La Consulta 22M Monarquia o República també interpel·la a les esquerres sobiranistes?

Del mateix autor

La plataforma estatal per una consulta popular sobre Monarquia o República ha convocat una consulta popular per al pròxim 14 de maig del 2022 per poder votar entre Monarquia i República. La caracterització d’aquesta consulta, la trobem a la “Crida a la consulta popular estatal monarquia o república”:

En les societats democràtiques els pobles decideixen sobre totes les qüestions que els concerneixen, entre elles sobre una de les importants, la forma dÈstat. La majoria de la població actual no va tenir oportunitat de votar la Constitució de 1978; però qui sí que va poder fer-ho, no va tenir opció de triar sobre la forma d’Estat, ja que va ser furtat del debat en l’anomenada Transició democràtica. Ni en aquell moment ni posteriorment hem pogut decidir.

Per això, nombroses organitzacions i col·lectius hem constituït una Plataforma unitària, àmplia i plural per a impulsar una Consulta Popular Estatal Monarquia o República i que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre una d’aquestes dues opcions.

Soms conscients que aquesta Consulta no podrà tenir caràcter vinculant però és una via d’expresió, participació ciutadana i un acte democràtic amb el qual, a més, exercirem el nostre dret a decidir sobretot el que ens incumbeix.

Serà el 14 de maig de 2022 i pots participar en aquesta jornada votant, però la teva participació pot anar molt més allà: difonent la Consulta, formant part dels espais unitaris territorials que impulsen la Consulta i promovent la constitució de les taules de votació. Tens tota la informació en la pàgina web https://plataformaestatalmonarquiaorepublica.org/ca/inici/

El pròxim 14 de Maig serà una gran jornada de participació democràtica i lliure expressió popular en la qual podrem votar sobre si volem Monarquia o República com a forma d’Estat.

Aquesta consulta popular no té conseqüències jurídiques, però és una eina per a avançar en l’objectiu de referèndum vinculant Monarquia o República (ques).

Franquisme, monarquia borbònica, transició i règim del 78

L’actual fase de la monàrquic borbònica és anterior a l’inici formal de “la transició”. El dictador feixista Franco va decidir el 1969 que Joan Carles de Borbó fos el seu successor com a cap d’Estat. El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, el règim feixista va realitzar la proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei d’Espanya. La monarquia espanyola actual és, doncs, hereva del feixisme.

La “transició” (o més aviat transacció) no va recuperar la República, derrocada per la força de les armes a través d’un cop estat militar i una guerra civil amb centenars de milers de morts, empresonats, torturats i amb les cunetes plenes de republicans(es) assassinats(des) que encara no s’han exhumat a més de quaranta anys de la mort del dictador. Tampoc s’han exigit responsabilitats a la reacció, política, econòmica, militar i eclesiàstica que va donar suport al cop d’Estat i al feixisme.

Les direccions en aquell moment del PSOE i del PCE van acceptar la “Monarquia parlamentària” com a forma d’Estat, una decisió que es pot interpretar en clau múltiple de mutació política, correlació de forces i febleses i voluntat superadora (Constitució del 78 com a inici i no com a final), amb la perspectiva d’una nova constitució la següent dècada. Al llarg de tots aquests anys, el PSOE ha mantingut sense pal·liatius i contra vent i marea la seva defensa de la monarquia (un veritable “republicanisme asimptomàtic” sense símptomes de republicanisme) mentre el PCE, amb l’etapa de direcció de Julio Anguita, sí que va recuperar la defensa de la república.

El règim franquista, la transició/transacció i el règim del 78 van blindar la monarquia borbònica i van bloquejar l’exercici democràtic popular de votar en referèndum entre monarquia o república, com així es va fer en altres països com Grècia després de la Dictadura dels coronels, i en el qual el poble va triar República.

En una entrevista amb Victoria Prego, realitzada el 1995 i amb una part inèdita no coneguda fins al 2016, Adolfo Suárez va revelar, pensant que en tapar el micròfon de corbata no quedava gravat, el secret de per què no es va preguntar a la ciutadania si volia monarquia o república: “Fèiem enquestes i perdíem”. La “gran jugada” del règim franquista va ser introduir al rei i a la monarquia a la Llei per a la Reforma Política perquè, en un referèndum monarquia o república, hauria guanyat la república. El relat va quedar construït: si s’aprovava la Llei per a la Reforma Política al referèndum de 15 de desembre del 76, s’aprovava la monarquia. (1).

