Si hi ha un ecosistema vulnerable i sota l’amenaça constant de l’especulació urbanística, aquest és el delta del Llobregat. Es tracta d’un espai pla, situat al cor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, d’uns 98 km². D’aquesta superfície, el 60% ja es troba pavimentat (zones residencials, industrials i d’infraestructures).
El valor del delta del Llobregat és incalculable. Des d’un punt de vista natural, es tracta del tercer aiguamoll més important del país, un hàbitat fonamental per múltiples espècies de flora i fauna i un punt imprescindible en les rutes dels ocells migratoris entre Europa i Àfrica. Precisament els hàbitats d’aigües continentals són els que es troben en pitjor estat a Catalunya. D’acord amb l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020 (1) (editat per la Generalitat), entre 2002 i 2019 es detecta una disminució del 54% de les poblacions de les espècies lligades a ambients d’aigua dolça: rius i llacunes. Aquesta és una disminució dramàtica que anuncia l’extinció d’espècies d’aquests ecosistemes en el curt termini. Unes extincions que, en l’àmbit local, ja tenen lloc. En concret, al delta del Llobregat, el 1950 es trobaven 6 espècies d’amfibis amb poblacions estables. La dècada dels 2000, en canvi, es troba una única espècie autòctona amb poblacions estables (granota verda), dues espècies amb poblacions en regressió (reineta i tòtil) i tres espècies ja extintes (gripau d’esperons, gripau comú i gripau corredor). (Montori et al, 2009) (2).
Però a més dels valors intrínsecs, el delta del Llobregat ofereix uns Serveis Ecosistèmics fonamentals per a la població de l’àrea metropolitana. Aquests serveis inclouen la producció d’aliments i la reserva d’aigua dolça (al subsol, l’aqüífer profund acumula uns 50 hectòmetres cúbics d’aigua). En segon lloc, es tracta d’un espai essencial per tots els serveis reguladors que compleix: protecció de la costa enfront de temporals marítims, depuració del sòl, l’aigua i l’aire que respirem, generació de sòl fèrtil, captura de carboni, reducció del soroll, el vent i la contaminació paisatgística, i refrigeració natural de les ciutats. Per últim, entre els serveis culturals aquest territori ofereix oportunitats úniques d’educació i de recerca científica, d’oci i esport, a més de representar uns valors simbòlics i identitaris i un patrimoni natural heretat de les generacions anteriors. Es pot afirmar sense cap mena de dubte la qualitat de vida de la població de l’entorn de Barcelona empitjorarà sensiblement si se segueixen degradant els ecosistemes del delta del Llobregat.
Resulta rellevant analitzar el vincle de la conservació del delta amb el canvi climàtic. Per un costat, sabem que el delta és un espai molt vulnerable a l’escalfament global. La sequera i els fenòmens climàtics extrems (pluges torrencials, DANAS, temporals marítims) l’estan impactant de manera especial. El temporal Glòria de gener de 2020 va deixar submergit sota l’aigua amplis espais a la costa, i bona part de la zona agrícola, i carreteres tallades durant dies. I es va tractar d’un temporal que va deixar uns 200 litres/m² en 48 h aproximadament. Els mapes del risc d’inundació de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Protecció Civil (3) (basats en models i dades pluviomètriques dels anys 90 i 2000, ja desfasades) alerten que bona part del delta quedaria submergit en cas d’un temporal extraordinari. Però si només 200 litres van provocar greus afectacions, què succeiria si ploguessin 400 litres com a la dana de València l’octubre de 2024? O els 600 litres en 24 h de Líbia el setembre de 2023? O els 1000 litres de Grècia el mateix mes de setembre de 2023, per l’huracà Daniel? El barranc del Poyo, a València, va arribar a portar més cabal que el riu Ebre. Ens podem imaginar un cabal superior a l’Ebre baixant per les rieres del delta del Llobregat, o el mateix riu Llobregat baixant furiós amb un cabal que multipliqui per 10, per 100 o per 1000 l’habitual? El risc d’inundabilitat és un perill extrem que hauria de portar a descartar qualsevol projecte urbanístic a prop de rius, rieres i de la primera línia de mar, i fins a plantejar la retirada de construccions en risc de quedar afectades per un episodi meteorològic extrem. El mateix Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya va plantejar aquesta idea a l’informe 1/2021 Un litoral al límit (4). De la mateixa manera, es planteja renaturalitzar cursos fluvials, eliminant els elements rígids (murs o lleres formigonades, esculleres) i recuperant la vegetació de ribera autòctona. Això també és aplicable a les rieres i al mateix Llobregat a l’altura del delta.
