Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

Per la Pau, OTAN NO!, Bases fora!: 40è aniversari de la fundació del PCC

Del mateix autor

La lluita per la Pau i contra l’OTAN van definir la política del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC): des de la seva fundació, l’abril de 1982, incorpora en les seves tesis la necessitat d’organitzar la lluita per la Pau i que Espanya surti de l’OTAN. Aquesta lluita a l’estat espanyol es concreta en la sortida d’Espanya de l’OTAN, el desballestament de les bases ianquis i el tancament de les centrals nuclears, dues de les quals són a Catalunya: Ascó i Vandellòs.

Recordem que Leopoldo Calvo Sotelo, substitut del dimitit Adolfo Suarez, ja en el seu discurs del 18 de febrer de 1981 en el Congreso de los Diputados per a ser investit com a president, va deixar meridianament clara la seva posició de total submissió i subordinació als EUA i a l’OTAN, i la necessitat que Espanya en formés part. Un any després de ser investit president, el 2 de desembre de 1981, Calvo Sotelo va sol·licitar l’entrada d’Espanya a l’OTAN, i el 30 de maig de 1982 Espanya hi va ingressar.

Per tant, la lluita ja no era per no entrar-hi, sinó per sortir-ne. Aquesta lluita es va centrar en la convocatòria d’un referèndum democràtic que permetés forçar-ne la sortida, una lluita que va ser dura i desigual, però molt massiva, i que va comptar amb la traïció d’un PSOE que va guanyar les eleccions defensant-ne la sortida, però que va convocar un referèndum defensant-hi la permanència.

El 12 de març de 1986 va arribar la celebració del referèndum. A la pregunta “Considera convenient per a Espanya romandre en l’Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?», a Catalunya va guanyar clarament el NO a L’OTAN, també a Euskadi, les Illes Canàries i Navarra. Però les maniobres del PSOE i del govern de Felipe González van aconseguir mantenir Espanya a l’OTAN amb el 56,86% dels suports.

Cartell del PCC. Campanya pel No al referèndum de l’OTAN. Arxiu Josep Serradell.

Ara, 36 anys després, un altre president d’un govern del PSOE, que ara a més a més governa en coalició amb formacions hereves d’aquelles lluites per la Pau i contra l’OTAN, no només avala una guerra imperialista en la qual ens hi han ficat de ple, aplaudint dempeus un president feixista i incrementant els pressupostos en armament d’una forma inadmissible pels amplíssims sectors de la població que viuen en la pobresa, sinó que ha assumit que el 29 i 30 de juny Espanya serà la seu de la cimera de l’OTAN, a on celebraran el 40è aniversari de l’ingrés de l’estat espanyol en aquesta organització criminal.

El setmanari Avant, òrgan de difusió del PCC,  sempre dedicava un espai en cada número a la lluita per la Pau i contra l’OTAN.

Des de l’Arxiu Josep Serradell volem recuperar l’Avant núm. 8 del 16 de juliol de 1982 que amb l’article “La dona i la lluita per la pau“, de la Margarida Abril, una militant i dirigent històrica del comunisme català, torna a posar en relleu la lluita per la Pau des del comunisme i el feminisme de la Margarida, que era també la del PCC. La Margarida Abril va ser fundadora i membre del primer Comitè Central del PCC.

Entre altres articles, també podem trobar en aquest número de l’Avant: “Resolución Comité Central: Luchar por la paz y el trabajo y preparar las elecciones” i “Paris: la causa común de la paz”.

Articles relacionats

Darrers articles