El proletariat revolucionari ha perdut el més gran dels seus conductors i dels seus líders. A qui amb més eficàcia, amb més encert i amb més capacitat ha servit la causa dels treballadors, dels explotats, dels oprimits.
Cap vida no ha estat tan fecunda per al proletariat revolucionari com la vida de Lenin. El líder rus posseïa una extraordinària intel·ligència, una extensa cultura, una voluntat poderosa i un esperit abnegat i auster. A aquestes qualitats s’hi unia una facultat sorprenent per percebre profundament el curs de la història i per adaptar-hi l’activitat revolucionària.
Aquesta facultat genial, aquesta aptitud singular no va abandonar mai Lenin. I així, il·luminat per l’experiència de la insurrecció de 1905, Lenin va comprendre clarament aleshores la necessitat de crear un partit revolucionari, exempt de prejudicis i il·lusions democràtiques i parlamentaristes. Després, el 1907, Lenin va advertir la imminència de la guerra, va preveure les seves conseqüències polítiques i econòmiques i va anunciar la possibilitat i el deure d’ aprofitar-les per precipitar i accelerar la fi del règim capitalista. Finalment, després d’haver denunciat el caràcter de la guerra europea i després d’haver intervingut als congressos de Zimmerwald i Kienthal – en els quals les minories socialistes i sindicals d’Europa van afirmar els seus principis classistes i internacionalistes, abandonats per la Segona Internacional – Lenin va conduir al proletariat rus a la conquesta del poder, va abolir l’explotació capitalista en un poble de cent vint milions d’homes, va defensar la revolució dels seus enemics interns i externs i va organitzar la Tercera Internacional, que reuneix avui als seus rangs multitudinaris milions d’homes de totes les nacionalitats i de totes les races en marxa cap a la “lluita final”.
Qualsevol que sigui la posició ideològica que es tingui al camp revolucionari, no es pot negar a Lenin el dret a un lloc principal en la història de la redempció dels treballadors. Veiem, per això, que els mateixos socialistes de la Segona Internacional, d’aquesta Internacional reformista tan enèrgicament atacada per Lenin, en el seu missatge de condol a Moscou han retut homenatge a la rectitud i a la sinceritat del revolucionari rus.
Comunistes, socialistes i llibertaris, els homes de totes les escoles i de tots els partits revolucionaris, i encara els que fora d’aquests i d’aquelles, anhelen un règim de justícia social, s’adonen que l’obra i la personalitat de Lenin no pertany a una secta ni a un grup sinó a tot el proletariat, als revolucionaris de tots els països.
El dol dels treballadors és, doncs, universal i unànime.
La mort de Lenin significa una pèrdua immensa per a la Revolució: Lenin hauria pogut encara donar molt d’esforç intel·ligent a les multituds revolucionàries. Però ha tingut temps, sortosament, per complir la part essencial de la seva obra i de la seva missió; ha definit el sentit històric de la crisi contemporània, ha descobert un mètode i una praxi realment proletaris i classistes i ha forjat els instruments morals i materials de la Revolució. Milers de col·laboradors, milions de deixebles prosseguiran, completaran i conclouran la seva obra.
“Claridad”, a nom de l’avantguarda organitzada del proletariat i de la joventut i els intel·lectuals revolucionaris del Perú, saluda la memòria del gran mestre i agitador rus.
Publicat per primera vegada: Claridad, Núm. 5, març de 1924, Lima – Perú.
Traduït del castellà al català per Joan Tafalla a partir del text originalment publicat a: https://www.marxists.org/espanol/mariateg/1924/mar/lenin.htm
Font: José Carlos Mariátegui, ‘Fascismo sudamericano’, ‘Los intelectuales y la revolución’ y otros artículos inéditos (1923 – 1924), Centro de Trabajo Intelectual Mariátegui, Lima, 1975.
