L’educació és, sens dubte un aspecte fonamental per al desenvolupament integral de l’ésser humà dins d’una societat, en totes les èpoques i en totes les civilitzacions, gràcies a aquesta aportació ha estat possible el desenvolupament de la humanitat al llarg de la història. No obstant això, en gran manera, hi ha hagut reculades generades per les conquestes i invasions colonials, com és el cas de Mèxic i d’Amèrica Llatina des de fa més de 500 anys. Se’ns ha negat reconèixer a les “Civilitzacions Mesoamericanes” el desenvolupament igual que altres civilitzacions en el món.
S’ha ocultat les nostres històries, sense reconèixer que en molts aspectes existeix una similitud amb algunes civilitzacions de l’Occident, com el cas dels Maies que van sobresortir en els coneixements matemàtics, sistema de numeració vigesimal. O de la mateixa manera, els asteques amb el calendari solar, el desenvolupament de l’art i la literatura. Així com l’existència de la pintura rupestre en alguns llocs i els còdexs mesoamericans i mixteques que estan en alguns museus d’Europa, en els quals podem trobar registrats fets i gestes. El més visible són els monuments arqueològics preciosos, les bases dels quals continuen intactes fa més de 5 segles, sense ser destruïts per fenòmens naturals, tremolors, pluja, sol, etc. Al nostre país es poden veure llocs com el Chichén Itzá, Palenque, Uxmal, Muntanya Alban Tajín, Teotihuacán, Paquimé, Yaxchilán, Tula , etc.
L’educació familiar i comunitària
L’educació familiar i comunitària són eixos centrals per a la formació de l’ésser humà dels pobles originaris, ja que els coneixements i valors culturals s’inculquen des d’una edat molt primerenca, gràcies a l’educació que reben en el si familiar i en la comunitat. En el cas de Mèxic, després de 5 segles de colonització, els pobles originaris continuem preservant els nostres valors històrics culturals com el tequio i la gueza, les assemblees comunitàries, formes d’organització i sistemes de càrrec o sistemes normatius, que ha estat el suport mutu o la solidaritat recíproca que s’assumeix i es transmet d’una generació a una altra.
De la mateixa manera que la cosmovisió, poden desaparèixer si desapareixen les llengües originàries, per això la importància de preservar i recuperar l’ensenyament de les nostres llengües originàries. Sobretot cal impulsar la lecto-escriptura en tots els nivells educatius i, en la mateixa línia, s’ha de reprendre els valors ètics comunitaris que encara es preserven i enfortir-los en l’àmbit educatiu. Cal fomentar l’educació cívica i ètica per a afermar els valors d’honestedat, veracitat, el respecte, la responsabilitat i reprendre els valors universals: llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat; fomentar l’equitat de gènere, el respecte als drets humans i, també, respectar la sobirania i l’autodeterminació dels pobles del món per a garantir la igualtat plena i la pau de la humanitat.
La pèrdua de la llengua materna
A Mèxic es parlen 68 llengües originàries, que han sofert greus afectacions a causa de la discriminació i el racisme estructural patit durant més de 5 segles. La destrucció de les “Civilitzacions Mesoamericanes” va portar la desintegració organitzativa, econòmica, política i social, que es va imposar a foc i a sang amb una visió totalment diferent de la nostra realitat, on l’individualisme i la competència trenquen amb la col·lectivitat i la solidaritat, elements valuosos que donen cohesió a la nostra identitat històrica, tot imposant una altra visió de vida que ha causat greus conseqüències en els últims 40 anys. Entre les que destaca la discriminació racial i l’accelerada pèrdua de les llengües originàries, la majoria dels nens i els joves indígenes ja no parlen la seva llengua materna, mentre que uns altres, en emigrar arriben al grau de negar ser part d’un poble indígena per no haver de sofrir la discriminació.
La realitat de l’educació a Mèxic en les últimes dècades
En les últimes tres dècades, el sistema educatiu a Mèxic ha estat en ple procés de privatització. Per esmentar l’exemple més recent, en el sexenni de l’exmandatari Enrique Peña Nieto, es va implementar la suposada “Reforma Educativa” que ha estat una reforma laboral i administrativa” per a privatitzar l’educació. En aquest període va haver-hi molta preocupació entre diversos sectors de la societat mexicana, sobretot estudiants i mestres democràtics, ja que l’avaluació es va usar com un parany per a justificar acomiadaments de treballadors de l’educació i la retallada de pressupostos, per a delegar la responsabilitat directa a les famílies i les autoritats municipals. Això fa que els més perjudicats siguin les comunitats i pobles més pobres, especialment dels pobles indígenes.
