El Consell de Redacció de la Realitat considera interessant recuperar aquest article de Montserrat Domingo, publicat en castellà al periòdic Avant del 13 de gener de 1983, per tal de situar els reptes del comunisme en clau feminista, detectar els elements de continuïtat que ajuden a caracteritzar el patriarcat en el marc del sistema capitalista i constatar la tasca de les comunistes en el moviment feminista des de fa moltes dècades.
Ja el 1920, Clara Zetkin proposava al II Congrés de la III Internacional unes línies i formes organitzatives de treball encaminades específicament a crear consciència de classe en les grans masses de dones proletàries, a educar-les en els ideals comunistes, a convertir-les en companyes de lluita i en col·laboradores decidides i segures per a la superació del capitalisme i la realització del comunisme, en el camí del qual una de les fites inherents i necessàries era que totes les dones poguessin desenvolupar plenament la seva personalitat. Aquí trobareu els punts fonamentals i més vigents de la seva intervenció que, al costat del gran tema de la pau, són encara tema de debat en el moviment feminista i haurien de ser-ho encara amb més força en els partits comunistes.
L’aparició i consolidació de la propietat privada és la causa que la dona i els infants, de la mateixa manera que els esclaus, poguessin convertir-se en propietat de l’home, apareguessin la dominació de l’home per l’home, la relació de dependència de la dona en tant que esposa i mare de l’home, la seva subordinació a l’home, la seva inferioritat en la família i en la vida pública. Relació encara existent entre els anomenats pobles avançats, que es manifesta en els costums, en les lleis, en la inferioritat del sexe femení davant de la llei, en la seva posició subordinada en la família, l’estat i la societat, en la seva condició de tutelada i en el seu menor desenvolupament espiritual, en la insuficient i interessadament desenfocada valoració de les prestacions maternes i el significat d’aquestes per a la societat. La dona, desplaçada dels sectors de producció de béns industrials a la societat, queda relegada a portar a terme la seva activitat en l’economia familiar, només per a la pròpia família.
Només l’abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i amb la inserció de l’activitat de la dona en la producció de béns socials en un sistema sense explotació ni opressió, es garanteix a la dona el desenvolupament multiforme de les seves capacitats i les seves energies i se li permet actuar amb iguals drets i deures com a treballadora i creadora.
Feminisme i lluita de classes
Les reivindicacions del moviment femení burgès han demostrat ser impotents per a garantir els plens drets de totes les dones. L’aclaparadora majoria de proletàries, de les dones del poble treballador, queden tan exposades com abans a què es manipuli la seva personalitat i es menyspreïn els seus drets i els seus interessos. Entre els sectors posseïdors, el dret de la dona a la mateixa formació i professió que l’home aguditza el contrast econòmic i social entre els sexes d’aquesta classe; però no canvia la condició d’explotació per als no posseïdors. Pel que fa a la que va ser la més important i grandiosa de les reivindicacions feministes -la plena equiparació política dels dos sexes, el reconeixement del dret de vot, tant per escollir com per ser escollida- és decididament insuficient per assegurar drets i llibertats a les dones pobres o de pocs recursos.
El comunisme és l’únic sistema social que garanteix la plena llibertat i justícia a tot el sexe femení, que eliminarà el contrast econòmic i social entre home i dona. La dona, en tant que membre de la societat, de l’administració i de l’explotació dels mitjans de producció i distribució de la societat, amb el comunisme gaudirà, al costat de l’home, dels productes materials i culturals, del seu treball i utilització i quedarà només sotmesa en el seu desenvolupament i en la seva activitat al vincle de solidaritat col·lectiva, però no, perquè sigui dona, a la persona d’un sol home o a la petita unitat moral que és la família; i molt menys sotmesa a un capitalista ansiós de beneficis i a una classe dominant d’explotadors.
Les dones pertanyents al poble treballador representen a la majoria de la població treballadora i el seu paper en l’economia social i en la família és, sovint, decisiu per a l’èxit de les lluites de classe entre explotadors i explotats, així com per al comportament dels mateixos proletaris en aquesta lluita. La conquesta del poder polític per part del proletariat ha de ser també obra de les proletàries comunistes.
Guerres, crisis econòmiques, reclusió de la dona a la llar i els sindicats
Si en època de guerra el prejudici contra el “sexe dèbil, poc dotat i endarrerit” quedava sufocat pel so de les trompetes triomfals i el rugit del poder i l’explotació de l’imperialisme -la mentida del patriotisme nacionalista, juntament amb l’ansietat pel guany capitalista empenyeren a les dones a treballar en la indústria i l’agricultura, en el comerç i els negocis- ara, quan la caiguda de l’economia i el sabotatge conscient per part dels capitalistes ha provocat una crisi d’estancament de la producció i una desocupació com mai s’havia vist, les dones són les primeres víctimes, i les més nombroses, d’aquesta crisi.
Els capitalistes i l’administració capitalista tenen molta menys por a la dona a l’atur que a l’home a l’atur, ja que la primera és, com a mínim, políticament ignorada i està desorganitzada. També té en compte el fet que la dona a l’atur pot portar al mercat i vendre, com a última mercaderia, la seva pròpia feminitat. El lema: “fora les dones dels llocs de treball, que tornin al lloc que els correspon, que és la casa!” ressona inclús dins dels sindicats, obstaculitza i fa més dura la lluita per la paritat salarial i per la paritat de prestacions entre ambdós sexes, a la vegada que al seu costat reneix la ideologia petitburgesa i reaccionària de l’”única professió autèntica i natural” i la inferioritat de la dona. Com a fenomen paral·lel a la creixent desocupació i a la misèria d’innumerables dones, es registra una intensificació de la prostitució en les seves formes més variades, des del matrimoni de conveniència fins a la crua venda del cos femení sota la forma de “treball a preu fet” sexual.
La tendència a fer fora cada vegada més a la dona del camp del treball social es troba en clara contradicció amb la creixent necessitat d’àmplies masses femenines d’una activitat autònoma, lucrativa i satisfactòria, i amb els interessos de l’aclaparadora majoria dels membres de la societat, i la raó última d’això és l’ànsia de benefici del capital, que vol perpetuar el seu poder d’explotació.
Superar la dobla alienació: capitalisme-masclisme
Els milions de proletàries, dones del poble treballador, senten del mode més opressiu el malestar social, donat que en elles coincideix la seva situació de classe en tant que explotades i la situació d’inferioritat intrínseca del seu sexe, el que les converteix en les víctimes més durament colpejades per l’ordre capitalista.
Amb una crida a les comunistes i socialistes revolucionàries a adherir-se a la Internacional Comunista, Clara Zetkin acabava la seva intervenció en el II Congrés amb unes propostes d’acció per als partits comunistes: en països on el proletariat segueix lluitant per la conquesta del poder polític i en els països amb un desenvolupament precapitalista. Tot plegat acompanyat de propostes organitzatives nacionals i internacionals.
