Les mesures xenòfobes aprovades pel Consell de la UE representen un retrocés greu en el respecte als principis fonamentals del dret d’asil. La nova norma permet l’expulsió a un tercer país només perquè la UE decideix considerar-lo com a “segur”. Aquest canvi trenca el principi de non-refoulement, que és la norma bàsica del dret internacional que prohibeix enviar una persona a un país on podria estar en perill. Declarar “segurs” països amb vulneracions documentades de drets humans o amb capacitat limitada per gestionar sol·licituds desvirtua el sistema internacional de protecció. A més, la creació de centres de retorn en tercers països externalitza la responsabilitat moral i legal de la UE, obrint la porta a detencions arbitràries, opacitat i vulneració sistemàtica dels drets fonamentals. Aquesta deriva mostra que la UE se situa cada vegada més a les posicions de l’extrema dreta.
Aquestes propostes suposen una renúncia explícita als principis universals que Europa afirma defensar. L’enfocament securitari, que equipara mobilitat amb amenaça, degrada la solidaritat, la justícia i la responsabilitat compartida. La noció de “país segur” es converteix en una etiqueta guiada per interessos geopolítics més que no pas per la realitat dels drets humans. En comptes d’afrontar les causes estructurals dels desplaçaments o garantir vies d’acollida dignes, la UE opta per blindar-se i delegar el seu deure moral en altres. Aquesta estratègia aprofundeix clarament la deriva antidemocràtica europea.
La gestió de la pesta porcina evidencia fins a quin punt la ramaderia industrial intensiva és un model altament vulnerable i perjudicial. Les macrogranges, amb animals concentrats en espais reduïts i sotmesos a estrès constant, creen les condicions ideals per a la propagació i mutació de virus com la pesta porcina africana. Quan esclata un brot, la resposta acostuma a ser sacrificis massius i externalització de costos cap a petits ramaders o administracions, mentre les grans corporacions mantenen intacte un sistema que els afavoreix. Aquest model, que pressiona per rebaixar normes i ampliar la producció, incrementa els riscos sanitaris, degrada el territori, contamina aqüífers i destrueix el teixit rural. En realitat, la pesta porcina és un símptoma estructural d’un sistema orientat al benefici immediat, incompatible amb la salut pública, el benestar animal i una agricultura sostenible.
La crisi provocada per la pesta porcina pot amplificar el malestar social i econòmic en zones rurals amb explotacions ramaderes, cosa que podria beneficiar políticament les posicions d’Aliança Catalana en les comarques afectades. La combinació de por a la pèrdua de rendes, crisi del sector primari i sensació d’abandonament per part de les administracions crea un “terreny fèrtil” perquè aquesta formació creixi en suport electoral, convertint la pesta porcina en una “palanca” de descontentament que la dreta radical pot canalitzar. A més, les comarques on l’explotació porcina és més intensa coincideixen amb aquelles on AC ha obtingut més vots.
Expressem el nostre suport a Unidas por Extremadura, una candidatura que representa una dignitat col·lectiva llargament arrelada al territori. En una Extremadura marcada per dècades de desequilibris, promeses incomplertes i noves formes de saqueig disfressades de modernitat (del neoextractivisme als vells engranatges del clientelisme), aquesta opció representa la voluntat de recuperar el control sobre el futur de la terra, els seus recursos i la seva gent. Unidas por Extremadura planteja un model productiu just, sostenible i arrelat, que no tracti el territori com un espai perifèric sinó com una comunitat viva que mereix decidir per si mateixa. Donar-los suport és apostar per un projecte que reivindica el poder popular, la cohesió social i la reconstrucció d’una esperança compartida.