Aquesta “gran jugada” es va repetir en el redactat de la Constitució del 78, sotmès a referèndum el 6 de desembre de 1978, i que va fer votar en bloc una proposta de marc juridicopolític que va incorporar els següents preceptes: “La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària” (Article 1.3 del Títol preliminar) i “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat” (Art 56.3 del Títol II – La Corona)

Crisi conjunta de Monarquia borbònica i Règim del 78: si tomba un, tomben els dos

El fet que Joan Carles de Borbó va començar a ser rei amb un patrimoni ínfim per convertir-se al llarg del seu regnat en una de les grans fortunes d’Espanya, no és explicable sense les pràctiques de comissionista i altres “negocis”.

L’allau d’escàndols que envolta Joan Carles de Borbó, durant dècades amagat i ara en petita mesura coneguda, correspon, doncs, a unes pràctiques continuades i esteses en el temps que han necessitat la complicitat i l’empara de governs, organismes de l’administració, aparells d’Estat, gran patronal i mitjans de comunicació. 

La Monarquia borbònica i  el Règim del 78 s’han situat fins i tot al marge de la pròpia constitució del 78, i no només pel buidatge i vulneració de continguts de l’Estat Social i Democràtic de Dret, que ja va denunciar Julio Anguita, a la Festa del PCE de 1996 (2).

El règim ha practicat una interpretació extensiva i abusiva de la Constitució respecte de la inviolabilitat i la no-responsabilitat, no reduint-lo a l’àmbit de la seva activitat institucional regulada constitucionalment, sinó també a totes les seves actuacions privades, capgirant la inviolabilitat (per les tasques institucionals) en impunitat (per a totes les actuacions), cosa que ha fet esclatar pels aires els principis d’igualtat davant la llei i el sotmetiment dels poders públics al dret.

La monarquia borbònica ha actuat reiteradament en política, tot vulnerant la Constitució, que estableix que “els actes del Rei seran referendats pel president del Govern i, si és el cas, pels Ministres competents” (Article 64.1). Els exemples d’actuació política són múltiples, des de l’entrada i permanència d’Espanya a l’OTAN, passant per la defensa de l’imperialisme i la ingerència en Amèrica Llatina (“¡¿Por qué no te callas?!” en resposta a la denúncia d’Hugo Chavez), el discurs repressiu televisat de Felipe VI, el 3 d’octubre,  sense aval de govern ni oposició, i arribant a l’aliança  de Felipe VI i el poder judicial, fins i tot per atacar al govern espanyol (recordem la filtració, saltant els protocols d’Estat,  de la trucada de Felip VI amb Lesmes, afirmant que “me hubiera gustado estar en Barcelona”).

El despertar de la consciència ciutadana respecte que el rei no respon políticament encara que pren decisions polítiques, ni respon jurídicament encara que vulneri la llei, ha provocat la crisi de legitimitat que viu en aquests moments la monarquia i el règim del 78.

Al llarg dels darrers anys hem vist els reiterats esforços d’Estat per blindar la monarquia, arribant a àmbits com la demoscòpia institucional: el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) fa més de sis anys que no pregunta per la monarquia a les seves enquestes: han hagut de ser els mitjans associats a la Plataforma de Mitjans Independents (PMI) qui han hagut d’encarregar i publicar les dues darreres grans enquestes anuals (2020 i 2021) sobre la monarquia espanyola.

Ara estem veient i vivint els esforços del règim per tancar aquesta crisi. Davant l’enfonsament de la figura del rei emèrit (durant molts anys presentat com a “pare de la democràcia”) i l’erosió de la monarquia, el règim ha planificat una estratègia de preservació i legitimació de la institució monàrquica consistent en desautoritzar i mostrar la decepció pel comportament gens exemplar del rei emèrit, separant físicament a l’actual monarca del seu pare, generant un relat de diferenciació de les seves actuacions i construint un imaginari en el qual la institució de la monarquia està molt per sobre de la persona que ostenta en cada moment el títol de rei.

