#FreeSenegal: La indignació torna als carrers de Senegal

Del mateix autor

Pepa Roselló

Els joves senegalesos i senegaleses surten a manifestar-se i reclamar democràcia i drets al govern de Macky Sall.

Des del 3 de març Senegal s’ha vist embolicada en una sèrie de manifestacions, on els senegalesos i senegaleses han sortit al carrer a protestar demanant drets i democràcia al govern de l’actual president Macky Sall. Un govern que últimament s’ha vist a la deriva restringint drets i llibertats, i empresonant polítics i activistes.

Des de 2011 que no es veia tal crisi política, social i institucional, any en el qual diferents moviments socials també van prendre els carrers, sobretot a Dakar. Les seves reivindicacions eren contra la desocupació juvenil, l’ineficaç sistema sanitari, els problemes de l’educació pública i la corrupció.

De Abdoulaye Wade (2000-2012) a Macky Sall (2012-Act)

En aquest cas, les protestes anaven en contra de l’antic president del Senegal, Abdoulaye Wade. Wade pretenia establir les bases per a una ampliació de mandat presidencial i la reelecció després de 12 anys de Govern. Gràcies a la pressió de la ciutadania i moviments socials com Y’en a Marre, Wade va perdre les eleccions.

Y’en a Marre, moviment social que neix el 2011 a Dakar, van ser els primers a organitzar-se cansats de la situació política i econòmica del seu país. Les seves primeres denúncies van començar després dels recurrents talls de llum, però les seves reivindicacions van passar ràpidament a tractar temes com la desocupació juvenil, l’ineficaç sistema sanitari, els problemes de l’educació pública i la corrupció de govern de Wade. 

El guanyador en les eleccions de 2012 va ser Macky Sall. En el 2019 tornava a guanyar les eleccions presidencials amb diferència respecte als seus competidors. Del seu govern s’esperava que hi haguessin reformes i una millora en la governança, cosa que no ha succeït.

La població està descontenta amb Sall per les seves relacions amb França, antiga metròpoli colonial del Senegal, i tot i que ja fa 61 anys que es va declarar la independència, França segueix aprofitant-se amb la importació sobretot de petroli i productes alimentaris. Una importació que es veu facilitada gràcies al Franco CFA, una moneda controlada des de França, i que afavoreix la repatriació de capitals, a causa d’això el país no pot fer polítiques pròpies per estimular la seva economia.

Això ha creat dinàmiques de dependència molt fortes entre elles, cosa que no ha millorat amb l’actual pandèmia de la COVID19, i que ha generat que la població senegalesa es posicioni en contra de la presència francesa al país.

Un dels opositors més coneguts al règim de Macky Sall, a les seves relacions amb França i que va quedar tercer en les últimes eleccions de 2019 és Ousmane Sonko, Membre del partit Patriotes del Senegal per a l’Ocupació, l’ètica i la fraternitat (PASTEF) .

Sonko és especialment popular entre la població més jove i més procliu a canvi, ja ha anunciat en el seu discurs: l’abolició del francès com a llengua oficial, la creació d’una nova moneda senegalesa i lliure de la interferència francesa, i un millor futur per als joves senegalesos. És per aquest possible futur que els joves senegalesos han sortit al carrer aquests últims dies.

Els i les senegaleses prenen els carrers reclamant #FreeSenegal

A principis de març van començar les primeres reivindicacions: drets i democràcia per Senegal.

Les manifestacions començaven molt abans que sortís a la llum l’acusació de violació contra Ousmane Sonko, que va ser arrestat el dimecres 3 de març per “alterar l’ordre públic” a la capital Dakar, mentre es transportava fins a un tribunal investigat per suposades violacions i amenaces de mort a una empleada d’un saló de bellesa.

La possible violació ha desencadenat diverses opinions entre els i les senegaleses sobretot en només escoltar la part de Sonko i no de l’empleada. Segons els partidaris de Sonko la detenció “tenia motivació política” i és un muntatge per part de govern de Sall.

Segons African Feminism (AF), espai digital de feministes panafricanes que “exploren els feminismes africans a través d’experiències viscudes”, expliquen que estan totalment a favor de les reivindicacions de #FreeSenegal, però que tota la informació s’ha centrat en la detenció de Sonko i la injustícia a la qual s’enfronta, però gairebé res sobre la persona que ha patit la violació. AF explica que ella va denunciar la violació i opinen que “ha de ser també escoltada” i “mereix protecció; mereix el degut procés. Mereix seguretat, no la difamació i la calúmnia que són tan habituals ara mateix. Si tens la temptació de pensar que és només política, recorda el valor que necessita una supervivent d’una violació per parlar”, puntualitzen.

