Les dones han treballat sempre al llarg de la història de la humanitat. Han assumit el treball reproductiu, però també han estat presents en el treball productiu. El treball de les dones a la manufactura no va ser una novetat conseqüència de la revolució industrial, les dones hi eren més d’un segle abans, en època preindustrial i artesana.
I les dones no sols han treballat a les fàbriques sinó que han participat en les lluites obreres per millorar les condicions de treball i de vida de la classe obrera i han sigut protagonistes de lluites contra les pitjors condicions que patien pel fet de ser dones.
Ara encara, com ens mostren les dades estadístiques que es van fent públiques, les dones estan en el treball de mercat en pitjors condicions laborals que els homes.
S’entén per població activa aquella que està actualment ocupada o en situació de recerca activa de feina. Dins la població inactiva comptem les persones que estan estudiant o que estan jubilades, les que treballen a casa en el treball reproductiu o de cures, les que han desistit de trobar feina i les que treballen “en negre”.
Segons les dades que proporciona la Encuesta de la Población Activa (EPA) el primer trimestre de 2021, la taxa de població activa entre les dones de més de 16 anys era del 52,91 %, mentre que la del homes de la mateixa franja d’edat era del 62,74%, gairebé 10 punts percentuals per sobre la de les dones. Aquesta diferència té el seu màxim quan es fa referència a persones de més de 45 anys. La població amb nacionalitat estrangera té una taxa d’activitat superior a la de nacionalitat espanyola, però en tots els casos la taxa d’activitat de les dones és menor que les dels homes.
Fem una mirada sobre les condicions d’ocupació de les dones
Segons l’EPA en el primer trimestre de 2021, la taxa d’ocupació de les dones de més de 16 anys és de 48,99 %, 8,58 punts percentuals per sota de la dels homes, que és de 57,57%. Tot i que en parlar de taxa d’ocupació cal tenir en compte que l’EPA considera persona ocupada aquella que ha treballat una hora a la setmana.
Igual que amb l’activitat, les desigualtats es constaten en tots els grups d’edat, però trobem més desigualtat en la franja d’edat d’entre 45 i 60 anys. Així mateix la població amb nacionalitat estrangera té una taxa d’ocupació més alta que la de nacionalitat espanyola.
La taxa de temporalitat presenta diferències tant per sexe com per si es tracta del sector públic o del sector privat. En ambdós sectors és superior la temporalitat en les dones (22% dones, 16,5% homes). En el sector privat la diferència és semblant (19,7 % dones i 16,3 % homes), en canvi en el sector públic és molt més gran (31,1 % dones, 18,2% homes). Cal remarcar que en un any en el sector públic la temporalitat en els homes ha baixat un punt percentual i la de les dones n’ha pujat quatre. Pel que fa el tipus de contracte les conseqüències de la pandèmia també són més perjudicials per les dones.
La taxa de parcialitat també presenta grans diferències per sexe i en funció de si l’ocupació és al sector públic o al privat. La taxa total pels homes és del 7,7% , en canvi la de les dones és del 21,1%, 13,4 punts percentuals de diferència. En aquest cas és el sector privat el que presenta taxes de parcialitat molt més elevades per les dones, i on trobem una diferència de més de 17 punts. Majoritàriament les persones que treballen a temps parcial ho fan perquè no han trobat una altra feina, tot i que les que ho fan per dedicar-se a tasques de cura són bàsicament dones.
Aquesta situació de desigualat pel que fa la temporalitat i el treball a temps parcial, comporten un greu perjudici per les dones, tant pel nivell ingressos que perceben, com a les oportunitats de promoció en la seva carrera professional i en quant a les futures pensions de jubilació.
Les dones ocupades tenen millors nivells formatius que els homes, per exemple el 53,9% de les dones ocupades té estudis superiors, mentre en els homes és el 44,3%, gairebé 10 punts percentual per sobre. En canvi en nivells educatius més baixos trobem menor proporció de dones ocupades.
La proporció de dones assalariades és superior a la dels homes, però aquesta dada s’inverteix quan parlem de persones directives o autònomes. La dedicació al treball reproductiu repercuteix directament en la capacitat de les dones de promocionar i desenvolupar una carrera professional. Aquesta dificultat de promocionar més el sexisme de la nostra societat fan que les dones pateixin el que s’anomena sostre de vidre, un sostre invisible però d’altra banda ben real.
Un altre element de desigualtat és la segregació ocupacional. Les dones es troben sobre representades en les ocupacions relacionades amb el sector serveis: educació, sanitat, serveis d’atenció a les persones, comerç al detall, tasques d’administració, treball domèstic,… Aquest és l’únic sector amb més presència de dones que d’homes.
En canvi els homes són majoritaris en sectors industrials, de construcció, agricultura, transport. I estan sobre representats en les ocupacions més qualificades, i ben pagades, relacionades amb la indústria i l’ús de maquinària.
La taxa d’atur de la població femenina (14,35 %) és més alta de la de la masculina (11,55 %). Respecte el mateix període de l’any passat (1r trimestre) l’atur femení ha pujat 2,91 punts percentuals i el masculí 1,61.
La població estrangera té una taxa d’atur que és més del doble a la de població amb nacionalitat espanyola. Les dones estrangeres tenen una taxa d’atur de 28,83% i les dones amb nacionalitat espanyola de 11,33%.
Les dones aturades que tenen estudis superiors representen el 26% del total de dones aturades, en canvi pels homes la proporció és del 22%. Veiem com, malgrat les dones presenten nivells formatius superiors més alts que els homes, continuen trobant-se més afectades per l’atur.
La bretxa salarial de gènere és fruit de totes les bretxes que hem vist en el mercat de treball, i tot plegat conseqüència directa de la situació de discriminació que les dones patim sota el patriarcat.
Globalment el salari mig anual de les dones ve a ser un 22,2 % inferior al dels homes. Una altra manera de veure-ho és considerar que les dones treballen mes d’un mes i mig de franc cada any.
Si tenim en compte l’edat de les dones veiem com la bretxa augmenta a mida que augmenta l’edat, a partir dels 45 anys la bretxa ja arriba al 25% i a partir dels 55, aquest es situa gairebé al 28%.
Hi ha una tendència a una lleugera disminució de la bretxa salarial de gènere, tret en la franja d’edat dels 25 a la 34 anys en que augmenta. Una explicació seria perquè és l’edat reproductiva de les dones i la mitjana anual des salaris masculins augmenta més que els femenins.
Un altre factor de desigualtat és la nacionalitat. Les dones nascudes fora d’Espanya pateixen la doble discriminació de gènere i d’ètnia. La bretxa entre homes i dones de nacionalitat estrangera és de 17%, en canvi, respecte els homes de nacionalitat espanyola, les dones estrangeres cobren un 38% menys.
Si tenim en compte els sectors d’activitat, el tipus d’ocupació, el tipus de contracte o el tipus de jornada, veiem que en tots els casos existeix una bretxa salarial que discrimina les dones.
Quan estan actives en el treball de mercat i després quan es jubilen pateixen una situació de risc de pobresa més elevada que la dels homes.
Globalment hi ha un augment de la taxa de risc de pobresa o exclusió social que ja s’acosta a la quarta part de la població. Però si bé els darrers anys ha disminuït lleugerament la dels homes, la de les dones ha augmentat, fent créixer la diferència.
La sortida de la crisi la va pagar la classe obrera, però ha afectat més les dones que els homes.
Cal veure si tenim la capacitat d’aconseguir que la sortida de la crisi provocada per la pandèmia no recaigui altre cop sobre les mateixes espatlles.
