Zenòbia de Palmira pel pintor Herbert Schmalz (Font: Viquipèdia)
L’exèrcit de l’Estat Islàmic ha entrat a Palmira, ciutat síria mil·lenària, patrimoni de la humanitat, amb l’objectiu de destruir-la. En l’antiguitat, Palmira fou símbol de la resistència a l’Imperi Romà. Segles més tard, va inspirar a Volney a escriure Les Ruïnes de Palmira, l’obra filosòfica determinant de l’ateisme materialista i una de les reflexions intel·lectuals que més va influir en la Revolució Francesa. Palmira és històricament un símbol de la llum, de la raó i de l’humanisme. Les seves majestuoses ruïnes viuen ara les seves darreres hores, amenaçades per un exèrcit de mercenaris i fanàtics.
Palmira, la Perla del Desert
Coneguda com la Perla del Desert, Palmira fou una important ciutat comercial de l’antic orient. Afavorida per la seva situació estratègica, va prosperar com un important enclavament de la Ruta de la Seda. Per a garantir la seva independència dels Imperis veïns, els governants de Palmira van caracteritzar-se per la tolerància religiosa i per acollir generosament a minories i refugiats. L’emperador Adrià li va donar el títol de Ciutat Independent i va esdevenir una aliada lliure de l’Imperi Romà, davant l’Imperi Sassànida.
Les actuals ruïnes de Palmira són un jaciment arqueològic d’incalculable valor, una ciutat sencera amb dos mil anys d’història en un enclavament estratègic de l’antiguitat. Temples, teatres i edificis sencers permeten al visitant fer-se una idea força clara de com era la vida fa dos mil·lennis.
Zenòbia, la reina sublevada
El període més ric de Palmira fou sota el regnat de Zenòbia, qui va arribar al tro després de l’assassinat del seu marit, Sèptim Odenat, i va governar de l’any 267 al 272. Durant el seu curt regnat, Zenòbia va sublevar-se contra l’Imperi Romà i va plantar cara militarment als dos Imperis que l’assetjaven. Amb la voluntat de protegir la regió i aixecar un gran regne independent a l’Àsia Menor, Zenòbia va aconseguir un gran suport de la població.
Zenòbia va ser una reina guerrera, admirada pels seus soldats als quals guiava personalment a la batalla. Caminava llargues jornades, dirigia la cavalleria i va demostrar ser una enginyosa estratega militar. Victòria darrera victòria, va aprofitar la debilitat romana i va estendre un regne independent des d’Anatòlia fins al Líban, des d’on va entrar a Egipte i va vèncer. L’Imperi Romà, fins llavors dividit per les seves tensions internes, va reaccionar amb contundència. L’emperador Aurelià va arribar al poder el 270 i va concentrar els seus esforços en recuperar els territoris sublevats. Després de vèncer a Egipte, va llançar el gruix del seu exèrcit contra Síria.
Zenòbia va ser derrotada a la ciutat d’Homs i es va retirar a Palmira. Aurelià va assetjar Palmira fins a esclafar-la l’any 272. La reina va ser capturada i portada a Roma com a esclava. Passejada pels carrers de Roma com a trofeu de guerra, la seva dignitat i bellesa va impressionar el públic. Va ser comprada i alliberada per un senador romà. Va viure a Tibur (Tívoli) fins a la seva mort.
Palmira, les ruïnes que van inspirar la Revolució Francesa
L’any 1791, va publicar-se Les Ruïnes de Palmira, del Compte de Volney. L’autor havia treballat en aquell llibre durant anys però la seva activa participació en la Revolució l’havia obligat a postergar la publicació. Volney era un erudit gal, deixeble dels enciclopedistes, que va renunciar al seu escó d’aristòcrata per seure a les bancades del Tercer Estat durant els Estats Generals de 1789. Va ser un dels pares intel·lectuals de la Revolució Francesa i va ser secretari de l’Assemblea Constituent de 1790.
Les Ruines de Palmira o Meditacions sobre les Revolucions dels Imperis és l’obra fonamental del materialisme ateu, una de les primeres obres que van explicar les religions com a instruments d’opressió de classe i van raonar una concepció laica de l’Estat. És també un dels primers assajos de caràcter científic sobre història de les religions, en el qual es posen el descobert de manera irrefutable els orígens mitraIstes i maniqueus dels cultes cristians i es nega l’existència històrica de Jesucrist.
Les Ruines de Palmira és també un manifest polític revolucionari de primer ordre, que té avui tota la vigència. És una defensa de la Democràcia, la Ciència i la Raó. És una crítica radical als sacerdots, governadors i intèrprets que actuen com a intermediaris en la societat. És una crida a l’individu a prendre les regnes del seu destí, a guiar-se pel seu judici crític i a ser una part activa de la societat, amb l’exercici dels seus drets. És una crida a les classes populars a revoltar-se contra les jerarquies, un cant a la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Volney va escriure la seva obra després dels seus viatges per l’Orient Mitjà, durant els quals va visitar Palmira i es va meravellar per la bellesa de les seves Ruïnes. Escrit en la forma d’una meditació romàntica, Les Ruïnes de Palmira té també una dimensió mística que l’ha convertit en una obra simbòlica de la tradició revolucionària, en la qual troben explicació molts símbols revolucionaris com el barret frigi, la bandera tricolor i tota la iconografia republicana.
Palmira i la humanitat amenaçada
L’exèrcit mercenari de l’Estat Islàmic ha entrat a Palmira amb la voluntat de destruir el seu important jaciment històric, considerat pels fanàtics iconoclastes com un monument pagà. Per arribar fins aquí ha fet falta una llarga i cruenta guerra que porta ja milers de morts, desapareguts i exiliats. Una guerra criminal orquestrada per l’Imperialisme de l’OTAN, que ha alimentat el fanatisme per al seu benefici geoestratègic i ha finançat un exèrcit genocida.
Les Ruïnes de Palmira van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO i constitueixen un dels principals atractius turístics de Síria. Són una important font de riquesa per als habitants de la regió i un patrimoni incalculable de riquesa per al conjunt de la humanitat. És cert que, després de tot, són només un símbol. Hi ha persones, famílies, infants, molt més importants que les pedres i que han perdut la vida en aquesta guerra imperialista. Però precisament per això, Palmira avui és també un símbol. Símbol de la perversió d’una societat que ha portat l’humanisme a morir allà on va néixer i florir com una aspiració de justícia, a Les Ruïnes de Palmira.
PA
Enllaços d’interès:
– Volney.org, portal dedicata a l’obra de Volney en castellà
– Palmyre : ce que pourrait perdre l’humanité
