Els tipus d’interès i les hipoteques

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

El Banc Central Europeu acaba d’aprovar una nova pujada dels tipus d’interès, que ara arriben al 2%. Durant els últims mesos, ha dut a terme dos increments consecutius de 0.75 punts percentuals, quan a la seva història mai no havia passat del mig punt. Aquesta política obeeix a l’ortodòxia monetarista d’aquesta institució, que pensa equivocadament que un encariment del preu dels diners frenarà la inflació. Això és una greu fal·làcia, ja que l’increment actual dels preus no és degut a un increment de la quantitat de diners en circulació, sinó a altres elements com l’escassetat de l’oferta durant la pandèmia, els problemes derivats de la guerra a Ucraïna i l’abús de posició dominant de les empreses energètiques.

La mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha declarat que “les nostres previsions contemplen la possibilitat d’una recessió suau a l’eurozona, però no creiem que sigui suficient per a domesticar la inflació”, i a continuació anuncia noves pujades durant el 2023. Per tant, el mateix BCE reconeix que ens porta cap a un escenari recessiu, amb una política que s’ha demostrat fracassada al llarg de la història econòmica més recent.

Què pretén realment el BCE? Per tal de respondre aquesta pregunta, hem d’analitzar a qui beneficia i a qui perjudica l’increment dels tipus d’interès. Els més beneficiats són, com sempre, els mercats financers, la gran banca, les activitats especulatives i els països creditors del deute, bàsicament Alemanya. I els més perjudicats, també com és habitual, són les classes populars, les petites i mitjanes empreses i els països més endeutats, que veuen com es dificulta l’accés al crèdit, s’encareixen els deutes i augmenten les hipoteques. Per a moltes famílies europees, ja damnificades per la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris, se suma ara l’ascens imparable de l’Euribor, en una situació insostenible que recorda a la gran crisi estafa de 2008, amb una distribució de la riquesa des de les classes treballadores cap al gran negoci especulatiu.

Davant d’aquesta inacceptable situació, el govern espanyol ha d’establir mesures immediates per a prohibir l’encariment de les hipoteques, alhora que ha de realitzar polítiques que ataquin les veritables causes de la inflació. En el moment actual, i amb la pèrdua dels ingressos reals de la majoria de la població, el percentatge destinat al pagament de l’habitatge ha de disminuir, per tal de possibilitar el consum d’altres béns i serveis. Cal una intervenció del mercat bancari en tota la regla, disminuir les quotes hipotecàries en coherència amb la disminució real dels salaris i establir moratòries per a tots els col·lectius que estan patit els efectes econòmics més greus derivats de l’actual pandèmia.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah