El president Salvador Illa encara el seu segon debat de política general en el Parlament, sense que tingui garantits els suports per a continuar governant. Els grans problemes del PSC passen pel manteniment d’un model de país basat en infraestructures insostenibles com l’ampliació de l’aeroport del Prat; la manca de concreció en el model de finançament singular; i la insuficiència de recursos destinats a educació, sanitat i habitatge, tot i els suplements de crèdit per valor de 4.000 milions d’euros pactats l’any passat amb els seus socis de govern. Catalunya necessita un canvi profund en el seu model de país, amb una profunda reforma del finançament, acompanyada d’un increment de la pressió fiscal a les rendes més altes que permeti el desenvolupament d’una inversió pública digna, suficient i compatible amb una república social i avançada.
Fa dos anys d’ençà que el govern de Netanyahu comencés el seu genocidi a Gaza. Les xifres oficials que proporciona el Ministeri de Salut de Gaza indiquen al voltant de 67.000 assassinats, entre ells 20.000 infants, però aquesta xifra podria quedar-se curta segons altres càlculs. La revista científica The Lancet estima una quantitat fins a un 70% superior, fet que suposaria que Israel ha posat fi a la vida d’almenys un 10% de la població de tot el territori, unes dades esfereïdores que tornen a assenyalar-nos la condició de criminals de guerra de tots els governants i comandaments de l’exèrcit sionista.
Mentre es tanca aquesta editorial (dijous 9 d’octubre) s’acaba d’anunciar un acord sobre la primera fase d’alto el foc en Gaza. A falta de conèixer la concreció i l’evolució de les converses, donem la benvinguda a qualsevol cessament dels bombardejos, però recordem també les paraules que acaba de fer públiques el Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina: “el poble farà responsables tots aquells que van fracassar, van conspirar i van permetre que Gaza morís d’assassinat i fam”.
Els i les integrants de la Flotilla Global Sumud han aterrat a diferents punts de l’Estat durant aquesta setmana, després d’haver estat empresonats a Ktzi’ot, al desert del Negev, al sud d’Israel. Han denunciat maltractaments físics i psicològics, en la línia del que es podia esperar per part de les forces armades sionistes. És evident, i així s’ha expressat, que el poble de Palestina pateix molt més, però això no ens ha d’impedir sumar aquests fets a la llarga llista de crims per part de Netanyahu. Com a mínim, la Flotilla ha contribuït a impulsar el moviment de conscienciació entorn d’aquesta massacre, tal com vam comprovar a la gran manifestació a Barcelona del passat dissabte.
Enmig de les enormes mobilitzacions a França contra les polítiques de retallades, Sébastien Lecornu ha presentat la seva dimissió com a primer ministre. És el tercer govern que cau des del 2024, fet que representa una autèntica crisi de règim, accelerada pel rebuig del poder d’escoltar la voluntat majoritària de canvi. Macron i l’establishment econòmic en són els principals responsables. La solució implica designar un govern nítidament d’esquerres que porti a terme les mesures que s’estan reivindicant des del carrer: increment de sous i pensions; millora de la seguretat social; major fiscalitat per a les grans fortunes i el capital; augment de la inversió en ocupació, formació i serveis públics.
Des de Comunistes de Catalunya s’ha llançat una proposta de trobada, un emplaçament al conjunt de l’esquerra política i social de Catalunya, però també dels territoris de parla catalana i, fins i tot, a la d’altres pobles de l’Estat espanyol. Ha de servir per poder posar sobre la taula la valoració i l’anàlisi de cadascú respecte del cicle polític passat, la situació en què ens trobem i l’abordatge del debat estratègic, tenint la capacitat de dibuixar un projecte comú del país. Es tracta de poder discutir en profunditat i en termes estratègics, i que aquest debat tingui una translació fidedigna i orgànica que després rendeixi comptes en cadascun d’aquests partits i organitzacions.