Davant aquests greuges dels drets socials, va haver-hi grans resistències i lluita en moltes parts del país, on famílies, mestres democràtics, estudiants, moviments socials i el poble en general van exercir el seu dret a la defensa de l’educació pública i gratuïta amb mobilitzacions pacífiques. Es va produir una repressió desmesurada, com és el cas dels 43 estudiants de Ayotzinapa desapareguts el 2014 o de la massacre que van sofrir famílies, mestres i pobles en general en Nochixtlán, Oaxaca, Mèxic el 2016.
L’educació que necessitem
Amb el triomf del govern encapçalat per Andrés Manuel López Obrador del 2018, s’ha frenat l’intent de privatització de l’educació i els mexicans tenim una esperança de canvi. Ara com ara, moltes escoles del país ja estan rebent el seu suport directe sense intermediaris a través del programa “la escuela es nuestra”, que és un suport molt important, ja que anteriorment era molt difícil comptar amb quelcom semblant. Però també fa falta una reforma educativa en l’aspecte pedagògic, principalment de l’educació bàsica, concorde a la nostra realitat i, sobretot, que reprengui l’ensenyament de les assignatures: la història prehispànica, l’educació cívica i ètica i l’ensenyament de les llengües originàries s’han d’incrustar en els plans d’estudi i han de ser impartides des de preescolar fins a la universitat. Tot això basant-se en l’enfocament d’educació popular per aconseguir una veritable educació intercultural, respectant la pluriculturalitat per desenvolupar l’ensenyament. Un aprenentatge amb continguts comunitaris des de la medicina comunitària, la gastronomia, l’art, la literatura, la cura del territori i el medi ambient, així com assumir la responsabilitat i el compromís històric de la cura i protecció del nostre planeta per a garantir la continuïtat de la vida, només així, s’aconseguiria recuperar els postulats de l’article 3r. Constitucional [1] i aconseguir una educació justa i igualitària amb justícia i llibertat.El compromís ha de ser de tots per a preservar les nostres llengües originàries, per la qual cosa hem de treballar molt per a protegir, conscienciar i revalorar la nostra identitat històrica i cultural, per tal de garantir la nostra existència com a pobles originaris. És des de l’àmbit educatiu on s’ha de construir alternatives de supervivència és a dir recuperar la nostra memòria històrica per a construir i reconstruir el projecte del “Buen vivir” [2] i el poder popular per a recuperar la nostra dignitat històrica com a pobles mil·lenaris.
| Mi hermano el hombre Netzahualcóyotl Amo el canto del zenzontle Pájaro de cuatrocientos voces Amo el color de jade Y el enervante perfume de las flores Pero más amo a mi hermano el hombre | Ku’uva kuu tee Netzahualcóyotl Kutoli nuu saa ntaa kuatu luu xeen Saa nta kuatuti in tumi ndusu Kuto lii nuu teku yuu kui suni nuu luu xeen kaja’an ita Koo kuu to xeen kali nuu ku’uvali ( kuu tee xi ñaa) |
Notes
[1] Nota de l’edició: el capítol tercer de la Constitució Política de los Estats Units Mexicans, és aquell que defineix l’educació. L’article 3r comença amb aquest paràgraf: “Toda persona tiene derecho a la educación. El Estado -Federación, Estados, Ciudad de México y Municipios- impartirá y garantizará la educación inicial, preescolar, primaria, secundaria, media superior y superior. La educación inicial, preescolar, primaria y secundaria, conforman la educación básica; ésta y la media superior serán obligatorias, la educación superior lo será en términos de la fracción X del presente artículo. La educación inicial es un derecho de la niñez y será responsabilidad del Estado concientizar sobre su importancia.” En l’apartat II, al final de l’epígraf e) diu el següent: “En los pueblos y comunidades indígenas se impartirá educación plurilingüe e intercultural basada en el respeto, promoción y preservación del patrimonio histórico y cultural”.[2] Per conèixer més detall sobre la idea “buen vivir”, llegiu les entrevistes que vàrem fer a Soledad Ortiz Vásquez i a Daniela González López fa uns mesos.
Soledad Ortiz Vásquez (mixteca d’Oaxaca, Mèxic, integrant del Comité de Defensa de los Derechos de la Mujer – Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos).