Això, requereix una alimentació parlamentària. Continua l’obstrucció reiterada al Congrés per PSOE, C’s, PP i VOX a qualsevol comissió d’investigació de les pràctiques corruptes monàrquiques o a la sol·licitud d’informació i de transparència entorn de pressupost i actuacions de la casa reial, tenint com a gran protagonista al PSOE, el partit més funcional del règim del 78, sense el suport del qual cauria la monarquia. Potser com a intercanvi de favors passats i/o futurs.

Catalunya: la Consulta 22-M Monarquia o República també interpel·la a les esquerres sobiranistes?

Sigui per construir República Catalana (en les diferents opcions d’independent o lliurement confederada), per construir les repúbliques d’altres pobles (basc, gallec…) que poden lliurement confederar-se o no, o sigui per construir una República espanyola Federal (en les diferents opcions de federalisme) que assumeixi l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles, cal derrotar a la monarquia i/o provocar la derrota d’aquesta.

Calen, doncs, aliances i unitat d’acció entre persones i forces republicanes per superar a la monarquia i assolir la(es) república(ques). Aquestes aliances han de ser, necessàriament, plurinacionals i sumant persones i organitzacions republicanes que tenen diferents models d’Estat i, també, de societat.

Només avançarem assumint aquesta pluralitat i aquesta paradoxa, potser semblant a la paradoxa que només juntes és possible frenar el projecte involucionista de PP i VOX; que només és possible el govern espanyol de coalició (amb les seves llums i ombres); i que només és possible un projecte de democratització de l’Estat amb la implicació activa de les esquerres sobiranistes i independentistes catalanes, basques i gallegues. Sense la implicació de qui vol una república pròpia i independent pel seu poble no és possible una democratització de l’Estat ni una nova república per a la resta o el conjunt de pobles de l’actual Regne d’Espanya.

Una República espanyola Federal, fruit d’un únic o de diversos processos constituents, ha de garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles i, per tant, de la realització d’un referèndum acordat per decidir el futur de Catalunya, respectant el seu resultat i garantint la implementació d’aquest.

Una República catalana, fruit d’un procés constituent català propi, pot fer trontollar la monarquia borbònica i generar un efecte contagi de generació d’altres repúbliques als pobles d’Espanya, que amb posterioritat poden decidir si es confederen lliurement.

És important recordar, tot i ser molt conscients de les involucions posteriors, que la primera experiència de confluència catalana dins el “cicle del canvi” va defensar “iniciar un procés constituent propi –fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu que pot decidir el seu futur– que no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc”. Un procés constituent català, amb una “voluntat de col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents que puguin interinfluir-se i afavorir-se” arreu de l’Estat. Un procés constituent català participatiu i des de baix, culminant amb una Constitució pròpia i una República Catalana, compatible tant amb un horitzó independentista com amb un de federalista o confederalista, a decidir pel poble de Catalunya en un referèndum d’autodeterminació. (3)

Al nostre context i moment històric, la República o les Repúbliques són un extraordinari avenç democràtic que també cal omplir de contingut social. Per a les i els comunistes és, no ho oblidem, un pas intermedi cap a la desaparició dels Estats, junt amb la desaparició de les classes socials.

Qüestionar avui la monarquia és també qüestionar els aparells d’Estat, autonomitzats dels governs que la sustenten, impugnar la repressió i la judicialització de la política (law fare) i aturar la dreta extrema i l’extrema dreta que tant coincideixen amb la monarquia borbònica.

També interpel·la, la Consulta 22-M, a la militància comunista?

Entenen la Consulta 22-M com a eina democràtica de reivindicació del dret a decidir entre monarquia o república (o repúbliques) i com a eina de construcció d’aliances republicanes plurals i plurinacionals per a la derrota de la monarquia. És per això que diversos quadres de Comunistes de Catalunya formen part del Grup Promotor de Catalunya de la Consulta i participen en l’extensió i l’organització territorial d’aquesta. 

Tombem la monarquia, tombem el règim del 78.

ORGANITZA LA CONSULTA 22-M I DECIDEIX!!!

  1. https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html
  1. http://bloc.realitat.cat/2020/05/el-discurs-de-julio-anguita-que-va.html
  1. https://www.ara.cat/politica/catalunya-si-que-es-pot-podem-icv-euia-proces-constituent-confluencia-27-s-candidatura-esquerres-republica-catalana-referendum-federalisme-independencia_1_1786390.html

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles