En la situació política actual trobem evidències d’una involució reaccionària antidemocràtica que es produeix en diversos àmbits simultàniament i que només pot ser combatuda des de l’internacionalisme i el socialisme.
Reacció econòmica
En l’àmbit econòmic, la situació segueix determinada pel col·lapse del capitalisme financer monopolista que continua estancat en un cicle crític des de l’esclat de la bombolla especulativa de 2008. Aquesta situació afecta de manera molt negativa a Europa que fins ara no ha aconseguit beneficiar-se, com si ho han fet relativament els EUA, d’un curt període de recuperació econòmica que ja ha acabat. D’altra banda, el debilitament progressiu del dòlar davant el Petroyuan o les criptodivises han pres la forma d’una nova amenaça sobre el sistema financer dels EUA i de tots els seus aliats estratègics. Aquesta situació es veu agreujada per les polítiques aranzelàries proteccionistes impulsades pel govern de Trump, així com per l’escalada bèl·lica impulsada per l’OTAN a l’Orient Mitjà i altres punts del planeta.
Aquesta dinàmica evidencia la creixent polarització internacional de dos blocs confrontats econòmicament i militarment. Per un costat, el bloc imperialista occidental conformat pel Regne Unit i la Commonwealth, els EUA i la UE. Per l’altre costat, un bloc emergent conformat per una aliança que té el seu epicentre principal a l’Àsia, amb l’eix Rússia-Xina-Iran, i que comparteix estratègia multilateral amb els països de l’ALBA.
El col·lapse del model econòmic neoliberal aboca el capital financer a una crisi global i amenaça de desbordar els límits de la confrontació econòmica, política i informativa per estendre’s a la confrontació bèl·lica oberta a escala planetària. El món torna a sentir l’ombra d’una catàstrofe nuclear i els conflictes militars s’estenen per tota la geografia, amb unes xifres de refugiats i desplaçats que ja superen les de la Segona Guerra Mundial.
Reacció social
Les polítiques neoliberals continuen tenint efectes molt negatius sobre el conjunt de la classe treballadora. Comencen a consolidar-se importants bosses de precarietat i pobresa que, lluny de constituir un exèrcit de reserva de mà d’obra barata per al capital com anteriorment, es solidifiquen com un problema irresoluble en un sistema productiu que evoluciona a través de l’externalització, l’automatització i la substitució constant de la força de treball.
A més a més, aquestes polítiques han comportat en cinc dècades la privatització gairebé completa dels recursos naturals i les xarxes de transport i telecomunicacions nacionals, així com de molts altres sectors estratègics dels Estats occidentals, com els exèrcits, la qual cosa ha comportat majors costos i menor eficiència. També ha tingut efectes en la mateixa naturalesa de les institucions públiques que conformen els aparells administratius dels Estats, que han estat desproveïdes de competències en favor de les corporacions capitalistes.
Així, als efectes d’una major pressió econòmica i social sobre la classe treballadora, cal afegir els efectes derivats de la manca de recursos i competències de les administracions públiques, el deteriorament dels serveis públics bàsics com l’educació i la salut, el desmantellament reaccionari dels serveis socials o la privatització dels serveis energètics o les universitats, entre d’altres. A Europa, el creixent descontentament social agita el monstre de l’extrema dreta i omple els carrers d’exaltacions de xovinisme i violència. D’Espanya a Polònia, l’extrema dreta reaccionària recull a través del populisme identitari el rebuig majoritari a la corrupció generalitzada i atia els conflictes per a sembrar el caos.
Reacció informativa
L’àmbit de la informació es revela cada dia més com una peça fonamental de la lluita política i econòmica contemporània. La recent croada contra Rússia de la premsa occidental, construïda al voltant del fals debat sobre les Fake News, ha donat pas a una campanya d’atacs de falsa bandera, dels que en són exemples molt clars el cas Skripal i el suposat atac amb armes biològiques a Síria, tots dos construïts mediàticament.
Sembla cada dia més evident que les potències occidentals, com a representants de les grans corporacions capitalistes, actuen a la desesperada per a aixecar cortines de fum mediàtiques amb les quals ocultar a l’opinió pública els pèssims resultats de la gestió econòmica neoliberal i de les polítiques imperialistes. Els recents escàndols de Cambridge Analytica i Facebook, no només han posat al descobert que el veritable origen de les Fake News han estat les mateixes agències d’intel·ligència occidentals, sinó que també han evidenciat l’existència de tot tipus de connivències, molt lucratives però completament inacceptables en preteses democràcies, entre les agències d’intel·ligència, les corporacions tecnològiques i els grups de pressió capitalistes.
Tot això, mentre s’incrementa l’assetjament sobre Julian Assange, qui continua privat de llibertat, tancat a l’ambaixada de l’Equador, per haver provat i denunciat, ja fa uns anys, totes aquestes connivències que ataquen la Democràcia.
Reacció judicial
Constatem, també, aquests dies, com institucions judicials molt variades són atrapades per les mateixes xarxes de connivència i actuen impunement en defensa dels interessos del capital, reprimint els interessos populars i coartant els dèbils sistemes democràtics.
Aquesta instrumentalització de la justícia és cada dia més sistemàtica i obscena. La podem trobar, no només en el cas Assange, sinó també en la persecució dels líders del Partit dels Treballadors del Brasil, primer Dilma Roussef i ara Lula Da Silva, en la recent detenció del líder de la FARC a Colòmbia o en l’empresonament de diversos líders comunistes arreu del món, des de Turquia a Sudan.
Evidentment, la podem trobar també a l’Estat Espanyol, amb la instrumentalització sistemàtica de les institucions judicials pel govern del Partit Popular: amb la protecció i l’indult de condemnats per corrupció o brutalitat, amb la repressió de les classes populars a Catalunya, a Múrcia i a Madrid, amb la criminalització dels sindicats i els moviments socials, amb l’empresonament d’artistes per exercir el dret fonamental d’expressió, amb l’empresonament, l’exili forçós o l’assetjament judicial de representants electes i dels moviments socials, per haver defensat les institucions democràtiques catalanes.
La defensa de la Democràcia és una lluita internacionalista pel socialisme
La defensa de la Democràcia és, avui més que mai, una lluita global, indestriable de la lluita per la Sobirania i l’autodeterminació, que ha de ser enfrontada des de la solidaritat internacionalista, coordinadament, a tot el món. La lluita de cada poble contra la tirania del capital és la lluita de tots els pobles, a tot arreu la mateixa, sempre. És la lluita pel control dels recursos naturals i les xarxes de transport i comunicació, pel repartiment igualitari del treball i de la riquesa, per la pau i la prosperitat, per la justícia social i els serveis públics d’educació, salut i recerca, per l’atenció a la infància i a la gent gran, per la protecció dels més febles, per la lliure informació i la lliure expressió, per la justícia universal i el dret a ser igual davant la llei.
La defensa de la Democràcia és una mateixa lluita arreu del món, en la qual conflueixen tots els fronts: per la construcció d’un nou ordre social que deixi enrere la naturalesa depredadora i aniquiladora del capitalisme i permeti el desenvolupament d’un nou estadi de consciència per al conjunt de la humanitat, en harmonia amb la naturalesa de la qual formem part. La defensa de la Democràcia avui és una lluita internacional pel socialisme.