Així que, AF recorda que “Sí, absolutament #FreeSenegal – però que aquesta llibertat s’ha d’estendre a tots els ciutadans, independentment del seu gènere, estatus social, poder i privilegi. Absolutament #FreeSenegal, però primer, #FreeAdjiSarr “.

Després de la detenció de Sonko els joves senegalesos van sortir a protestar a Dakar i altres localitats de país.

Font: http://emedia.sn/

La detenció del principal opositor només ha estat el detonant, amb l’actual crisi sanitària, la corrupció, les constants detencions a activistes, els joves estan farts i volen un canvi social, polític i econòmic.

Des que Sall va assumir el poder el 2012 dos opositors han estat empresonats per càrrecs relacionats amb la corrupció. Des d’Amnistia Internacional es demana que “posin fi a les detencions arbitràries d’opositors i activistes, respectin la llibertat de reunió pacífica i la llibertat d’expressió, i aclareixin la presència d’homes armats amb porres al costat de les forces de seguretat”.

Abans de la detenció de Sonko, a finals de febrer ia col·lectius com Y’en a Marre cridaven a l’acció organitzant una manifestació unitària pel dia 5 de març sota el lema #AarSunuDemocratie [2]. Dirigien les seves demandes a defensar els drets democràtics al Senegal, uns drets que darrerament han anat a la deriva amb les restriccions de llibertats i empresonament d’activistes, sindicalistes i opositors polítics.

Des del dia 5 de març els carrers s’han omplert de joves reclamant democràcia, unes demandes que també s’han anat estenent a les xarxes socials, que s’han omplert de tuits, imatges i vídeos del que estava passant als carrers de les principals ciutats del Senegal. El principal hashtag #FreeSenegal [3] va començar a estendre per les principals xarxes socials, segons Afriques Connectees [4] en els dos primers dies de protestes ja s’havien superat el milió d’usos: gairebé 1,3 milions de tuits.

Un dia abans de la convocatòria el monitor de ciberseguretat NetBlocks informava que les autoritats van tancar diverses emissores de ràdio i televisió privades i els serveis d’Orange es van veure restringits, limitant efectivament l’intercanvi de fotos i vídeos en línia.

Així i tot, els usuaris i usuàries de les xarxes intercanviaven missatges informant dels esdeveniments, de les detencions d’activistes, compartint vídeos dels enfrontaments de la policia i manifestants, concentracions en diferents ciutats i fins al recompte dels morts en les manifestacions. Segons Free Senegal [5], Un dia abans de la convocatòria el monitor de ciberseguretat NetBlocks informava que les autoritats van tancar diverses emissores de ràdio i televisió privades i els serveis d’Orange es van veure restringits, limitant efectivament l’intercanvi de fotos i vídeos en línia.

Les demandes del M2D, Sonko i Sall

Per ara els col·lectius com Mouvement pour la défense de la démocratie (M2D), moviment que aglutina partits opositors i organitzacions civils, han suspès les últimes protestes convocades contra el president de país, Macky Sall, per possibilitar una sortida pacífica de la crisi.

El col·lectiu va acceptar el divendres 12, dia convocat de dol nacional per les víctimes de les manifestacions, la petició formulada pel califa Serigne Mountakha Mbacke, una de les figures religioses més importants de país. El califa, a canvi d’això, va rebre de mans del M2D deu demandes pel president Macky Sall, entre elles l’alliberament immediat dels presos, una investigació independent sobre la violència durant les manifestacions i unes eleccions en 2024 transparents i democràtiques, entre altres peticions.

Sonko, alliberat el passat 8 de març, ha reclamat al president que no es presenti a les pròximes eleccions de 2024, alliberi de forma immediata als “presos polítics” i “obri una investigació independent sobre la violència durant les manifestacions”.

Sall, per la seva banda, ha anunciat una crida “a mantenir la calma i la serenitat, consolidar l’estabilitat i la pau social que sempre han caracteritzat Senegal, país d’una democràcia exemplar”.

Per ara el futur del Senegal es planteja incert, veurem en les pròximes setmanes què passa amb el país africà.

Notes

[1] https://twitter.com/YENAMARRE_SN/status/1365269701706862592?s=20

[2] https://twitter.com/YENAMARRE_SN/status/1366160125719961606?s=20

[3] https://twitter.com/search?q=%23FreeSenegal&src=typed_queryç 

[4] https://afriquesconnectees.com/

[5] https://freesenegal.co/ 

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles