L’atac d’Israel a l’Iran, que no respon a cap provocació, ha encès una nova metxa a l’Orient Mitjà, per si no n’hi havia ja prou de metxes enceses en aquell polvorí. I algunes de les reaccions al fet que l’Iran hagi decidit respondre militarment, acollint-se al “dret inherent de cada estat membre d’utilitzar la força en legítima defensa davant d’un atac armat” recollit a l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, mostren que Israel realment està actuant com un instrument de l’imperialisme, una cosa que ja sabíem, però que molts negaven.
Un instrument que al llarg de dècades s’ha mostrat tremendament eficaç, encara que moltes vegades la seva brutalitat hagi provocat algun petit disgust, sobretot per qüestió d’imatge. Però a l’hora de la veritat, la brutalitat del sionisme és un cost assumit si compleix bé amb la seva missió.
Poques hores després del primer atac israelià, el silenci era eixordador, sobretot si tenim en compte la rapidesa d’alguns governs i institucions internacionals a l’hora de condemnar altres tipus d’atacs, com per exemple els de la resistència palestina.
Però el silenci es va trencar quan es va produir la resposta iraniana, i sobretot quan es va constatar que el famós escut protector no era tan efectiu com havia presumit l’estat sionista, ja que molts míssils i drons van assolir els seus objectius en territori israelià. El silenci es va transformar en un “Israel té dret a defensar-se, encara que sigui atacant primer”.
Molts suports i moltes mentides
El president dels Estats Units va mostrar el seu suport a Israel i va assegurar que no estaven directament involucrats en l’atac; però va deixar la porta oberta a participar-hi en cas que Teheran no compleixi les exigències d’abandonar el seu programa nuclear.
Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, es va posar en contacte immediatament amb Benjamin Netanyahu per manifestar-li el seu suport i la seva preocupació per unes suposades armes nuclears iranianes, que no existeixen. Les seves paraules ens recorden aquelles armes de destrucció massiva que Saddam Hussein mai no va tenir, però sobre les quals es va construir un argumentari que va servir per atacar i destruir l’Iraq. Fins al moment d’escriure aquest article, la declaració de Von der Leyen donant suport a l’atac a l’Iran no ha rebut crítiques ni desmentiments de cap govern de la UE.
El G7 reunit al Canadà va aprovar una declaració brutal en què responsabilitza l’Iran de la inestabilitat a la regió, mostra el seu suport total a Israel i declara que l’Iran no ha de poder accedir de cap manera a la bomba nuclear. Declaració que amaga que Israel és l’únic estat de la regió que posseeix aquest tipus d’armament i que es nega a ser inspeccionat pels tècnics de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica. Per contra, l’Iran sí que admet les inspeccions de l’organisme dependent de l’ONU, i fins i tot ha reprès amb la mediació d’Oman les negociacions bilaterals amb els EUA sobre la qüestió nuclear, malgrat que va ser Trump qui en el seu primer mandat va trencar l’acord signat el 2015. L’inici de la sisena ronda de negociacions EUA-Iran estava previst per al cap de setmana passat, i es va suspendre a causa de l’atac israelià.
Alemanya treu la careta a la resta
Però entre totes les declaracions de suport a Israel, n’hi va haver una que va destacar, la del canceller alemany, Friedrich Merz, que dimarts passat no va tenir cap problema a dir la veritat, reconeixent que l’estat sionista israelià no és altra cosa que un sicari dels interessos imperialistes. El canceller alemany, referint-se a l’agressió israeliana contra l’Iran, va dir textualment: “Israel està fent la feina bruta per tots nosaltres (…) Sento el màxim respecte per l’exèrcit d’Israel, pel Govern d’Israel, perquè van tenir el valor de fer-ho, ja que si no passaríem mesos i anys amb el terror continuat d’aquest règim, i a més, possiblement, amb armes atòmiques”.
L’actuació israeliana, tot i que pugui tenir unes motivacions pròpies i relacionades amb el moment actual, continua responent al disseny de l’imperialisme de mantenir la inestabilitat a la regió.
I mentre tots acusen l’Iran, continua augmentant el nombre de persones assassinades en el genocidi contra el poble palestí, però les imatges desapareixen. Possiblement, aquest sigui també un dels objectius de l’atac d’Israel a l’Iran: que no molestin mentre assassinen palestins.
Aquest article va ser publicat originalment en gallec: https://www.nosdiario.gal/articulo/internacional/occidente-responsabel-que-estenda-barbarie/20250618224832225634.html
