Per la Pau, OTAN NO!, Bases fora!: 40è aniversari de la fundació del PCC

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

La lluita per la Pau i contra l’OTAN van definir la política del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC): des de la seva fundació, l’abril de 1982, incorpora en les seves tesis la necessitat d’organitzar la lluita per la Pau i que Espanya surti de l’OTAN. Aquesta lluita a l’estat espanyol es concreta en la sortida d’Espanya de l’OTAN, el desballestament de les bases ianquis i el tancament de les centrals nuclears, dues de les quals són a Catalunya: Ascó i Vandellòs.

Recordem que Leopoldo Calvo Sotelo, substitut del dimitit Adolfo Suarez, ja en el seu discurs del 18 de febrer de 1981 en el Congreso de los Diputados per a ser investit com a president, va deixar meridianament clara la seva posició de total submissió i subordinació als EUA i a l’OTAN, i la necessitat que Espanya en formés part. Un any després de ser investit president, el 2 de desembre de 1981, Calvo Sotelo va sol·licitar l’entrada d’Espanya a l’OTAN, i el 30 de maig de 1982 Espanya hi va ingressar.

Per tant, la lluita ja no era per no entrar-hi, sinó per sortir-ne. Aquesta lluita es va centrar en la convocatòria d’un referèndum democràtic que permetés forçar-ne la sortida, una lluita que va ser dura i desigual, però molt massiva, i que va comptar amb la traïció d’un PSOE que va guanyar les eleccions defensant-ne la sortida, però que va convocar un referèndum defensant-hi la permanència.

El 12 de març de 1986 va arribar la celebració del referèndum. A la pregunta “Considera convenient per a Espanya romandre en l’Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?», a Catalunya va guanyar clarament el NO a L’OTAN, també a Euskadi, les Illes Canàries i Navarra. Però les maniobres del PSOE i del govern de Felipe González van aconseguir mantenir Espanya a l’OTAN amb el 56,86% dels suports.

Cartell del PCC. Campanya pel No al referèndum de l’OTAN. Arxiu Josep Serradell.

Ara, 36 anys després, un altre president d’un govern del PSOE, que ara a més a més governa en coalició amb formacions hereves d’aquelles lluites per la Pau i contra l’OTAN, no només avala una guerra imperialista en la qual ens hi han ficat de ple, aplaudint dempeus un president feixista i incrementant els pressupostos en armament d’una forma inadmissible pels amplíssims sectors de la població que viuen en la pobresa, sinó que ha assumit que el 29 i 30 de juny Espanya serà la seu de la cimera de l’OTAN, a on celebraran el 40è aniversari de l’ingrés de l’estat espanyol en aquesta organització criminal.

El setmanari Avant, òrgan de difusió del PCC,  sempre dedicava un espai en cada número a la lluita per la Pau i contra l’OTAN.

Des de l’Arxiu Josep Serradell volem recuperar l’Avant núm. 8 del 16 de juliol de 1982 que amb l’article “La dona i la lluita per la pau“, de la Margarida Abril, una militant i dirigent històrica del comunisme català, torna a posar en relleu la lluita per la Pau des del comunisme i el feminisme de la Margarida, que era també la del PCC. La Margarida Abril va ser fundadora i membre del primer Comitè Central del PCC.

Entre altres articles, també podem trobar en aquest número de l’Avant: “Resolución Comité Central: Luchar por la paz y el trabajo y preparar las elecciones” i “Paris: la causa común de la paz”.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah