1- Potser hi ha lectores i lectors de la Realitat que, com que no tenen relació amb el món educatiu no us coneixen. Podeu explicar què és la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. I fer-ne una breu història?
La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya és el paraigua que aixopluga els diferents moviments de mestres i educadores, els MRP, i també altres entitats i àmbits de treball del món socioeducatiu. Els MRP, des de fa dècades, treballen per transformar els centres educatius i fer-los realment democràtics, inclusius i arrelats al territori. Van néixer en el context de la transició, quan molts docents sentien la necessitat d’impulsar una escola pública catalana, oberta i compromesa i des d’aleshores, la Federació ha estat un agent col·lectiu que ha posat l’educació al centre del debat social i polític a Catalunya alhora que està connectada amb la resta de comunitats autònomes i l’estat.
2- Quins són els vostres objectius en l’actualitat?
Avui, la nostra prioritat és clara: enfortir l’escola pública i fer-la capaç de garantir una educació de qualitat per a tothom, sense deixar ningú enrere. Això vol dir lluitar contra les desigualtats, impulsar polítiques estables que donin seguretat i fermesa al sistema i, sobretot, situar l’equitat i la inclusió com a eixos fonamentals.
3- Cada any elaboreu unes propostes de Política Pública en Matèria Educativa. Quins seran els eixos de treball per aquest curs?
Aquest curs treballem sobretot en cinc línies:
- Reduir la segregació escolar, que és una de les principals injustícies del nostre sistema.
- Repensar el mapa educatiu, perquè les escoles de proximitat siguin la primera opció i siguin viables, on les Zones Educatives tenen un paper clau.
- Impulsar l’educació comunitària a temps complet, aprofitant els recursos de l’entorn.
- Reforçar els equips docents, donant-los estabilitat i eines per créixer professionalment.
- I, molt important, actualitzar el model d’immersió lingüística per assegurar que el català continuï sent l’eix vertebrador i que tot l’alumnat acabi l’escolaritat dominant-lo, juntament amb el castellà.
4- En la introducció de les d’aquest any situeu: “Passem de reformar l’escola a reformar l’entorn educatiu”. Ens ho podeu ampliar una mica?
El que volem dir és que no n’hi ha prou amb demanar a l’escola que resolgui tots els problemes socials. Els resultats educatius estan íntimament lligats a les condicions de vida de les famílies i dels barris. L’alumnat més vulnerable mostra una evolució negativa i la distància entre centres s’agreuja segons la seva complexitat. Les dades també indiquen que si bé es redueix l’abandonament escolar prematur en termes absoluts, no és així en el cas de l’alumnat més vulnerable, amb rendes baixes i/o d’origen estranger. Per això, proposem una mirada sistèmica, que transformi també l’entorn: les polítiques socials, el suport comunitari, els recursos dins i fora de l’escola. Si volem que ningú quedi enrere, no podem canviar només les aules, hem de canviar tot el que les envolta. Incidir en l’escola és necessari, imprescindible. Els darrers anys ha augmentat la inversió econòmica i les dotacions de docents i altres professionals, però no n’hi ha prou. El pressupost en termes de PIB i la despesa per alumne segueix per sota de la mitjana espanyola i europea.
5- Hi ha una campanya molt forta per part de la dreta i la dreta extrema a tornar a l’escola segregada. Vosaltres, des de sempre, heu defensat “L’escola inclusiva”. Què vol dir “escola inclusiva”. Per què és important que l’escola sigui inclusiva i quines característiques hauria de tenir?
Per nosaltres, una escola inclusiva és aquella que acull tots els infants i joves tal com són, sense exclusions. No vol dir només tenir programes específics per qui té més dificultats, sinó transformar tota l’estructura perquè tothom hi tingui cabuda. Això vol dir equips amb més professionals —educadors socials, vetlladors, orientadors, psicopedagogs…—, un temps de migdia universal i gratuït, també en l’educació 0-3, i una atenció real a les famílies nouvingudes. És una aposta per fer de l’escola un espai real de cohesió social i no de segregació.
6- Algunes persones creiem que amb l’excés de burocratització s’ha reduït la democràcia i la participació en els centres? Com ho veieu des de la Federació? Com podem enfortir aquests aspectes des del professorat, des de l’alumnat i des de les associacions de pares i mares? I la Conselleria?
És cert que la burocràcia ha anat ofegant la democràcia interna de les escoles, especialment als equips directius. I això és greu, perquè la participació del professorat, de l’alumnat i de les famílies és la millor garantia de qualitat educativa. Som ferms defensors de l’educació comunitària. Sabem que els projectes educatius comunitaris amb alta implicació de l’alumnat i de les famílies són una palanca important per millorar la vinculació, la motivació, el benestar i, en molts casos, els resultats acadèmics. No és garantia automàtica: dependrà de com es dissenyin, de com s’implementin, del lideratge escolar, de tenir recursos, i de les condicions de l’entorn. En aquest sentit, des de la Federació defensem una governança compartida als centres i apostem per experiències com les Zones Educatives, que permeten treballar en xarxa amb l’entorn i recuperar aquesta dimensió comunitària i democràtica que l’escola no pot perdre.
