Quan parlem de seguretat sovint ho associem als cossos policials, i tot i que no hauria de ser així i en aquest monogràfic es presenta una visió més global d’aquest àmbit, el cert és que és imprescindible fer una mirada al passat. Aquesta mirada al passat ens ha de permetre conèixer el context i els motius pels quals es van crear els primers cossos nacionals que abastaven tot el territori del qual avui coneixem com a Estat-nació. Una formació política-administrativa històrica, i, per tant, adscrita a un ordre econòmic i social -el capitalista- i a un règim polític -el liberal-, i que es va configurar a través d’un procés d’extensió del poder per tota la geografia. Un procés d’extensió que, evidentment, comportaria l’ocupació del territori per part de forces d’ordre que s’encarregarien d’aplanar el terreny per al desenvolupament de l’economia capitalista en aquells espais que encara no estaven plenament dominats.
En el cas espanyol, tot i existir precedents, no fou fins a la creació i implementació del cos de la Guàrdia Civil, que l’Estat no aconseguiria dominar tota la geografia. És precisament l’acció d’aquest cos de gendarmeria el que acaba garantint la consolidació de l’estat nacional, tal com succeeix en altres països de l’entorn, en un procés històric que Hobsbawm explica de forma didàctica en el llibre Bandits, publicat l’any 1969. Explica l’historiador britànic que “en els darrers dos segles i mig la facultat d’exercir el control físic s’ha concentrat de forma creixent en l’anomenat estat territorial o “estat nacional” que reivindica i exerceix, mitjançant l’aparell de funcionaris estatals o autoritzats per l’Estat, un monopoli pràcticament total del poder sobretot el que succeeix dins les seves fronteres”, i afirma també que “l’aparell de l’Estat central arriba directament a totes les persones que hi ha en el territori nacional” i que “els seus poders són immensos, molt superiors, inclús en les democràcies liberals, als que tenien els majors i més despòtics imperis anteriors al segle XVIII”.
El control total del territori dins les fronteres era fonamental per al desenvolupament del mercat capitalista, que tot i que havia acabat amb la pràctica totalitat d’institucions i regulacions feudals, tenia un veritable problema en el transport de mercaderies interiors a conseqüència d’un fenomen endèmic: el bandolerisme. Aquest fenomen, que és global, ve d’antic, i no sempre havia estat enemistat amb el poder. En qualsevol cas, no és l’objectiu d’aquest article abordar el bandolerisme, sinó de situar-lo com a element que explica en part, i que va justificar discursivament la creació de cossos policials com la Guàrdia Civil.
Aquest cos es constitueix l’any 1844, com a cos “en apoyo de la necesidad urgente de organizar el ramo de protección y seguridad pública, según lo reclaman los buenos principios y la práctica observada en otras naciones cultas y regidas por instituciones constitucionales…”, tal com estableix el decret del 26 de gener d’aquell any, que serà el primer text en què es defineix la necessitat de la creació d’aquest cos, però no será fins el decret del 28 de març que es començaran a establir les bases per a la seva creació. En aquest primer decret, es pot observar la referència a les altres nacions que havien desenvolupat cossos policials similars, per la qual cosa es pot observar que estem davant d’un fenomen que va més enllà del cas espanyol.
Un altre aspecte a destacar del decret del 26 de gener és que s’encomana “la pronta organización de una fuerza destinada a proteger eficazmente las personas y las propiedades, cuyo amparo es el principal objeto del ramo de protección y seguridad”. El fet que s’esmentin les propietats dona compte de quin és l’objecte de la creació d’aquest cos policial, i de la importància que rebia la propietat privada en el règim polític liberal, posant-la en el mateix nivell d’importància que la vida humana.
Tal com dèiem, el decret que assenta les bases per a la creació del cos no arriba fins al 28 de març. En aquest decret s’estableix la naturalesa del cos, una naturalesa híbrida civil i militar. Si bé en l’exposició de motius es parla d’una “fuerza civil de protección y seguridad pública”, l’article 1 especifica que es tractarà de “un Cuerpo especial de fuerza armada de infantería y caballería”. Tot i que el decret que realment es considera com a fundacional és el decret del 13 de maig, que deroga els anteriors, els primers textos ens serveixen per copsar tres claus de la seva fundació: la integració espanyola en l’ordre polític liberal, la defensa de la propietat privada, i la naturalesa militar i especialitzada del nou cos de seguretat.
