L’any 1998, l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Joan Clos va signar l’agermanament de la ciutat amb Tel-Aviv i la Ciutat de Gaza, en un intent del consistori de donar suport als Acords d’Oslo i d’intercanviar experiències. La realitat repressiva israeliana, però, no només no ha permès un desplegament de la “pau” acordada en aquells acords, sinó que ha continuat reprimint constantment al poble palestí. Davant l’ocupació i la repressió que Israel aplica contra el poble palestí, el moviment de solidaritat amb Palestina de la ciutat ha emprès accions per recollir signatures per reivindicar que el Consistori trenqui l’agermanament amb Tel-Aviv [1]. En aquest article, miro de denunciar succintament l’ocupació israeliana de Palestina exposant alguns dels motius que permeten afirmar que s’està aplicant un règim d’apartheid contra la població palestina.
Des de 1948, Israel aplica una repressió constant al poble palestí amb l’objectiu d’erradicar-lo de la seva terra mitjançant una repressió acarnissada i forçant un èxode massiu de població palestina fruit de la política genocida i d’extermini israeliana: 5,6 milions de palestins tenen estatus de refugiat [2], dels quals prop de 3 milions viuen a territori palestí (1,5 a Gaza i 800.000 a Cisjordània). Israel s’erigeix en el principal aliat de l’imperialisme occidental a l’Orient Mitjà i s’ha desenvolupat econòmicament en bona part gràcies a la indústria armamentista i bèl·lica que exporta arreu del món, també aquí a Catalunya, amb clients com els Mossos d’Esquadra, i Espanya, amb l’exèrcit i la Policia [3]. Recentment, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau feia públic un informe exposant l’ús d’Israel de la marca “provat en combat” [4], en referència a la indústria militar testada contra els Palestins, prova fefaent dels interessos econòmics de l’ocupació i constatació de la dinàmica imperialista capitalista.
Actualment, Palestina es troba ocupada majoritàriament per Israel, ja sigui al territori internacionalment reconegut com a sobirà, com també a les zones que les resolucions de les Nacions Unides establien com a territori de l’Estat Palestí. Al llarg de les dècades, d’ençà de l’establiment de l’Estat d’Israel el territori palestí, ha anat minvant progressivament fruit de l’ocupació militar i de l’augment d’assentaments il·legals que suma, avui dia, prop de mig milió de colons a Cisjordània -una proporció altíssima pels 2,8 milions de Palestins que hi viuen, que sovint han de treballar a les colònies abocant l’economia palestina a una dependència de la israeliana.
A Cisjordània, Israel té control exclusiu sobre el 60% del territori segons els Acords d’Oslo, tot i que de facto n’exerceix de més per les constants incursions en territoris sota el control de l’Autoritat Nacional Palestina, majoritàriament per establir punts de control, identificar, registrar i controlar a la població palestina en el dia a dia, o reprimir durament davant qualsevol mena de moviment contrari a l’ocupació. Enguany està sent l’any més repressiu a aquesta part del territori des del 2006, elevant-se a prop de 150 palestins morts en mans de l’Exèrcit o de colons israelians [5] [6]. A més a més, recentment Israel va clausurar la seu i designar com a organitzacions terroristes a sis ONG defensores dels Drets Humans per presumptes vincles amb l’organització comunista Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPLP), mostra que afegeix a més el caràcter anticomunista de l’Estat d’Israel.
La Franja de Gaza, altrament coneguda com la presó més gran del món, està poblada per més de 2 milions de persones en un espai més petit que la Comarca del Maresme, concentrant una de les majors densitats de població del món [7]. El territori està rodejat per un mur de 65 quilòmetres de longitud i que no només s’eleva 6 metres cap amunt, sinó que també s’enfonsa 20 metres sota terra per impedir la construcció de túnels [8]. En aquest territori es practica un brutal bloqueig econòmic que s’acompanya de constants sabotatges als subministraments, de limitacions de consum d’aigua potable [9] i d’atacs bèl·lics, com el del darrer agost que va deixar una cinquantena de morts [10]. A més a més, la situació econòmica que es deriva del bloqueig a Gaza deixa xifres altament preocupants com és un 65% de població en situació de pobresa, un 60% d’atur i un 50% d’infants amb problemes de salut mental [11].
La política d’Israel aplicada contra el poble Palestí és una política d’apartheid, es veu clarament i ho afirmen informes internacionals elaborats per Amnistia Internacional [12] i Humans Rights Watch [13] , o entitats Israelianes com B’tselem [14], i també es qualifica d’aquesta manera en el darrer informe del relator de les Nacions Unides [15]. Desgraciadament, la constatació d’aquest règim de violació dels Drets Humans sembla no immutar a les altes instàncies de la comunitat internacional ni ser un aturador de les relacions comercials entre l’Estat Espanyol i Israel [16].
Davant d’aquesta situació, no ens queda una altra opció que denunciar l’acció de l’Estat d’Israel, denunciar la complicitat imperialista de les potències occidentals i solidaritzar-nos amb la lluita del poble palestí. Fer-ho passa, entre d’altres, pel suport local a espais com la Coalició Prou Complicitat amb Israel [17], espai que impulsa la recollida de les 3.750 signatures que permetran incloure a l’ordre del dia del ple del 23 de desembre el debat i votació sobre l’agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv –
Si la signatura de l’acord d’agermanament ja tenia massa ombres, en el que era una rentada de cara a Israel, encara menys s’explicava el seu manteniment arran dels fets de l’operació “Plom fos” -o millor dit, la massacre de Gaza-, quan el 2009 l’Exèrcit israelià va destruir el “Parc la Pau Barcelona” construït amb fons del consistori [18]. I encara menys s’entendria que els partits que van votar el juny de 2022 al Parlament a favor d’una resolució que precisament denunciava l’apartheid israelià [19] , i que sumen majoria al Ple de l’Ajuntament, no actuessin conseqüentment a la ciutat de Barcelona. Trencar l’agermanament amb Tel-Aviv, lluny d’acabar amb l’ocupació israeliana, serviria per enviar un missatge de solidaritat amb Palestina i per reforçar denunciar localment els crims del sionisme.
Notes
[1] Pots signar a www.stopapartheid.cat o de forma presencial als punts de recollida anunciats a les xarxes de la campanya https://twitter.com/proucomplicitat.
[2] https://unrwa.es/refugiados/
[4]http://centredelas.org/wp-content/uploads/2022/09/informe54_NegocisProvatsEnCombat_CAT.pdf
[6] https://news.un.org/es/story/2022/10/1516457
[7] https://news.un.org/es/story/2022/10/1516457
[8]https://www.publico.es/internacional/palestina-consecuencias-nuevo-muro-gaza.html
[11]https://www.eldiario.es/unrwa/mitad-ninos-ninas-gaza-sufre-problemas-salud-mental_132_9605351.html
[12] https://www.amnesty.org/es/documents/mde15/5141/2022/es/
[14]https://www.btselem.org/sites/default/files/publications/202101_this_is_apartheid_es.pdf
[15] https://news.un.org/en/story/2022/03/1114702
[16] https://www.elmundo.es/economia/2016/10/11/57f69c1922601d2b448b4626.html
[17] http://proucomplicitat.cat/
[18] https://elpais.com/diario/2009/07/15/opinion/1247608807_850215.html