7 – Respecte a la llengua, manifesteu que “la llengua catalana ha de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu de Catalunya sent la llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge”. Però també manifesteu que “Cal un nou model d’immersió lingüística”. Ens ho podeu explicar?
El català ha de ser la llengua vertebradora del nostre sistema educatiu. Defensem un model d’escola que no separa l’alumnat per la seva llengua d’origen o familiar, que té com a nucli la llengua catalana i que garanteix la competència comunicativa plena en català, castellà, aranès a la Vall d’Aran i, com a mínim, una llengua estrangera. Però el context sociolingüístic actual, molt més complex que als anys 80, ens obliga a actualitzar el model d’immersió: cal acompanyar els equips docents per garantir que tots els nois i noies acabin la seva escolaritat dominant plenament tant el català com el castellà. No es tracta de renunciar a res, sinó d’enfortir la immersió perquè sigui real i efectiva. Per això proposem millorar i augmentar els recursos, l’acollida de l’alumnat nouvingut, posar el focus en l’oralitat per millorar l’ús social del català, millorar la formació, l’avaluació i l’acompanyament als centres.
8- En les propostes d’aquest any no anomeneu la necessitat d’una escola coeducativa o feminista. Creieu que és un tema ja superat?
És veritat que aquest any no ho hem posat en primer terme al document, però la perspectiva feminista i coeducativa forma part de l’ADN dels moviments de renovació pedagògica. No és un tema superat, sinó integrat en la nostra manera d’entendre l’escola: una escola que treballa contra les desigualtats de gènere, que fomenta el respecte a la diversitat i que educa en la igualtat real.
De fet, parlar d’escola inclusiva és, indiscutiblement, parlar d’una escola feminista. Perquè no pot existir inclusió sense igualtat, sense visibilitzar i valorar les aportacions de les dones en tots els àmbits del coneixement i sense trencar els estereotips que limiten les expectatives educatives i vitals dels infants i joves. Quan defensem una escola que acull a tothom, també estem reivindicant una escola lliure de masclisme i violències, que promou relacions respectuoses i equitatives i que educa per una societat més justa.
9 – Enfront del genocidi de Gaza, com creieu que han de reaccionar els equips docents? Des de la Federació abordeu l’educació democràtica i per la pau?
Davant de tragèdies com la que vivim a Gaza, pensem que els equips docents tenen la responsabilitat d’educar per la pau, els drets humans i la solidaritat. No es tracta de fer discursos polítics, sinó de donar eines a l’alumnat per comprendre el món críticament, per empatitzar amb el patiment de les persones i per comprometre’s amb una societat més justa. La Federació sempre ha defensat que l’educació democràtica i per la pau és un dels pilars de l’escola pública.
Però això només serà possible si els equips docents i els equips directius reben el suport i l’acompanyament que necessiten. Demanar als mestres que eduquin per a la pau, la democràcia o la inclusió, sense donar-los temps, recursos i formació, és una contradicció.
Gènere, cultura de la pau, ciutadania i drets humans, medi ambient, sostenibilitat econòmica, interculturalitat… Quins són els reptes que han d’enfrontar els nostres infants i joves? Quina ciutadania volem? L’educació ha de ser transformadora del món que vivim i contribuir a la formació de persones autònomes, crítiques i actives. El currículum marca les intencions educatives, per això no n’hi ha prou amb la didàctica de les competències d’educació crítica. Això va de compromís, reflexió sobre què signifiquen aquestes competències i com les prioritzem, planifiquem, duem a la pràctica i avaluem no només des del pla tècnic. Potser no podem canviar el món però sí incidir en les persones.
10 – Algun altre aspecte de les vostres propostes que vulgueu posar en relleu?
Aquí és on volem posar l’accent: necessitem una planificació educativa a llarg termini, amb la inversió del 6% del PIB en educació que la LEC ja preveia, i sobretot, un desenvolupament professional docent sòlid i continuat. Per això defensem la creació d’una Agència de Desenvolupament Professional Docent, independent i amb capacitat per garantir una formació de qualitat i un acompanyament estable als mestres i als equips directius. En aquest procés, la universitat i la recerca han de tenir un paper fonamental: han d’esdevenir aliades de l’escola, aportar coneixement, dades, metodologies i participar en els espais de reflexió que permetin als docents créixer professionalment i acomplir la tasca educativa amb rigor científic. Només així podrem tenir docents i equips educatius forts, reconeguts i motivats, capaços d’afrontar els reptes educatius i socials del present i del futur.