L’any 1844, per tant, s’implantaria el primer cos de seguretat que abastaria tot el territori. De fet, una de les primeres intervencions registrades fou aquell mateix any, per tal d’evitar l’assalt a la diligència d’Extremadura, o la detenció de membres, d’una banda, que actuava a Despeñaperros. En deu anys, segons el segon director del cos Facundo Infante, l’assalt a carruatges públics va passar a ser vist amb “absoluto asombro”, gràcies a la creació de la Guàrdia Civil. El cas és que aquest cos no només s’encarregà del manteniment de l’ordre econòmic i social capitalista, sinó que també serviria com a eina de control polític.
A l’octubre del mateix any de la seva fundació van participar en sufocar una conspiració de seguidors d’Espartero per assassinar al president Narváez, de la mateixa manera que al novembre van ser claus en la persecució i detenció dels participants en la sublevació encapçalada pel tinent general Martín Zurbano. I no només va ser útil per contrarestar els intents dels liberals per prendre el govern, sinó que també va participar en alguns xocs durant la segona guerra carlina i en la persecució contra partidaris tradicionalistes. Evidentment, a tothom li vindran al cap els episodis de repressió contra el moviment camperol i contra tota la classe de mobilització social en els entorns rurals, uns episodis que arriben que van des de la seva fundació fins als nostres dies, com en la vaga de les conques mineres d’Astúries l’any 2012, o en l’ocupació de terres sense ús per part del SAT (i anteriorment del SOC).
Un altre aspecte fonamental de la consolidació de l’estat nacional és l’erradicació de les poblacions nòmades o seminòmades, i d’aquells pobles que no volen sotmetre’s a cap autoritat estatal. La història de la consolidació i el desenvolupament de l’estat nacional espanyol és també una història de neteja ètnica dins les seves fronteres. No podríem publicar aquest article en el Dia Internacional del Poble Gitano sense fer esment del paper que va jugar la Guàrdia Civil en la seva persecució, que va deixar empremta en la literatura. García Lorca, en el Romancero Gitano publicat l’any 1928, ens serveix com a testimoni del que va viure el poble gitano, concretament en el poema Romance de la Guardia Civil española:
La ciudad libre de miedo,
Cuarenta guardias Civiles
entran a saco por ellas.
Los relojes se pararon,
y el coñac de las botellas
se disfrazó de noviembre
para no infundir sospechas.
El cert és que, tal com afirma Eric Hobsbawm, “abans del triomf del modern estat nacional el poder va estar limitat per la incapacitat dels governants centrals de monopolitzar realment els armaments, per la seva incapacitat de mantenir i proveir de manera constant un cos de servidors armats i civils prou nombrós”, i afegeix “per la insuficiència tècnica de la informació, les comunicacions i els transports”. La Guàrdia Civil és el primer cos armat a Espanya que reuneix totes aquestes característiques que li mancaven a l’Estat per consolidar-se en tota la seva geografia, creant-se amb uns efectius inicials de gairebé 5.000 membres (molts provinents de l’exèrcit), i amb una estructura militar però a la vegada especialitzada en les tasques de control de l’ordre públic.
Evidentment, la creació d’un cos policial de la magnitud i implantació del que representà la Guàrdia Civil fou un factor fonamental per a l’extensió geogràfica del domini del règim polític, però a la vegada no fou suficient. Tornant a Hobsbwam, “cap estat, abans del ferrocarril i telègraf, avantpassats de la moderna revolució de les comunicacions, podia saber el que ocorria en els seus racons més llunyans o moure els seus agents amb la ràpides perquè prenguessin mesures”. Tan sols deu anys després de la creació de la benemèrita, arribava el telègraf a Espanya, amb un telegrama de la reina Isabell II amb motiu de l’inauguració de les Corts Constituents de 1854. Quatre anys després de la creació del cos, l’any 1848 s’establia la primera línia ferroviària a l’Espanya peninsular, entre Mataró i Barcelona, i fou durant les següents dècades que el ferrocarril s’aniria expandint en diferents punts de la geografia espanyola. En resum, així com Lenin deia que el comunisme seria la suma de sòviets més electricitat, podríem dir que l’estat nacional liberal és la suma del domini territorial per la força, les vies fèrries i dels cables telegràfics.
Referències
Toledano, G. (2017). El carácter militar de las fuerzas policiales en Europa Especial referencia a la Guardia Civils. Universidad Complutense de Madrid.
Hobsbawm, E (2001). Bandidos. Barcelona: Crítica.
Guardia Civil (España). (4 d’abril de 2022). A Wikipedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Guardia_Civil_(Espa%C3%B1a)&oldid=142585213
Ministerio de Fomento (2014). 160 aniversario de la Telegrafía Eléctrica en España. Centro de Publicaciones Secretaría General Técnica Ministerio de Fomento. https://apps.fomento.gob.es/CVP/handlers/pdfhandler.ashx?idpub=CA0001
