Les dones no sortim en els llibres d’història. Ni tan sols l’autora de la raó poètica, María Zambrano; l’activista i primera redactora d’un periòdic nacional, Carmen de Burgos; la científica Margarita Salas, pionera de la genètica molecular; l’activista per la igualtat racial i de gènere, Angela Davis; Clara Campoamor, promotora del sufragi femení l’any 1933; la pintora avantguardista Maruja Mallo; la sindicalista Federica Montseny, primera ministra espanyola; l’escriptora i militant María Teresa León, o l’actriu compromesa Marisa Paredes. I tantes altres dones pioneres en diferents disciplines que van aconseguir grans avanços per a la humanitat i segueixen sense aparèixer en el relat “oficial”. Tampoc apareixen en cap llibre d’història: Micaela, Juani, Lola, Manuela, Teresa, Isabel, Consuelo, Ángeles, María Dolores, Josefina o Alfonsita. I això ens ha fet construir una història incompleta i poc real, perquè sempre ens ha faltat la meitat de la població. Perquè la Història ha d’explicar-se a través del poble, també a través d’elles. És l’única manera d’entendre-la.
El projecte “Les de la Cova” neix de l’Associació veïnal d’un petit barri obrer amb l’objectiu de mirar-les, reconèixer-les i treure-les de l’oblit. Va ser prop d’ell on aquestes dones van teixir la seva identitat i també la de tot un barri. Va ser en una fàbrica de Masia la Cova (Manises, València) on van lluitar per conservar els seus drets i afermar-los per als qui vindran. La seva lluita, la seva resistència i la seva reivindicació ens ensenyen que la transformació social, moltes vegades, comença des dels gestos més quotidians. Van alçar la veu sense saber que estaven construint un camí per a totes. Elles són aquestes mans que, sense buscar aplaudiments, teixeixen la història de tots nosaltres i ens recorden que el treball col·lectiu transforma la realitat. Amb treball, vagues, olles, paraules i fets van conformar una societat de la cura mútua que, avui dia, persisteix en cada barri.
Aquesta història també va passar en els barris de la perifèria de Sevilla, Catalunya, Astúries o en tants pobles del País Valencià. Perquè aquesta és la seva història: la de les dones de davantal, migrants, treballadores, feministes sense saber-ho; elles són la cura d’aquesta societat.
El diumenge 25 de gener de 2026, gairebé 400 persones van participar en un acte de reivindicació acudint a un teatre, on es va crear un espai per a la memòria, de reconeixement i de justícia històrica. Aquest dia es va presentar el projecte “Les de la Cova”, que recupera la memòria acudint als qui han estat les guardianes de la tradició i de la quotidianitat. En la nostra societat capitalista, s’ha considerat treball sol allò que genera un objecte o un ús econòmic, deixant de costat les cures. Elles vivien en la societat del silenci fins que van iniciar un soroll que, avui dia, encara continua molestant a molts.
Es va presentar el llibre que recull la seva història i el documental on, en primera persona, compten la seva lluita clandestina. No hi ha dubte que parlar del que ens passa des de nosaltres i per a nosaltres, sense delegar ni demanar tutories, és el més pròxim a l’acció directa i a la pràctica revolucionària de la lluita de classes.
Nota: El llibre està disponible en l’Associació Veïnal Barri Sant Francisco i Albereda Park. I el documental es pot visualitzar en Youtube: “Les de la Cova”.
(originalment publicat a Memoria del Futuro)
