2 de setembre | Capitulació de de Sedan. Napoleó III presoner dels prussians. |
| 3 de setembre | La notícia de la capitulació de Sedan arriba a Paris. |
| 4 de setembre | Manifestacions a Paris i proclamació de la República. Es constitueix un govern de la “defensa nacional”. A Lió es proclama un Comitè de Salvació Pública. |
| 18 de setembre | Formació d’una “Lliga de Midi”, englobant Lió, Marsella i el Sud-est. Paris es assetjat per les tropes prussianes. |
| 27 d’octubre | Intent insurreccional a Paris. Les Guàrdies Nacionals ocupen l’ Hôtel de Ville (ajuntament) però no poden posar dempeus un nou govern. El moviment s’enfonsa durant la nit. |
| 1 de novembre | Moviment insurreccional a Marsella que fracassa l’endemà. |
| 5 de gener | Els prussians inicien el bombardeig de Paris |
| 7 de gener | Affiche rouge (Cartell vermell) del Comitè Central: “És l’hora del poble, és l’hora de la Comuna” |
| 18 de gener | L’Imperi Alemany és proclamat al Palau de Versalles. |
| 21 de gener | Moviment dels guàrdies nacionals parisencs que alliberen Flourens. |
| 22 de gener | Manifestació davant l’ Hôtel de Ville, reprimida durament. |
| 23 de gener | Segueix la repressió: interdicció de clubs, supressió de disset diaris. Lyssagaray: La revolució ja no té diaris ha de parlar a través de pasquins (affiches) enganxats a les parets.Jules Favre comença a negociar la capitulació davant els prussians a Versalles. |
| 28 de gener | Signatura de l’armistici ( menys per a l’exèrcit de l’Est). Intents de resistència d’alguns batallons de la Guardia Nacional sense èxit. |
| 29 de gener | La bandera alemanya oneja sobre els ponts de Paris. Segons Lyssagaray: quatre-cents mil homes capitulen davant dos-cents mil. |
| 12 de febrer | L’Assemblea Nacional es reuneix lluny de Paris: a Bordeus. |
| 15 de febrer | L’Assemblea suprimeix el sou ( els 30 sous) dels membres de la Guàrdia Nacional. |
| 19 de febrer | Thiers forma el seu ministeri. |
| 1 de març | Banderes negres de dol a Paris. El alemanys ocupen els Camps Elisis. L’Assemblea ratifica els preliminars de la pau, malgrat la protesta dels diputats d’Alsàcia-Lorena. |
| 10 de març | L’Assemblea vota el seu trasllat a Versalles. La moratòria dels lloguers es abolida, així com sobre els productes comercials. Això genera el descontentament de la petita burgesia. |
| 15 de març | El Comitè Central de la Guardia Nacional es constituït definitivament. |
| 18 de març | Thiers intenta ocupar Paris i segrestar els canons de la Guardia Nacional comprats per subscripció popular. Les dones encapçalen l’oposició a aquest robatori. La insurrecció comença de bon matí. A les onze del matí el poble ha triomfat i recupera els canons de la Guardia Nacional. El govern es replega a Versalles. |
| 23 de març | Es constitueix la Comuna de Marsella, animada per Gaston Crémieux. |
| 24 de març | Els alcaldes de Paris van a Versalles i fan un intent de reconciliació amb l’Assemblea Nacional. És una fracàs. |
| 25 de març | El principi d’eleccions ràpides per la Comuna es adoptat pels alcaldes i adjunts de Paris. Les eleccions es desenvolupen sense incidents. Fracassa la Comuna de Lyon. |
[1] La cronologia dels fets està extreta de la següent bibliografia:
- Henri Lefebvre, La proclamation de la Commune, 26 mars 1871, Paris, La fabrique éditions, 2018.
- Jacques Rougerie, Paris Livre 1871, Paris, Éditions du Seuil, 1971.
- William Serman, La Commune, Paris, Presses Universitaires de France, 1971. 4.- P.P. Lissagaray, Historia de la Comuna, Barcelona, Editorial Estela, 1971.
- Jean Dautry et Lucien Scheler, Le Comité Central des vingt arrondissements de Paris, (Septembre 1870-mau 1871), Paris, Éditions Sociales, 1960.