L’altre enfocament que uneix delta i canvi climàtic és el dels macroprojectes, siguin urbanístics o d’infraestructures. El creixement urbà (en un territori enormement dens, dels més atapeïts d’Europa) comporta l’empitjorament de l’escalfament global, a través de dos mecanismes. En primer lloc, la construcció provoca l’alliberament a l’atmosfera en un curt termini de temps del carboni contingut al sòl i a la vegetació que és eliminada, així com la reducció dràstica de la captura de CO₂ d’una vegetació que desapareix. En segon lloc, la fabricació de materials de construcció (principalment ciment, materials ceràmics, productes metàl·lics i plàstics) comporta un alt consum d’energia (i sovint d’aigua), que porta associades unes emissions molt importants. Convé no oblidar que entre les indústries catalanes amb més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle hi ha diverses cimenteres: Ciments Molins, a Sant Vicenç dels Horts, és la segona emissora industrial de CO₂ de Catalunya. Com a exemple de l’impacte climàtic associat al procés edificatori, per al Pla de Ponent de Gavà (4850 habitatges en un sector forestal i agrícola entre Gavà i Castelldefels) s’estimen unes emissions mínimes de 450.000 tones de CO₂ equivalent.
Pel que fa als macroprojectes, l’aeroport del Prat és un exemple excel·lent de què incompatible és aquest model de desenvolupament amb la lluita contra la crisi climàtica. D’acord amb el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic que assessora el Parlament, des d’ara i fins a 2035 caldria reduir un 70% les emissions del transport (5). Resulta incomprensible veure com el mateix Govern que defensa el compliment de l’Acord de París (que comporta aquesta reducció d’emissions) pugui estar defensant l’ampliació de l’aeroport per tal d’assolir els 90 milions de passatgers a l’any. Cal recordar que l’aviació és el mode de transport amb més emissions per passatger i quilòmetre. Es dona la paradoxa i la ironia que la mateixa ampliació de l’aeroport del Prat pot ser un element important per agreujar el canvi climàtic que acabi fent inviable el mateix aeroport.
Davant la situació, les organitzacions socials del territori, agrupades entorn de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, han decidit no quedar-se en el discurs del “no” i passar a l’ofensiva per a plantejar un discurs i un model alternatiu al predominant entre les elits polítiques i econòmiques. Critiquen la lògica de l’impossible creixement permanent i la degradació contínua de l’entorn natural en l’àmbit del delta del Llobregat i l’agreujament de l’emergència ecològica mundial. Enfront del relat de què el delta del Llobregat és un gran solar, una reserva de sòl barat on es pot encabir el que calgui (sigui una ampliació de l’Aeroport, sigui un EuroVegas o el pròxim macroprojecte que arribi), les entitats veïnals i ecologistes reclamen una inversió en conservar i millorar precisament els serveis ambientals que ofereix aquest espai. Els diners públics han de servir per a beneficiar a la majoria de població, creant llocs de treball en conservació i restauració de la natura, i potenciant el caràcter agrari del delta i la vall baixa del riu Llobregat. Conservar el delta del Llobregat és un projecte d’interès públic de primer ordre.
La proposta es concreta en tramitar una llei especial, per a un territori singular: la Llei de declaració del Parc Natural i Agrari del delta del Llobregat. La declaració del Parc per llei ha d’anar acompanyada de recursos abundants, tant en l’àmbit econòmic com de personal, i tindria les següents característiques:
- Fusió dels dos consorcis actuals (el del Parc Agrari i el dels espais naturals) en una sola figura legal i un sol equip de gestió.
- Blindatge legal dels terrenys com a no urbanitzable, sota la llei d’urbanisme però també amb la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
- Un sol Pla de Gestió, que establís les normes i les mesures de foment de la producció agrària i per a la conservació i restauració dels ecosistemes naturals.
- Zonificació de l’espai en 4 sectors: un dedicat principalment a la producció agrària, un dedicat a una agricultura que tendeixi a ser ecològica (zona ZEPA), un dedicat principalment a la protecció de la biodiversitat, i unes zones perifèriques de connexió ecològica cap als espais naturals adjacents (Garraf, Ordal, Collserola, Montserratí).
Els impulsors de la proposta ja l’han presentat, el passat 30 d’abril, davant la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, i planegen seguir incrementant els suports a la idea per tal d’impulsar, si el Govern no ho fa pel seu compte, una Iniciativa Legislativa Popular que obligui al debat i votació del projecte mitjançant 50.000 signatures de la ciutadania.
Es pot consultar la informació del projecte a aquest web: www.parcnaturaldeltallobregat.cat
Notes:
(2) https://www.academia.edu/24486056/Declivi_de_les_poblacions_damfibis_al_delta_del_Llobregat
(3) https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.31697,2.01551,6z
(4) https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2021/informe-Un-Litoral-al-Limit.pdf
