El 18 de febrer de 2024 el Bloque Nacionalista Galego (BNG) aconseguia un resultat extraordinari en les Eleccions al Parlament de Galiza. Superava tots els seus registres històrics en aconseguir els 467.074 vots (un 31,57%, gairebé una de cada tres persones que van acudir a votar). Es tracta d’una pujada de 156.798 vots en termes absoluts respecte a 2020 (7,79 punts percentuals) que van possibilitar aconseguir 25 actes de diputats i diputades (un terç exacte de les 75 existents en el Parlament de Galiza). El BNG superava el 30% de vot en més de 100 dels 313 Ajuntaments del país (en 13 d’ells superant el 45%) i aconseguia ser, per primera vegada en la història, la primera força política a la ciutat més poblada de Galiza: Vigo (i en bona part dels Ajuntaments de la seva ria).
El BNG surt reforçat d’aquestes eleccions com a segona força política de Galiza (a 16 diputats de distància de la tercera, el PSOE) i queda posicionat clarament com a única alternativa real a l’hegemonia electoral del PP a Galiza. Si a més analitzem aquest resultat en termes de política comparada comprovarem que el percentatge de vot aconseguit pel BNG és superior al de resta de forces sobiranistes de l’estat en les seves respectives eleccions autonòmiques (excepte el PNB) i a nivell europeu (excepte l’SNP escocès i la coalició de govern del nacionalisme a Còrsega). Si ho comparem amb forces polítiques de l’esquerra europea mínimament homologables al BNG, la diferència encara és més gran.
Una vegada més, queda clar que Galiza compta amb una realitat política pròpia i diferenciada. I és que, a pesar que la política gallega està cada vegada més espanyolitzada i la influència dels mitjans de comunicació estatals és més gran, a Galiza existeix un ecosistema polític propi i diferenciat que explica per què la segona força política de Galiza és una força com el BNG o que l’esquerra espanyola a l’esquerra del PSOE quedi novament fora del Parlament igual que l’extrema dreta (el Parlament de Galiza és l’únic de tot l’estat que segueix sense comptar amb presència de VOX).
Un resultat d’aquest tipus mai és monocausal. És la confluència de diversos elements el que ho expliquen: una extraordinària candidata com Ana Pontón, una campanya ben planificada i executada, el fet que cada dia la societat gallega se sembli més al BNG (i sectors més amplis fan pròpies les propostes polítiques del Bloc), una extraordinària militància capaç d’amplificar el missatge del BNG per tots els racons del país, amb un treball quotidià que és una referència de compromís i honestedat per a molta gent, i una aposta decidida durant dècades per la plena autorganització del poble gallec. Una aposta que ens va portar a haver de travessar la nostra particular travessia en el desert, però que el temps i els fets acabarien verificant com l’aposta correcta per al sobiranisme gallec i per al País.
Tot i això, tot i tractar-se d’un excepcional resultat (més encara si tenim en compte la campanya d’intoxicació i l’ús partidista de la Xunta i de la Ràdio i Televisió Pública de Galiza que va fer el PP), l’objectiu prioritari per al BNG era acabar amb la majoria absoluta del PP i obrir un nou cicle polític al país. Sabíem que no seria una tasca fàcil i, finalment, no serà possible aquesta vegada. Som conscients que avui hi ha molts gallecs i gallegues, igual que nosaltres, decebudes per això. Però, poden tenir la certesa que el seu suport al BNG no serà en va.
És cert que no es pot discutir que el PP va guanyar contundentment amb 40 diputats i diputades (la majoria absoluta se situa en els 38). No obstant això, no és menys cert que la campanya se li va fer llarguíssima i va acabar demanant l’hora. Al PP li interessa enfortir un cert mite d’imbatibilitat. Però, això no és cert i ells ho saben. I van prendre bona nota de l’esdevingut en aquestes eleccions. Aquesta campanya i aquests resultats demostren que moltes coses ja han canviat a Galiza i són irreversibles. El sostre del BNG no està en aquestes 25 diputades i diputats i, si fem bé les coses, ho demostrarem d’aquí a quatre anys. Crec que es pot derrotar al PP a Galiza i que el BNG està en disposició de disputar-li la seva hegemonia política al país.
El soberanisme gallec pot (i ha de) ser hegemònic a Galiza. Per a això, no és suficient amb fer bones campanyes electorals. Tampoc amb un bon treball institucional. L’hegemonia política en un país com el nostre es conquereix d’una altra manera. Ho sap bé, el PP. En aquest sentit, el BNG està en disposició no sols de plantejar una nova batalla electoral (que també) sinó una batalla per l’hegemonia política a Galiza. Això no s’aconseguirà per dalt ni amb màrqueting electoral. Això només serà possible reforçant la nostra organització, creant noves assemblees locals, augmentant el nostre pes municipal, avançant en la batalla ideològica de fons, tenint una major introducció social i participació activa en els moviments socials del nostre país i continuant acompanyant les múltiples lluites que es donen en el nostre país, començant per continuar acompanyant l’excepcional treball que, en aquest sentit, està fent una central sindical nacionalista com la Confederació Intersindical Gallega (CIG) (principal sindicat de Galiza) i un important teixit associatiu en el pla cultural, lingüístic, mediambiental o de defensa dels nostres serveis públics. Aquest és l’únic camí. I l’intentarem recórrer caminant cada vegada al costat de més gallegues i gallecs.
En Rubén Cela Díaz és membre de l’Executiva Nacional del BNG i coordinador de la campanya electoral al Parlament de Galiza.
Imatge de portada: Manifestació de la CIG a Vigo l’1 de maig de 2018. Crèdits: Galiza Contrainfo.
